Els autors que defensen el
decreixement parteixen d’identificar
el creixement com a motor/objectiu
del sistema capitalista. Així ho explica
Carlos Taibo: “La visió dominant
a les societats opulentes suggereix
que el creixement econòmic és la
panacea que resol tots els mals.”
O, com suggereix Raúl García-
Duran, “El capitalisme ha adoptat
el creixement com a “norma de
conducta”. O, encara més, quan
es posa el nord en el consumisme,
com explica Luís González: en fixar
“l’increment constant de
l’acumulació individual” com la
premissa sobre la qual es basa el
sistema econòmic.

Efectivament els discursos
d’economistes i polítics capitalistes
afirmen que busquen el creixement
i també permetre una acumulació
de béns més gran per a cada
individu, però és essencial definir
què és el que mou realment
l’economia capitalista. Al capitalista
no li importa desenvolupar o destruir
producció, si amb qualsevol de
les dues accions genera benefici,
perquè és aquest i no pas com
aconseguir-lo el que mou la seva
economia. Tampoc preocupa al
capitalista la quantitat més o menys
gran de béns en mans de la gent
en si mateixa: si desenvolupa el
consumisme és tan sols com un
mitjà per ampliar les seves vendes i
beneficis, però, altre cop, davant de
situacions en què caigui la venda
de la seva producció, abans en
destruirà una part, que no la donarà
per satisfer necessitats, perquè
l’objectiu és preservar la taxa de
benefici, no pas l’augment del
consum en si.

Pots baixar el suplement en formato PDF.