No fa gaire temps, en els seus primers compassos, la crisi es negava; ara, quan les conseqüències es
deixen sentir en una cascada d’acomiadaments i tancaments, hi ha moltes versions sobre davant de
què ens trobem: n’hi ha que afirmen que la crisi se la inventen els capitalistes com un mitjà per imposar
reculades als i les treballadores… però també hi ha molts capitalistes que s’arruïnen en aquestes crisis
i no jugarien a un esport tan arriscat. Altres parlen de moltes crisis que conflueixen: financera, immobiliària,
energètica… però la caiguda del preu del cru en picat sense modificar per res el curs de la crisi, així com
la coincidència entre la caiguda de les borses amb la punxada de la bombolla immobiliària i el caràcter
erràtic dels intercanvis de monedes ens duen a pensar que hi ha quelcom una mica més profund que
condiciona l’esclat d’aquestes “crisis”. En alguns sectors es diu que la crisi és financera, per l’especulació
sense fre d’aquests últims anys i que la clau és eliminar aquest aspecte pervers del funcionament
capitalista amb coses com la Taxa Tobin… però resulta que es fa impossible aïllar el moviment especulatiu
del moviment general del sistema financer, perquè el capital financer impregna tots i cadascun dels
sectors productius i els fa dependre d’ell. N’hi ha que afirmen que s’està pagant un excés de consum
entre els i les treballadores i, més en general, de la societat i que cal reduir-lo per seguir… però les
estadístiques del creixement sostingut de la pobresa mundial i també dins dels estats capitalistes
difícilment es pot atribuir als excessos d’un sector més acomodat de la classe obrera, perquè la misèria
mundial és desproporcionadament superior al suposat excés; a més del fet que la crisi no arriba per
l’escassetat de recursos que queden per a aquests sectors; d’altra banda, si el problema fos “reduir un
consum excessiu”... no s’hauria d’acceptar sense protestar les reduccions de producció i el tancament
de fàbriques?; nosaltres pensem que estem lluny de resoldre les ingents necessitats dels treballadors
del planeta i que no s’ha de reduir la producció –sense excloure alguna reconversió- de manera
generalitzada.

Comprendre el caràcter de la crisi que hi ha i els mecanismes del capitalisme per respondre a aquestes
situacions és essencial per definir i poder organitzar una resposta.

Pots baixar el suplement en formato PDF.