El 7 d’octubre se celebraran les eleccions presidencials a Veneçuela. S’hi presenten l’actual president Hugo
Chávez, del PSUV, i Henrique Capriles, candidat de la MUD (Taula de la Unitat Democràtica), representant a les
forces de dreta tradicionals.

El que és nou, i no tan conegut, és que davant d’ells hi ha una altra opció que és la candidatura presidencial del
dirigent obrer Orlando Chirino, postulat pel PSL (Partit Socialisme i Llibertat). Es tracta d’una candidatura que
aixeca les banderes de la independència política dels treballadors, és a dir sense pactes ni acords amb els patrons
nacionals o estrangers, i en nom del veritable socialisme.

Per a molts treballadors, joves i lluitadors antiimperialistes i d’esquerra del món, que durant aquests anys han escoltat els
discursos de Chávez criticant l’”imperi” en nom de l’anomenat Socialisme del Segle XXI, pot semblar equivocada la candidatura
d’Orlando Chirino. Aquests dubtes són encoratjats des de sectors del chavisme amb acusacions al company Chirino de
“divisionista” i d’”estar al servei” del candidat de la dreta pro ianqui Henrique Capriles, dient que existiria el perill que “torni a
governar la dreta colpista”. Aquest argument també és usat repetidament pel govern chavista contra tots aquells que discrepen
i lluiten per les seves justes reivindicacions, cosa que reafirma el seu caràcter autoritari.

Comprenem els dubtes que puguin tenir honestos companys i lluitadors, però no els compartim. Volem abordar-los per aclarir
als lluitadors antiimperialistes i d’esquerra quina és la realitat de Veneçuela. Ja que el govern de Chávez no avança en direcció
a cap socialisme, i si hi ha alguna possibilitat que a través del vot tornin els vells polítics patronals i pro ianquis que van impulsar
el cop d’abril del 2002 és justament per la seva responsabilitat. En primer lloc, perquè qui va amnistiar els colpistes quan el poble
els volia castigar va ser el propi president Chávez. I sobretot, perquè en 13 anys de govern no ha complert cap de les seves
promeses per resoldre els problemes de fons dels treballadors i el poble de Veneçuela.