Puigdemont, amb el beneplàcit d’ERC, intenta furgar a les ferides obertes dins la CUP-CC per acabar de trencar-la, per poder seguir la legislatura amb l’estabilitat parlamentària que no té. Avui, després dels resultats de les eleccions generals, i la nova pèrdua de 80.000 vots, encara està més clar que CDC no té cap interès en que es convoquin unes eleccions, doncs és evident que la composició mateixa del Govern Puigdemont ja no es correspon amb la realitat del país, i probablement és la darrera legislatura amb un president de Govern de CDC.

Per nosaltres, davant el debat d’investidura que planteja Puigdemont pel setembre, hem de donar continuïtat a la política de compromís amb el resultat de les plebiscitàries del 27S i la conformació d’una majoria independentista al Parlament, així amb el compromís de lluita i millora de les condicions materials de les classes populars:

1.- No tenim cap interès en unes eleccions anticipades a Catalunya, és a dir, volem que a la legislatura es proclami la República catalana en els 18 mesos compromesos el 9N. Ja han passat la meitat d’aquest temps i no veiem que l’executiu avenci en el trencament amb l’estat. Encara que confiança en aquest govern no en tenim, la nostra única condició per que tiri endavant la moció de confiança és que el Govern posi data dins el 2017 a la proclamació de la República catalana o a la convocatòria de un Referèndum Unilateral de independència. Sabem que hi ha diferències entre els dos socis de Govern sobre si cal o no un referèndum. També l’ANC el reclama. La posició de LI la vam deixar clara des del principi: contra el que van dir destacats dirigents de la CUP, nosaltres considerem que els resultats del 27S legitimen la proclamació de la República Catalana. Però si el fet de fer un referèndum en aquest termini pot ampliar la base de la ruptura amb l’estat, estem per fer-ho, i amb això ens estem dirigint no només als sectors de la pròpia CUP que veien insuficients els resultats del 27S per una DUI, també per manifestacions de CDC, la pròpia ANC i fins i tot per què emplaça obertament a QSEP/En comú Podem, especialment ara que, amb els nous resultats de les eleccions generals s’esfuma tota possibilitat d’un referèndum pactat, si és que algú -no nosaltres- creia que hi havia alguna abans. En aquest sentit tota la nostra feina és perquè aquest 11 de setembre torni a ser un clam de la mobilització massiva d’aquest país demanant altre cop: “Sr president posi data i tregui les urnes!” Sigui per l’Assemblea Constituent de la República Catalana després la DUI o per la RUI.

2.- No volem un nou procés de negociacions ni un nou pacte d’estabilitat. La CUP-CC ha de recuperar les mans lliures per ser qui érem, “el cavall de Troia de les classes populars” en el Parlament, una força compromesa amb els moviments i lluites dels i de les treballadores, en la defensa de l’ensenyament i la sanitat pública, contra els desnonaments, per plans d’ocupació, contra les privatitzacions...: els de la “ma estesa oberta per l’autodeterminació, i el puny ben tancat contra les retallades i qualsevol agressió als drets socials i serveis públics”. Nosaltres no mercadegem amb la vida de la nostra gent ni amb aquests drets bàsics i els defensarem fins al final. Per tant nosaltres no donarem cap vot a pressupostos que segueixin pel camí de les retallades que hem patit com a classe treballadora, que posin per davant el pagament del deute i els compromisos amb el Govern central i la troika. No confonguem, el mandat del 27S era per proclamar la República catalana, no per tenir carta blanca per a mantenir amb diners públics els concert educatius d’èlit i tancar aules de P3 de públics, a més desacatant les resolucions del propi Parlament. Ens mobilitzarem amb els sectors populars contra la política neoliberal del govern Puigdemont-Junqueras que segueix en la política continuista de fer carregar la crisi sobre les espatlles dels i de les treballadores. Això no és un eix “social” només, amb aquella falsa tria entre independència i anticapitalisme que alguns ens volen fer optar, és que estem convençuts i convençudes que només des d’una política social i el compromís de les classes populars hi haurà independència. Ja els hi avancem que, votarem les ampliacions pressupuestàries que calgui tant per resoldre les necessitats socials com per a fer possible la RUI/DUI,

Lluita Internacionalista
29 de juny de 2016