Per la reconstrucció de la IV. Internacional

Apdo. Correos 23036 CP - 08080 - Barcelona

Castellano Segueix-nos al Facebook Segueix-nos al Twitter RSS

Esteu aqui : Portada » Temes » Política

Marxes de la Dignitat

MANIFEST-CRIDA 27 DE MAIG DE 2017. LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ.

12 d'abril de 2017

Després d’un període plagat de cites electorals que a molta gent li va fer concebre esperances de que mitjançant nous governs els seus problemes poguessin solucionar-se, hem comprovat que això no ha estat així. Al contrari, ens trobem davant una situació extremadament difícil, d’emergència social, que ens convoca a donar una resposta col·lectiva i massiva de la classe treballadora, la ciutadania i els pobles, com a perspectiva per totes i tots aquells que estan lluitant i que sofreixen les contradiccions d’aquest sistema que solament genera atur, precarietat, pobresa i violència.

Milions de treballadors i treballadores es troben sense ocupació. Tenir unes mans per treballar, disposar de la teva capacitat tant manual com intel·lectual i no trobar un treball digne és humiliant. S’està malgastant el talent col·lectiu d’una societat, hipotecant indefinidament el seu futur. Els treballadors i treballadores no ens mereixem aquest atropellament a la nostra dignitat col·lectiva.
Centenars de milers de famílies han perdut la seva casa. No hi ha res més inhumà que desallotjar a una família de la seva llar solament per alimentar la voracitat insaciable d’uns banquers sense escrúpols. Banquers als quals els estats serfs de la Troica alimenten a costa d’empobrir encara més a la classe treballadora i a les persones més indefenses.

Mentre, la patronal, aprofitant el drama de l’atur massiu, estreny les rosques a la baixada dels salaris i de les condicions de treball a les persones que encara tenen una ocupació. La joventut treballadora ha estat sotmesa a una doble escala salarial generalitzada. Treballadors i treballadores, sobretot immigrants, que, davant la difícil situació, no poden si més no qüestionar el seu paper de mers explotats/des pel capital. Avui més que mai cal estrènyer llaços i reafirmar que “nadiva o estrangera, tots som la mateixa classe obrera”.

Al seu torn, un milió de persones han emigrat en els últims anys. La immensa majoria joves als qui se’ls nega la possibilitat de forjar un projecte de vida digne i es veuen abocats a buscar-se la vida a l’estranger com abans van fer els nostres pares i avis. No podem per això assenyalar a les persones migrants com a responsables de la crisi, sinó com les seves primeres víctimes.

El patriarcat. Un model de submissió per a la meitat de la població

Les dones diem no a un sistema patriarcal que ens arrossega a èpoques del passat i que ens impedeix avançar en igualtat, llevant-nos el dret a decidir sobre els nostres cossos, estenent els crims masclistes, intensificant la desigualtat com reflecteix la creixent bretxa salarial, i provocant la volta a les llars per dedicar-nos a la criança i les cures, sense reconeixement ni remuneració. Així mateix, les nostres mares es veuen abocades a la pobresa amb pensions miserables quan és el seu treball el que ha mantingut i manté la vida i l’economia productiva.


Reclamem, Pa, Treball, Sostre, i IGUALTAT. Contra la tenalla del Deute imposat per la UE i el FMI

El govern del PP i altres governs de tots els colors, executen al dictat de la Troica (Fons Monetari Internacional, Banc Central Europeu i Comissió Europea), polítiques consistents en el robatori de drets i l’empobriment generalitzat de la majoria social. Aquestes polítiques que es fonamenten en el pagament d’un Deute il·legítim que no han contret els ciutadans i ciutadanes, són producte de l’especulació bancària i els excessos dels diferents governs. La degradació dels drets socials i mediambientals es degradarà, encara més, amb el CETA (Tractat de Lliure Comerç entre la UE i Canadà).

Després de la modificació de l’article 135 de la Constitució pel govern del PSOE, amb el suport del PP, l’aplicació del Tractat de la Zona Euro de 2012, imposa a totes les administracions públiques, inclosa la Seguretat Social, objectius de Dèficit destinats a aprimar sense límits la despesa pública en serveis socials i les pensions públiques.

La reducció de la despesa en serveis públics juntament amb la privatització de tot el rendible (l’última baula és AENA) i la subcontractació de la prestació de serveis públics amb empreses privades que obtenen els seus infames beneficis precaritzant al màxim les condicions laborals, serveixen al mateix gran objectiu: posar a la disposició del capitalisme en crisi els millors trossos del pastís dels pressupostos públics. El resultat és el desmantellament de la sanitat i l’educació públiques, així com dels serveis socials, a major glòria de l’empresa privada. L’augment escandalós de les despeses militars al servei de les guerres imperials reforça la nostra reivindicació de sortir de l’OTAN i desmantellar les Bases.

Amb una majoria de pensions públiques que no asseguren el mínim necessari per sobreviure - més de la meitat dels pensionistes cobra per sota del salari mínim i prop del 40% de les famílies depenen d’una pensió -, amb el vergonyós copagament de medicaments per als pensionistes i l’atracament a la nostra “guardiola de les pensions”, es preparen nous atacs contra les pensions públiques, a l’empara de l’infame “Pacte de Toledo”, en benefici dels plans de pensions privats.

El drama del poble grec i l’acceptació pel govern de Syriza de totes les imposicions de la Troica, fins i tot amb la victòria del NO en el referèndum, mostra amb tota claredat com la UE i l’Euro actuen com a camisa de força per ofegar la sobirania popular. En contra seva cal promoure la lluita i la unió de la classe obrera i dels pobles d’Europa.


Ruptura amb el Règim del 78

Al capitalisme li destorben les llibertats i els drets de la majoria social. És un sistema que busca exclusivament el benefici privat d’uns pocs i que ens porta inexorablement a una catàstrofe social i mediambiental d’abast incalculable.

I quan es protesta, sempre obtenim la mateixa resposta: la repressió i criminalització del sindicalisme de classe i dels moviments socials. És un sistema que necessita la repressió, que genera lleis com la Llei Mordassa per mantenir-se i que ha de ser superat amb la lluita al carrer. Una llei que demostra a les clares que mentre les i els que lluiten són multats, detinguts i condemnats a presó, els que especulen amb les nostres vides es van a viure a Suïssa, com el cas de Urdangarín.

Ara, l’aprovació de lleis que deixen les mans lliures al esquirolatge i limiten el dret de vaga, que acceleren el desallotjament d’habitatges ocupats, o el nou pacte social que s’està cuinant amb la complicitat de les burocràcies sindicals per a un nou Estatut dels Treballadors, són noves voltes de rosca que ens tenallen i a les quals cal enfrontar amb organització i lluita obrera i popular.

La descomposició del règim sorgit de la Constitució del 78 es fa evident. Va néixer contra el poble, està corroït per la corrupció i no té cap legitimitat. Als capitalistes hereus del franquisme, se’ls han sumat els nous rics del PSOE i d’altres partits als diferents governs – que van pastar les seves fortunes amb les privatitzacions i l’escandalosa corrupció. Aquesta corrupció generalitzada que, no ho oblidem, està en el codi genètic del sistema capitalista, actua amb total impunitat precisament per la supervivència de totes les estructures de poder hereves de la Dictadura: monarquia borbònica, justícia, forces armades, policies de tot tipus, església catòlica, alts càrrecs de l’administració, etc.

És aquest Règim podrit el que es va veure sacsejat per la mobilització popular i el que pretén assentar-se sobre la misèria de la immensa majoria de la classe obrera, la precarietat laboral i social, la repressió de la lluita social i dels drets nacionals dels pobles de l’Estat espanyol.

Les Marxes de la Dignitat, al mateix temps que reconeixem la legitimitat del dret dels pobles a decidir sobiranament la seva destinació, els cridem a lluitar units contra aquest règim corrupte, estrenyent els llaços de classe que ens permetin avançar, aquí i ara, en la lluita contra el capitalisme i el seu puny de ferro: la UE i l’OTAN.

Al mateix temps que exigim la llibertat per Alfon, Bódalo, i per a totes les preses i presos empresonats per lluitar, plantegem que la Llei Mordassa i el conjunt de la legislació antiterrorista han de ser derogades.

Les Marxes de la Dignitat tenen com a mètode fonamental de treball unificar les lluites.
Al seu al voltant es van agrupant, i cridem a agrupar-se a pensionistes, aturats i aturades, dones en lluita per la igualtat i contra les violències masclistes, les treballadores i els treballadors en conflicte - incloses les persones que estan lluitant per la tornada a la gestió pública -, a les que lluiten per una educació i sanitat públiques gratuïtes i de qualitat, als qui denuncien a les empreses que depreden el medi ambient, etc. Cridem a sumar-se en fi, a totes aquelles persones que creuen que un altre món, més just i solidari, a més de possible, és necessari.

En la lluita difícil que hem emprès per un canvi real, no un simple canvi de govern, necessitem que els qui estiguem disposats a barallar ens unim. La construcció de poder popular exigeix passos pacients i ferms que no es deixin seduir pels cants de sirena de falses solucions institucionals que tan car paguem en la Transició i que avui, en el marc de la Unió Europea, són més enganyosos que mai.

TOTS I TOTES A MADRID EL 27 DE MAIG

En aquest camí, de construcció pacient i ferma de la força necessària per canviar de debò les coses i construir una societat a favor de les i els treballadors, pel que sabem que la vaga general és una eina molt important de consciència i organització, cridem a omplir de dignitat i rebel·lia la capital de l’Estat espanyol, Madrid, el 27 de maig de 2017.

Aquest dia arribarem columnes de tots els pobles i nacions de l’estat a Madrid i també des de l’emigració. Al mateix temps que convoquem a la classe obrera i a tots els pobles de l’Estat espanyol a mobilitzar-se, fem una crida especial al poble de Madrid, antifeixista i solidari, a incorporar-se a aquesta gran mobilització.


PA, TREBALL, SOSTRE I IGUALTAT:
 En defensa de pensions públiques dignes i a càrrec dels Pressupostos. No al Pacte de Toledo
 Per l’ocupació estable, salaris dignes i la renda bàsica: Derogació de les reformes laborals
 Per la llibertat de les persones preses i processades per lluitar. Amnistia.
 Pel no pagament del deute. UE i FMI fora ja d’aquí
 Per la defensa dels Serveis Públics com a drets essencials.
Contra el feminicidi: Ens volem vives, ni una menys

Ir a la versión en castellano


Aquí ens trobaràs:

Ap. Correus 23036 CP - 08080 de Barcelona; Ap. Correus 206 CP- 17080 de Girona; Ap. Correus 92 CP-28320 de Madrid;

mail:luchaint(arroba)telefonica.net - www.lluitainternacionalista.org