La repressió policial que el dijous 14 de juny va descarregar el govern aprista contra els treballadors miners de Casapalca i les seves famílies va ser premeditada, criminal i covarda. Va causar la mort per ferides de bala a un nadó de tot just un any i mig d’edat i del company miner Òscar Fernández Taype i va ferir greument tres persones més. Una agressió així de salvatge va ocórrer quan els treballadors i les seves famílies, organitzats en piquets de vaga, mantenien bloquejada la Carretera Central al quilòmetre 117 (Huarochirí), en una acció desesperada després de 18 dies de vaga sense solució a les seves demandes, entre les quals hi ha la readmissió de 300 acomiadats i que canviin les condicions de treball, que són injustes i inhumanes.

No conforme amb això, l’empresa pretén empresonar 30 dirigents sindicals, amb càrrecs de delictes que representen una distorsió arbitrària i vil de les accions de l’organització sindical. El modus operandi d’aquesta patronal, que forma part d’una manera de fer que ja és generalitzada, és criminalitzar les justes lluites sindicals per fer aparèixer als treballadors com a delinqüents i desviar l’atenció del veritable problema que és la injustícia criminal de les empreses. També passa a Shougang Hierro Perú, on el principal dirigent, Ronnie Cueto, estè empresonat des del 5 de juny, i 8 dirigents més tenen ordre de captura, acusats capritxosament de ser els causants d’un sinistre, cosa més que dubtosa.

El govern coneix de sobres el drama dels obrers de Casapalca i els abusos a què els sotmet la patronal -la família Gubbins- que, utilitzant il·legalment la figura de les subcontractes, manté gairebé la totalitat dels seus treballadors en qualitat "d’eventuals" durant molts anys, sense drets, sense participar en els beneficis que mana la llei, en pèssimes condicions de salubritat i seguretat, i damunt de tot amb els salaris més baixos del sector de la mineria. Els treballadors de Casapalca no només criden per unes condicions de vida millors, sinó per la vida mateixa. N’hi ha prou amb dir que, a les feines de la galeria, l’empresa obliga a treballar hores extres però només bomba oxigen les vuit hores d’una jonada normal, la resta del temps els miners aspiren els gasos tòxics amb greus danys a la seva salut.

El govern ho sap tant que el primer ministre Jorge del Castillo va admetre, en una entrevista amb la RPP el matí del dijous 14, que l’empresa, que a més obstaculitza les inspeccions del ministeri de Treball, estava cometent una injustícia amb aquests treballadors, i va declarar que aquests serien rebuts pel ministeri per solucionar la seva situació. En la mateixa direcció es va pronunciar el ministre d’Energia i Mines, Juan Valdivia, que va indicar que el seu gabinet demanarà a l’empresa minera Casapalca que compleixi els acords pactats amb els seus treballadors i també sol·licitarà al Ministeri de Treball que prengui una decisió ràpida per resoldre aquest conflicte. No obstant això, mentre públicament aquests alts funcionaris del govern reconeixien la justícia de les reivindicacions dels miners, en privat ordenaven desbloquejar la carretera a sang i foc. Els treballadors, per cert, mai no han estat rebuts al ministeri. És a dir, quan les injustícies i la sobreexplotació són tan evidents, el govern no té cap més remei que admetre-ho públicament, però tot i així, col·loca tot el poder polític de l’Estat al costat de la patronal explotadora, en contra d’humils treballadors. És el que va passar també en el cas dels treballadors contractats de Shougang Hierro Perú, quan la ministra reconeixia públicament la injustícia de les condicions, però a l’hora de les decisions polítiques donava suport a la transnacional xinesa.

Aquests crims no han de quedar impunes, han de merèixer el rebuig més ampli i contundent de tot el moviment de treballadors miners i de tota la classe treballadora i el poble. Les raons que van motivar la vaga nacional de la Federació Minera no només estan intactes, sense cap solució, sinó que s’han agreujat terriblement. Primer va ser l’empresonament de Ronnie Cueto i ara són els crims contra els obrers de Casapalca. I no són els únics atropellaments de part de la patronal minera i del govern de les transnacionals.

Ja no hi ha en joc només l’aspiració de millores salarials o un règim laboral més just, sinó a més els més elementals drets democràtics com el de la llibertat de sindicació i el de vaga. El govern aprista és el govern de les transnacionals, no podem esperar-ne res que no sigui el que mana la voluntat de les transnacionals.

És imperiós organitzar una resposta contundent dels treballadors i el poble perquè se sancionin els culpables i es destitueixin les autoritats involucrades, així com per l’alliberament dels dirigents detinguts o perseguits i la fi de l’assetjament judicial. La Federació Minera i la CGTP tenen la responsabilitat d’impulsar, urgentment, totes les coordinacions que siguin necessàries per concretar ràpidament un acte de protesta. Les reunions del Comando Nacional Unitario de Lucha, conformat per organitzar la jornada nacional de l’11 de juliol, ha de prendre aquest tema com un assumpte prioritari i no ha d’esperar a aquesta data per concretar la protesta. Així mateix, la Federación Minera ha de sotmetre a la consideració de les seves bases que recomenci la vaga nacional, aixecada amb la condició de solucions en el termini de 60 dies -ja n’han passat 40 sense cap solució- per protegir les lluites de Casapalca, Shougang, Southern, Yanacocha i altres.

Urgent: resposta obrera i popular per frenar l’ofensiva reaccionària del govern aprista!!

Partido Socialista de los Trabajadores, secció peruana de la LIT-CI

Juliol 2007

Actualització:

Dos-cents de treballadors van arribar a Lima fa més de dues setmanes en marxa de sacrifici i pernoctaren pràcticament a la intempèrie en aquesta època de fred i humitat. La patronal saboteja les reunions al ministeri davant la passiva actitud de les autoritats.

El nombre de morts va augmentar el divendres a 4 i els ferits a 20. En aquest moment el govern va autoritzar l’aixecament dels cadàvers i ordenà la investigació dels assassinats, així com per tornar el dilluns a les converses al ministeri de treball per la readmissió dels acomiadats, per la qual cosa l’empresa Casapalca i les subcontrates seran citades per setena vegada. Un altre tema a tractar és la retirada de les denúncies penals interposades per la patronal contra els treballadors.

La proximitat de l’11 de juliol, data de la Jornada Nacional de Lluita aprovada per l’Assemblea Nacional de Delegats de la CGTP, és una oportunitat per colpejar el govern i la patronal amb una Vaga General i iniciar un Pla Nacional de Lluita.