Arran de l’ocupació del rectorat de la UAB a 2013, es planteja ara el judici contra 27 estudiants, professors i PAS que acumulen més de 300 anys. Entrevistem a un dels acusats, Ermengol Gassiot, professor de la UAB i Secretari General de la CGT de Catalunya al que, a més, li van cremar la seva furgoneta.

Lluita Internacionalista- Pots fer cinc cèntims del perquè de l’ocupació del rectorat de la UAB a 2013 que porta a la causa contra els 27? De què se t’acusa concretament a tu i a l’altre treballador encausat del CAU?

Ermengol Gasssiot L’abril del 2013 ens trobàvem en ple cicle de mobilitzacions contra les retallades a les universitats que, en gran mesura, són l’expressió d’una intensa política de privatització de l’educació superior. Com a part d’aquestes mobilitzacions, els estudiants es van tancar al rectorat el dia 17 d’abril. Una setmana més tard, des de la Plataforma per la Universitat Pública de la UAB, que agrupada sindicats i assemblees d’estudiants i de treballadors/es, decidim afegirnos-hi. Era lògic. Feia mesos que havíem estat lluitant plegades i els objectius de l’acció eren compartits: fer que el rectorat acatés un seguit de resolucions del Claustre de la UAB. No ho van fer i ens van acabar denunciant. En el relat que construeix el rectorat, i que compra fil per randa el fiscal, els 27 participàvem d’un entramat que volia fer caure la institució. La realitat és que només ens poden assignar fets com ser portantveus, ser negociadors, etc. En el cas de l’altre treballador, a dos estudiants i a mi ens imputen per participar en una roda de premsa. I ens demanen més d’11 anys de presó

LI.- Amb el canvi de l’equip de la UAB es va retirar la demanda, però ja la fiscalia havia assumit l’argumentari per mantenir l’acusació: quina és i com la fonamenten?

EG.- L’actual equip de govern representava la candidatura progressista a les eleccions que hi va haver a la primavera. En campanya van dir que retirarien l’acusació particular que havia presentat la UAB. Unes setmanes després de guanyar, curiosament l’endemà que féssim públiques les peticions del fiscal, van enretirar la demanda penal. Ho van fer sense un pronunciament públic on sol·licitessin al fiscal que desistís en les actuacions, com els demanàvem nosaltres per tal que quedés clar que estaven contra el judici. I de moment mantenen la petició de 388.000 euros de responsabilitat civil. Mentre, el fiscal manté la seva acusació que, com ja he dit, es basa més en la militància dels imputats que en la imputació a cadascú de nosaltres, de fets concrets. En el meu cas, diuen que juntament amb alguns estudiants, desenvolupava tasques dirigents de l’entramat, com demostraria que sóc de la CGT i la participació en una roda de premsa.

LI.- Què ha passat amb la demanda penal que va fer Sílvia Carrasco, vicerectora de la UAB a 2013, i militant d’ICV? L’ha retirada, es manté?

EG.- Fa pocs dies que l’ha retirada, no sense carregar durament contra les persones imputades. En escrits que ha publicat, parla de desacord amb peticions desproporcionades de fiscalia. Però en cap cas planteja que és una aberració que es responguin a mobilitzacions sindicals de treballadors i estudiants tractant-les con si només fossin qüestions d’ordre públic i construint denúncies a la policia que porten a judicis penals. Juntament amb el rectorat anterior de la UAB, del qual ella n’era part, la Sílvia Carrasco va ser una peça clau del procés que ha portat a que ara militants de diverses organitzacions socials i sindicals puguem anar a la presó.

LI.- El 15 de setembre va tenir lloc la manifestació sorpresa de la CGT i en el tancament es va inscriure l’acusació contra tu dins la criminalització de sindicalistes de CGT (cas Expert, Mercader de TMB, Laura i Eva…). Aquell mateix dia es coneixia la sentència dels vaguistes del 14-N a Girona. Com definiries el marc general en què ens estem movent i per què?

EG.- Ens estem movent en un marc on les lluites polítiques que tenen lloc fora de les institucions es tracten com temes d’ordre públic. I, per tant, es normalitza que si hi ha mediació sigui amb la policia (i, per tant, mai és una mediació política), que puguin acabar amb denúncies i, fins i tot, en judicis penals. Ara en veiem els primers casos i, el preocupant, és que poc a poc això ho anem veient com una cosa habitual.

LI.- El 18 a la nit et van cremar la furgoneta. Com ho relaciones amb tot plegat? Hi ha algun indici de qui ha estat?

EG.- Qui ho ha fet tenia accés a les dades del meu domicili (només feia 15 dies que hi vivia i que m’hi havia empadronat) i a la matrícula de la furgoneta. Seria preocupant que realment darrera hi hagués qui té a l’abast aquest tipus de registres. El motiu? Potser intimidar un militant d’una organització, la CGT, ben present a molts dels actuals conflictes socials, que un dia abans havia posat, per sorpresa, molta gent al carrer, etc?

LI.- Encara està obert el verkami per recollir fons per la teva furgoneta –que aviat va superar l’objectiu amb escreix- ampliat per finançar la Causa dels 27. En algun moment has dit que ara s’estudiava donar una resposta a nivell estatal i hi ha un seguit d’accions a diferents punts de Catalunya. Com valores la resposta fins ara i quines són les propostes pel futur?

EG.- El verkami va ser una iniciativa de companys i no sé com està, tret del fet que pràcticament ha doblat el que buscava inicialment. De fet, els diners per una nova furgoneta es van aconseguir en poc més de 3 hores. La veritat és que va ser emocionant, no tant pels diners, sinó per la resposta solidària de molta gent, de molt companys: no només posant diners al verkami o a un compte de CGT, sinó oferint ajuda, deixant-nos cotxes, etc. Realment, va ser una bona oportunitat per notar en pell pròpia el que significa la solidaritat i el suport mutu, una de les potes del sindicalisme obrer.

Nota de l’editor. Si encara no ho has fet, col·labora amb el verkami que ja ha cobert la furgoneta i s’utilitzarà en la defensa dels 27 encausats (queden 14 dies): https://www.verkami.com/projects/ 15938-furgoneta-solidaria