Es va reunir, amb 500 participants, a Cochabamba, la
primera Conferència Político-Sindical per a la creació d’un
Instrument Polític. La Conferència va resoldre formar un
Front de Revolució Social o Instrument Polític dels
Treballadors (IPT). Van participar la direcció de la COB,
entre ells els companys Trujillo (secretari executiu Nacional)
i Jaime Solares (vocal del CEN de la COB), dirigents
de les centrals departamentals de Cochabamba, Oruro,
Tarija, La Paz i Santa Cruz, així com de les
Confederacions Nacionals, Fabrils, Magisteri, Salut, etc, i
moltes Federacions departamentals, especialment de
Cochabamba.

Entre les consideracions proposades es destaca que
«l’Instrument Polític dels Treballadors sorgeix de la
constatació que els objectius històrics dels treballadors i
el poble bolivià novament han estat burlats… avui veiem
com novament les aspiracions i objectius del poble d’una
genuïna independència nacional de l’imperialisme… i
d’una genuïna justícia social, sintetitzada en l’anomenada
Agenda d’Octubre del 2003, escrita amb la sang de
desenes de treballadors i poblepobre, han estat
novament burlats i traïts»..

El programa de govern proposat
destaca

1.- Nacionalització sense indemnització
dels hidrocarburs, mineria i conjunt de recursos
naturals com reclamava l’agenda
d’octubre.

2.- No pagament del fraudulent deute
extern.

3.- Control obrer col•lectiu de tota empresa
que amenaci amb acomiadaments i
suspensions.

4.- Refundació de COMIBOL com a ens
no només administratiu sinó
fonamentalment productiu en mans de
l’Estat i gestionat pels treballadors miners i
del país.

5.- Impulsar el control social (control obrer
col•lectiu) a YPFB, BCB, COMIBOL i el
conjunt d’empreses estatals.

8.- Expropiació del latifundi agrari
preservat pel MAS en la Nova Constitució
i en els acords amb l’oligarquia del 2008.

10.- Dret a autodeterminació indígena.

11.- Nova llei de pensions basada en
l’aportació tripartita (estat, patrons i laboral)
oposant-la a la llei neoliberal del MAS.

15.- Lluitarem per un govern obrer i
camperol, aliança dels treballadors amb els
sectors camperols i el poble pobre, que
imposin un govern dels exclosos, explotats
i oprimits com a única alternativa sostenible
i duradora per a les grans majories
nacionals.

En l’Estatut

Es preveu que la direcció de l’IPT estarà
formada per: 40% proletaris, 25%
treballadors de serveis (mestres, salut,
bancaris, de la llar), de classe mitjana
empobrida i moviments socials; 15%
nacions originàries andí-amazòniques; 10%
direccions departamentals de l’IPT; 10%
organitzacions polítiques revolucionàries que
siguin part orgànica de l’IPT.

També preveu la possibilitat
d’incorporació d’organitzacions «partits o
fronts que decideixin incorporar-se al IPT
com a part d’una Aliança o bé fusionantse
», per la qual cosa han de respectar la
declaració de principis de l’IPT i coincidir
amb almenys el 60% del programa, sent
innegociables la independència política dels
treballadors respecte a empresaris
banquers i latifundistes.
Es preveu una nova
conferència en un termini no
superior a un mes, després
de socialitzar amb les bases
el document de proposta,
amb el seu estatut i
declaració de principis.

Qui s’hi va oposar?

Entre els qui s’hi van
oposar hi havia alguns
masistes, algun
representant del PC i
dirigents de mestres urbans
del Partit Obrer
Revolucionari, amb
l’argument que «no es pot
fer un programa revolucionari
en un mes», que
«s’acceptava la legalitat
burgesa» i que la COB no
lluitava pel salari i per això no
podia fer un partit. Són
arguments equivocats que
qüestionen que el poble pobre
i els treballadors puguin
tenir el seu partit.

La nostra posició

Des de la Protesta i des
d’Alternativa Revolucionària
del Poble, fundada al
desembre del 2012, vam
estar presents en la trobada,
venim insistint en la
necessitat d’un front o
instrument polític popular
que pugui agrupar a
sindicats obrers, camperols,
indígenes i organitzacions
revolucionàries d’esquerra o
indianistes per enfrontar al
MAS i a la dreta, aixecant
un programa per la veritable
nacionalització i un govern
revolucionari del poble pobre.
Saludem aquesta
Conferència de la Central
Obrera Boliviana que podria
fer un pas en aquest sentit.

Gener 2013

La Protesta en Alternativa
Revolucionària del Poble
(secció boliviana
de la UIT-CI)