"El filòsof produeix idees, el poeta poemes, el capellà sermons, el professor estudis, etc. El delinqüent produeix delictes. Mirem una mica més d’aprop la connexió que existeix entre aquesta última branca de producció i el conjunt de la societat i això ens ajudarà a superar molts prejudicis. El delinqüent no produeix només delictes: produeix, a més, el dret penal i, amb això, al mateix temps, al professor encarregat de donar cursos sobre aquesta matèria i, a més, l’inevitable compendi amb el que aquest mateix professor llançarà al mercat les seves lliçons com una «mercaderia». La qual cosa contribueix a incrementar la riquesa nacional, a part de la fruïció privada que, segons ens fa veure, un testimoni competent, el senyor professor Roscher, el manuscrit del compendi produeix al seu propi autor.

El delinqüent produeix, així mateix, tota la policia i l’administració de justícia penal: esbirros, jutges, botxins, jurats, etc., i, al seu torn, totes aquestes diferents branques d’indústria que representen d’altres categories de la divisió social del treball; desenvolupen diferents capacitats de l’esperit humà, creen noves necessitats i noves maneres de satisfer-les. Només la tortura ha donat motiu als més enginyosos invents mecànics i ocupa, en la producció dels seus instruments, a gran nombre d’honrats artesans.

El delinqüent produeix una impressió, unes vegades moral, altres vegades tràgica, segons els casos, prestant amb això un «servei» al moviment dels sentiments morals i estètics del públic. No només produeix manuals de dret penal, codis penals i, per tant, legisladors que s’ocupen dels delictes i les penes; produeix també art, literatura, novel•les i fins i tot tragèdies, com ho demostren, no només La culpa de Müllner o Els bandits de Schiller, sinó fins i tot l’Èdip [de Sòfocles] i el Ricard III [de Shakespeare]. El delinqüent trenca la monotonia i l’aplom quotidià de la vida burgesa. La preserva així de l’estancament i, provoca aquesta tensió i aquest desassossec sense els quals fins a l’esperó de la competència s’esmussaria. Impulsa amb això les forces productives. El crim descarrega al mercat de treball d’una part de la superpoblació sobrant, reduint així la competència entre els treballadors i posant límit fins a cert punt a la baixa del salari, i, al mateix temps, la lluita contra la delinqüència absorbeix a una altra part de la mateixa població. Per totes aquestes raons, el delinqüent actua com una d’aquestes «compensacions» naturals que contribueixen a restablir l’equilibri adequat i obren tota una perspectiva de branques «útils» de treball.

Podríem posar en relleu fins als seus últims detalls la manera com el delinqüent influeix en el desenvolupament de la productivitat.

Els manyans mai haurien pogut aconseguir la seva actual perfecció, si no hi hagués lladres. I la fabricació de bitllets de banc no hauria arribat mai al seu actual refinament a no ser pels falsificadors de moneda. El microscopi no hauria trobat accés als negocis comercials corrents (vegeu Babbage) si no li hagués obert el camí el frau comercial. I la química pràctica, hagués d’estar-li tan agraïda a les adulteracions de mercaderies i a l’intent de descobrirles com a l’honrat zel per augmentar la productivitat.

El delicte, amb els nous recursos que cada dia es descobreixen per atemptar contra la propietat, obliga a descobrir a cada pas nous mitjans de defensa i es revela, així, tan productiu com les vagues, tocant a la invenció de màquines. I, abandonant ara al camp del delicte privat, per ventura, sense els delictes nacionals, hauria arribat a crear-se mai el mercat mundial? Més encara, existirien si més no nacions? I no és l’arbre del pecat, al mateix temps i des d’Adan, l’arbre del coneixement? Ja Mandeville, en el seu «Fable of the Bees» (1705) havia demostrat la productivitat de tots els possibles oficis, etc., posant de manifest en general la tendència de tota aquesta argumentació: «El que en aquest món anomenem el mal, tant el moral com el natural, és el gran principi que ens converteix en criatures socials, la base ferma, la vida i el puntal de totes les indústries i ocupacions, sense excepció; aquí resideix el veritable origen de totes les arts i ciències i, a partir del moment en què el mal cessés, la societat decauria necessàriament, si és que no pereix completament.» El que passa és que Mandeville era, naturalment, molt més, infinitament més audaç i més honrat que els apologistes filisteus de la societat burgesa.

(Nota: Aquest irònic text va ser escrit per Marx entre 1860 i 1862 i es va editar pòstumament, a manera d’apèndix en Teories de les plusvàlues, sota el títol «Concepció apologètica de la productivitat de totes les professions» h t t p : / / ideasdebabel.wordpress.com/ 2013/08/01/un-texto-poco-conocido- elogio-del-crimen-porkarl- marx-1/ )