Ara tot resta a l’espera dels propers esdeveniments: les eleccions basques i gallegues el 25 de setembre i la moció de confiança de Puigdemont a Catalunya el 28. I que els resultats i la pressió de la Unió Europea que ha donat l’ultimàtum per a noves retallades el 15 d’octubre facin el miracle, sigui amb el PNB, sigui amb el PSOE, i apareguin els vots necessaris per desbloquejar el govern del PP. Si la carambola no es dóna, i el PSOE segueix rebutjant el govern d’esquerres amb Unidos Podemos i el dret a decidir a Catalunya, anem a les terceres eleccions.

Quines incògnites poden aclarir-se en aquestes dates? Si Podemos sumés Bildu i es va a un govern d’esquerres a Euskadi, si passa una cosa similar a Galiza, aquesta vegada amb En Marea i el PSOE, i si es posa data a un referèndum unilateral a Catalunya. Amb l’argument de salvar la unitat de la pàtria en perill i evitar la sanció europea, el PP podria tornar a fer un últim intent sobre el PSOE.

El Govern que surti, o el que està en funcions, aplicarà de forma immediata dures retallades per complir els mandats de la UE, i queda tan poc temps per ferlos efectius i quadrar els comptes, que la temptació i el recurs fàcil de retallar la paga extra dels funcionaris pot estar una altra vegada sobre la taula. I haurà d’encarar també l’enfrontament contra les institucions i el govern català, amb la possible inhabilitació de la presidenta del Parlament, que podria aguditzar el xoc amb el poble català.

Així doncs, esperen xocs importants i el govern és o serà profundament més feble que els precedents. Al que caldria afegir una reactivació del front basc, potser també el gallec, si Podemos i Bildu arriben a formar govern. Aquesta és la nova situació en la qual el moviment obrer i els pobles han de prendre la iniciativa. D’una banda donant resposta contundent davant qualsevol intent de noves retallades, sigui en matèria de salaris i pensions, sigui en educació i sanitat pública, en el subsidi d’atur o els serveis socials. Per a això caldria exigir dels sindicats una àmplia unitat per a la mobilització aquesta tardor. Com permetran que tornin els treballadors/es a carregar de nou amb la factura de les polítiques de la patronal i la UE? Han pujat els beneficis i la riquesa de la gran patronal, mentre s’enfonsava en l’atur i la precarietat la classe treballadora. Ja n’hi ha prou! Cal aturar els nous atacs i començar a recuperar l’enorme terreny perdut.