Amb motiu de l’última reforma del Ministeri d’Educació, el 26 de Febrer el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (amb el suport de les CUP), el Sindicat d’Estudiants i l’AJEC van convocar de manera conjunta una jornada de vaga universitària, extensiva als estudiants d’institut i batxillerat. Malgrat l’alt seguiment (s’estima en un 90 %), la baixa participació en les manifestacions (a Barcelona oscil•la entre 6.000 i 12.000), indica una situació general de desmobilització de l’alumnat universitari, si tenim en compte que només s’acostumen a realitzar dues jornades d’aquest tipus en cada curs acadèmic. A més, els dos principals sindicats, encara que aquesta vegada coincidissin en la convocatòria, van demostrar una intencionada falta de coordinació en dividir la marxa en 2 (cap a la Borsa i cap a la Plaça Sant Jaume, respectivament).

‘3+2’

Dins de la denominada ‘Estratègia Universitària 2015’, que pretén homologar les titulacions de l’Estat espanyol amb les de la resta de la Unió Europea, es confirma el pas dels existents 4 anys de grau més 1 de màster a un 3 més 2. Immediatament, a les universitats públiques, això implicarà una adaptació dels mateixos plans d’estudis actuals a una nova forma més cara per l’alumnat. Mentre que el preu d’un crèdit en el grau oscil•la entre els 18 i els 40 euros, segons la carrera, el de màster es situa entre els 40 i els 60. Amb aquestes mesures, a Catalunya, el cost total d’una titulació tècnica pujaria d’uns 7.000 a uns 14.000 euros, des d’abans de Bolonya fins ara. La situació general, entre l’augment de les taxes (un 65% fa 3 anys) i les retallades en finançament i beques per part del Ministeri apunta a l’aproximació dels preus de matrícula entre estudis superiors públics i privats.

A més de promoure la creació de nous graus (que dels ja 10 proposats a Catalunya 6 són privats), Wert busca la denominada ‘’viabilitat econòmica’’ dels màsters universitaris, que en aquest Estat ja tenen una proporció del 60% privats davant d’un 40% públics. És per aquests pels que s’introduirà l’empresa privada en els estudis superiors, sotmetent a la universitat pública a la inanició de finançament, al costat de l’expansió dels crèdits bancaris per a estudiants, amb interessos que arriben fins al 7%. Els membres del Ministeri fan servir contínuament la comparació amb Europa a la seva pròpia conveniència, quan la realitat és que en un país dels més rics com França el cost mitjà per curs és d’uns 183 euros, i en un dels més castigats, com Grècia, és completament gratuït.

Més enllà del tracte de l’estudiant com si fos un consumidor privat, en lloc d’un usuari públic, necessitem una visió més global sobre el sistema educatiu dins del moviment econòmic global per comprendre una futura reelitització de la universitat que ens remuntarà a temps anteriors als 80, quant a l’Estat espanyol es va promoure la democratització d’aquesta institució.