Fa 50 anys les polèmiques sobre la revolució cubana van travessar l’esquerra: era una revolució
socialista o no? era un estat obrer? L’escamot i el foquisme eren el nou mètode revolucionari? Per
nosaltres llavors va ser una revolució socialista, va constituir un estat obrer que va expropiar a la
burgesia i la va convertir en conquestes per als treballadors i el poble. Però vam polemitzar amb ells
perquè l’escamot no només portava a una creixent burocratització all seu interior i un model a nivell
internacional que va portar a l’anihilament a importants sectors de l’avantguarda llatinoamericana. I
encara que no estava de moda, vam defensar la necessitat d’una revolució política que enderroqués la
cúpula dirigent que, enteníem conduïa a la restauració del capitalisme.

Avui, Cuba torna a ser polèmica: és encara un estat obrer al que cal defensar com a tal? No, en el
nostre parer Castro ha tancat el cicle i tornat a convertir Cuba en un país capitalista, com han fet les
diferents burocràcies estalinistes. És clar que el defensarem davant de l’imperialisme, davant el bloqueig...
com hem fet amb altres països colonials i semicolonials! Però no com un estat obrer, sinó impulsant
una revolució que ha de ser social i tornar a expropiar a la burgesia, perquè justament aquest no va ser
l’error de la revolució.

Aquesta evolució, aquesta heroica lluita i la reculada històrica que es tanca en els últims anys, són el
motiu d’aquest suplement.

Pots baixar el suplement en formato PDF.