El gloriós fracàs…

Referint-se als resultats, Irvine Welsh, escriptor escocès autor de Trainspotting, diu “Aquest gloriós fracàs podria ser encara l’hora més senyera d’Escòcia”. I és que el component de classe d’un Sí, que va aconseguir el 46%, al costat del 84% de participació i el 97% d’inscripció del cens, han impedit tancar el problema, sinó que, al contrari, han exportat la crisi al cor de l’Imperi.

Ara s’ha obert un nou debat constitucional, en primer lloc perquè s’ha trencat un tabú centenari: el de la indivisibilitat del règim. Una caixa de Pandora que pot estendre’s al nord d’Anglaterra, Gal•les o Irlanda.

De l’altre, perquè obre la crisi en els dos partits centrals del règim: tories i laboristes. Tots dos, al servei del lobby corporatiu i bancari de la City.

A Escòcia, a canvi del No, se li van prometre noves transferències de competències (devo-max) i la possibilitat d’un nou pacte constitucional del Regne Unit. Amb això, Cameron ha provocat una rebel•lió de molts diputats tory que ho perceben com una rendició precipitada. Cameron va intentar aplacar-los anunciant que després del traspàs de competències, “els diputats escocesos no podran votar sobre temes fiscals a Anglaterra, Gal•les i Irlanda del Nord de la mateixa manera que els diputats anglesos no podran votar sobre aquests assumptes a Escòcia”. Però el debat està obert sense que aconsegueixi tranquilitzar a la dreta i als “petits anglesos” d’extrema dreta.

Tampoc al laborisme li va molt millor, després del cop rebut en els seus bastions escocesos i a Glasgow en particular. Així que tant David Cameron com el líder laborista Ed Miliband comencen a desdir-se de la seva “promesa”.

Salmond que l’endemà del referèndum va plantejar la seva dimissió, davant les dilacions de Londres, ha tornat a aparèixer alertant que no fa falta una nova consulta, doncs es podria plantejar la independència unilateralment si les forces independentistes al Parlament són majoria.

Així doncs, la crisi no només no està tancada, sinó que s’ha obert a nivell superior. Vegem què va passar i analitzem les posicions d’aquelles organitzacions de l’esquerra, que estan també a l’Estats Espanyol i actuen en el tema català.