Novament la guerra sacseja el Caucas… Com si la gent
d’aquesta regió no passés prou terribles privacions. Pobresa
extrema, atur, ocupació militar i una permanent amenaça
per part de Rússia, altres grans potències imperialistes i les
burgesies de la regió, expulsen els treballadors de Geòrgia,
Ossètia, Abkhàzia i d’altres repúbliques del Caucas Nord i
Sud de les seves llars. Milers són obligats a allunyar-se de
les seves famílies per buscar una vida millor. Els soldats
russos i georgians són enviats, al preu de les seves vides, a
defensar els plans de la burgesia: convertir als seus pobles
oprimits en força de treball més barata.

I així arribem a aquesta nova guerra. Els atacs genocides
de l’exèrcit georgià contra el poble d’Ossètia; els bestials
bombardejos de les ciutats georgianes per l’aviació russa
amb el pretext hipòcrita de “defensar” Ossètia … Milers de
morts, desenes milers de refugiats, por i desesperança. Qui
necessita aquesta guerra? Per què mor el poble treballador?
Cal trobar les raons d’aquesta nova massacre.

Cursa per qui espolia més la regió

La regió està sent disputada per l’imperialisme mundial i per la burgesia
i burocràcia russes. Per descomptat no parlem d’una disputa entre
forces iguals. El règim de Putin-Medvedev, malgrat totes les declaracions
patrioteres i triomfalistes, mai s’enfrontarà a fons a l’imperialisme nordamericà
i europeu. Tampoc va a resistir la colonització del país per part
dels capitals americans i europeus, que estan dominant acceleradament
l’economia.

Però el que sí té Putin és força per negociar i augmentar el “preu de
venda” per rebre la seva part en el saqueig imperialista. D’aquesta situació
sorgeixen les contradiccions entre l’imperialisme mundial i la burgesia i
burocràcia russes. El règim de Rússia considera les repúbliques de l’ex-
URSS i especialment el Caucas com el seu “pati del darrere” i per això
lluita pel domini en aquests països. En ells Rússia té una herència de la
Unió Soviètica: bases militars i tropes. Aquesta presència militar va ser
legalitzada pels acords amb els governs de les repúbliques i per mandats
de l’ONU i va permetre a la burgesia i burocràcia russes barallar-se per
dominar política i econòmicament la regió i treure colossals guanys. Això
succeeix a Geòrgia.

L’imperialisme mundial intenta des de fa anys sotmetre a Geòrgia al seu
control més directe i tenir allà les bases per a operacions militars a la regió
de d’Orient Mitjà. Això es reflecteix en els mecanismes d’expansió d’OTAN,
que van contra els plans del règim de Putin-Medvedev. Aquest postula
Rússia com a submetròpoli colonial i vol ser un soci menor dels EUA i la UE en
els seus projectes. Per exemple, li va proposar als EUA l’explotació comuna
de l’estació de radar que controla a l’Azerbaidjan per espiar l’Iran. Rússia té
tropes a Ossètia del Sud i Abkhàzia que sota la cobertura de “cascos blaus”
defensen els interessos de la burgesia i burocràcia russes dins de Geòrgia i
són una carta per negociar amb l’imperialisme americà i europeu.

Saakashvili: un règim colonial i agent directe de l’imperialisme nord-americà

El règim de Saakashvili a Geòrgia va
arribar al poder sobre l’onada
revolucionària que va fer caure al podrit
règim de Xevardnadze – ex-canceller
del govern restauracionista de
Gorbatxov a l’URSS. Però, per
l’absència d’una direcció revolucionària,
les masses van quedar presoneres de
les il·lusions que “Occident ens ajudarà”
i es va instaurar aquest govern agent
directe dels EUA. Saakashvili declara
obertament el seu desig d’integrar
Geòrgia a l’OTAN i es reivindica com un
suport incondicional dels ianquis.

Geòrgia té menys de 5 milions
d’habitants, però malgrat la seva pobresa
i petita població, té 2500 soldats a l’Iraq.
El tercer més gran contingent després
dels EUA i Anglaterra. Ja fa anys que
instructors militars de l’OTAN i d’Israel
treballen dins de l’exèrcit georgià. Però al
mateix temps, l’economia georgiana devastada
per la restauració capitalista,
pertany ara en gran part a capitals russos,
especialment la branca estratègica
d’energia elèctrica. Els girs de diners de
treballadors georgians a Rússia conformen
més que 10% de PIB de Geòrgia. I
són molts i poderosos els burgesos
georgians que afinquen les seves
inversions a Rússia i viuen a Moscou. No
obstant això, des que va arribar al poder
Saakashvili el comerç bilateral va caure
dràsticament.

Per Què Saakashvili va començar la
guerra? La guerra iniciada amb l’atac a
Ossètia que va acabar en una fulminant
derrota en pocs dies, pot semblar un
suïcidi del règim de Saakashvili o un fatal
error de càlcul. No podem descartar
aquesta hipòtesi. Però hi ha una altra
possible explicació. Aquesta guerra va
ser preparada amb temps i aquest
règim fa temps que viu una situació
desesperada. Amb la crisi econòmica
mundial i el creixement de les privacions
per als treballadors i pagesos, el règim
de Saakashvili, que mai va ser molt estable
per haver arribat a cavall d’una
onada revolucionària, està buscant un
“suport” sòlid.

Des de l’inici es va postular per ser un
servent incondicional de l’imperialisme
nord-americà a la regió. D’altra banda,
ara intenta guanyar el suport popular
intern a partir d’exacerbar el sentiment
patriòtic en una situació de guerra contra
un poderós i odiat enemic extern.

La guerra de Putin-Medvedev

El govern rus fa aparèixer les seves
accions militars com una “defensa del
poble osseti”. Però això és una completa
mentida. En la seva època, les
tropes tsaristes envaïen els països
europeus amb el pretext de la “defensa
de germans-eslaus”. Molt abans, el
Vaticà justificava les expedicions de
saqueig a l’Orient Mitjà com la
“alliberament del sant sepulcre”.

I en aquesta situació el règim de Putin-
Medvedev fa el mateix, incentivant els
prejudicis chauvinistes de les masses
russes. Els esdeveniments mostren
que Rússia no defensa ningú. Les
“tropes de pau” no van evitar ni van
frenar la massacre contra el poble
osseti. Milers de morts ossetis són una
clara demostració de l’”eficàcia” de les
“tropes de pau”.

Però el cert és que, per a la burgesia
i burocràcia russes, així com per a totes
les altres, els obrers i pagesos ossetis
són només una “moneda de canvi”.
Cap exèrcit burgès té com a objectiu
protegir als explotats i oprimits. Més
encara, l’exèrcit rus no va protegir ni
els seus propis soldats. Els mitjans
d’informació russos “gaudien” parlant
sobre soldats russos morts… per justificar
la brutal resposta militar sobre
Geòrgia.

I així han seguit. Són en defensa del
poble osseti, els bombardejos de
ciutats georgianes distants d’Ossètia
del Sud (Poti, Zugdidi i Gori?) Són en
defensa dels ossetis els milers de
treballadors georgians assassinats? És
evident que no. Són una agressió contra
el poble georgià no menor que la
brutal agressió de Saakashvili contra
el poble osseti. Les “tropes de pau”
russes no porten cap pau. Al contrari,
són tropes d’ocupació destinades a la
guerra, per expandir el control. No
només les tropes russes, totes les
tropes d’ocupació. A l’Iraq, a
l’Afganistan, a Kosovo, a Haití, al Líban
– arreu aquestes serveixen a l’opressió
i explotació.

Governs imperialistes: directors del “espectacle”

Gairebé és impossible imaginar que
Saakashvili decidís atacar Ossètia i les
tropes russes en aquesta República
sense un senyal ocult per part dels EUA.
Però al mateix temps, enfront de la
resposta russa, la reacció dels governs
occidentals va ser molt moderada,
només un suport moral a Geòrgia i les
posteriors “enèrgiques declaracions”
de rebuig a la invasió russa. Ara
Saakashvili, després de la derrota,
comença acusar als governs
imperialistes per no haver reaccionat
amb una posició més contundent. Amb
els acords signats per mitjà del
president de França, Sarkozy, amb
Medevedev i després amb Saakashvili,
queda clar que la política imperialista
va ser aprofitar aquesta guerra com a
pretext per al seu objectiu principal:
instal·lar a Geòrgia les seves tropes “de
pau” (amb cascos de l’ONU o de
l’OTAN) a la regió pròxima a l’Iran i l’Iraq,
on té greus problemes. I no deixar
exclusivament les tropes russes. I
Saakashvili va complir el seu paper de
titella en aquest joc.

Un primer resultat: l’imperialisme pot expandir les seves tropes

Els acords signats a Moscou i
Tbilissi, impulsats per Sarkozy, i avalats
per Bush, inclouen dos punts
principals: “la preparació d’una
operació internacional de pau a la regió”
i “les garanties internacionals de
seguretat i estabilitat per Abkhàzia i
Ossètia del Sud”. Tot això obre la
possibilitat de la instal·lació de forces
militars imperialistes no només a
Geòrgia com fins ara, sinó també en
Ossètia del Sud i Abkhàzia.

Aquests acords d’expansió de
l’imperialisme van ser signats per Putin.
Malgrat les múltiples contradiccions i
escaramusses, això mostra clarament
la seva subordinació a l’ordre global
com agent de l’imperialisme. Totes les
seves frases patriòtiques i denúncies
contra l’OTAN són més teatrals que
efectives. Amb aquest acord es fa
còmplice de l’entrada directa de
l’imperialisme a la regió.

Com va dir Lavrov, el ministre de
relacions exteriors rus: davant el seu
projecte per a Geòrgia, els EUA hauran
d’elegir entre “el seu prestigi” i “acceptar
un soci real”. És a dir, aspira a ser un
soci menor de Bush. Mentrestant, a
Geòrgia es van reunir els agents
directes de Bush. A Tbilissi Saakashvili
va organitzar un acte massiu on van
participar els presidents més obedients
a l’imperialisme a l’Europa de l’est
(Geòrgia, Ucraïna, Estònia, Lituània,
Letònia, Polònia).

Saakashvili va cridar a la liquidació
de la CEI, Comunitat d’Estats
Independents, formada després de la
dissolució de l’URSS. El president
d’Ucraïna, Yushchenko, va signar un
decret sobre severes restriccions al
moviment de la flota russa basada en
el port de Sevastopol, a la península
de Crimea. També el parlament
ucraïnès va registrar un projecte de llei
sobre la supressió dels acords de
fundació de la CEI.

Bush va prometre portar a Geòrgia
una campanya “humanitària intensiva”
sota de direcció del Pentàgon i també
va prometre “ajudar” a Geòrgia a recuperar
les seves forces armades,
delmades després de la derrota militar. Saakashvili va anunciar que els
militars nord-americans prendrien el
control sobre els aeroports i ports
georgians. Tot això reflecteix la clara intenció de l’imperialisme d’instal·lar-se
immediatament a la regió. El que
proposa Saakashvili és convertir
Geòrgia en colònia completa de
l’imperialisme, al Caucas. Una plaça per
a les operacions militars prop de l’Iran.

Ivan Baguirin

dirigent del POI, secció
de la LIT-CI a Rússia

La nostra posició: defensar els interessos dels treballadors

En aquesta aventura organitzada
per la burgesia i burocràcia de
diferents tipus i països, hi ha una sola
lluita que coincideix amb els
interessos dels treballadors: la
resistència del poble osseti contra
l’agressió georgiana, la seva lluita pel
dret a l’autodeterminació. Tota la resta:
l’agressió de Geòrgia, l’ocupació
de les tropes russes en Ossètia, els
atacs russos contra les ciutats
georgianes, va contra els interessos
dels treballadors de tot el món. En
aquesta conjuntura, la tasca principal
dels treballadors és encarar la
situació des de posicions de classe,
combatent la propaganda dels
governs burgesos: el patriotisme, les
salvadores “tropes de pau”, les
“missions humanitàries”, etc. És a
dir, la tasca és unir-se contra la
burgesia i les seves guerres criminals.
Per això les nostres consignes davant
aquesta situació són:

 No a l’expansió d’OTAN! Fora
les mans imperialistes del Caucas i
Europa de l’Est.

 Retirada immediata de les
tropes russes de Geòrgia,
d’Ossètia del Sud i d’Abkhàzia.
Com van mostrar els
esdeveniments, ells no defensen,
sinó que són un instrument
d’agressió.

 Per l’armament per a
l’autodefensa dels pobles osseti
i abjazi. Com demostra la situació
a l’Iraq, a Palestina, a l’Afganistan,
només el poble armat pot resistir i
imposar derrotes fins i tot als
exèrcits molts més poderosos.A
Ossètia del Sud van començar a
aparèixer milícies i destacaments de
resistència, a Ossètia del Nord
molts voluntaris es van allistar per
resistir contra l’agressió georgiana.
Si el règim rus volgués protegir al
poble osseti de l’agressió
georgiana, podria enviar
armaments i permetre el lliure pas
als voluntaris. Però les autoritats
russes van bloquejar totes aquestes
iniciatives de les milícies per no
perdre el control de la situació.

 Pel ple dret
d’autodeterminació i unificació del
poble osset,i fins i tot fins a la
seva independència. Però no és
possible cap autodeterminació amb
la presència de les tropes
estrangeres. L’Imperialisme considera
Geòrgia com una potencial
base militar. Per a Rússia el poble
osset és una simple “moneda de
canvi”.

 Els treballadors georgians
necessiten enderrocar el règim de
Saakashvili que serveix a
l’imperialisme, organitza el genocidi
dels seus germans de classe d’una
altra nacionalitat i imposa una guerra
criminal al poble georgià. Aquest
règim no té dret a existir. Tampoc
els treballadors russos necessiten
al règim policial i autoritari de
Putin, que imposa privatitzacions,
carestia, colonització i guerra al
compàs de cançons patriòtiques. En
el 2000 els treballadors russos van
confiar en el règim “fort” de la guerra
i ara no tenen res a excepció
d’inflació i persecucions als sindicats
i minories nacionals. Els treballadors
no han d’equivocar-se una altra
vegada.

 Els treballadors del Cáucas
i Rússia han d’ unir-se. Avui estan
dividits pels prejudicis nacionals i
ètnics i així la burgesia maneja
fàcilment els seus negocis. Només
els treballadors units poden resistir
a l’opressió dels països imperialistes,
lluitar contra la colonització i contra
els governs capitalistes que no poden
donar res en excepció de la
pobresa, la guerra i l’engany.
 L’estratègia és la Unió lliure
dels pobles i nacionalitats del Caucas
en una Federació de Repúbliques
sobre la base de governs obrers i
camperols, en camí al socialisme.