Per la reconstrucció de la IV. Internacional

Apdo. Correos 23036 CP - 08080 - Barcelona

Castellano Segueix-nos al Facebook Segueix-nos al Twitter RSS

Esteu aqui : Portada » Temes » Internacional

Entrevista amb la Moira Millán. Joves Lluita Internacionalista

“La lliure determinació es un dret que no se li pot negar a cap poble”

10 de desembre de 2017

El poble mapuche porta anys patint la impunitat dels Estats argentí i xilè, l’assassinat del Santiago Maldonado va posar en evidència la seva infrangible lluita.

Vam estar xerrant amb Moira Millán, integrant de la Marxa de Dones Originàries pel Bon Viure, que va estar a Barcelona per anunciar-nos el Primer Parlament de Dones Originàries que es realitzarà del 16 al 19 de novembre a Rosario, Argentina, per denunciar la repressió que està patint el seu poble i on definiran una agenda d’acció i activitat que requereix la major solidaritat i difusió.

Aprofitem també per preguntar-li sobre la valoració de la seva presencia a Barcelona en moments de àlgides mobilitzacions del poble català.

LI: Què és la Marxa de Dones Originàries pel Bon Viure? Què reclamen? Com s’organitzen?

MM: La Marxa de Dones Originàries pel Bon Viure és una organització conformada per dones indígenes de les 36 nacions originàries a Argentina. És una organització que dóna visibilitat a la realitat de les comunitats, fonamentalment a la situació de les dones originàries que estem sent víctimes del feminicidi indígena a Argentina, que encara no ha pres estat públic però es coneix. Les dones originàries d’aquest moviment de Marxa de Dones pel Bon Viure ens plantegem demandar a l’Estat per genocidi, perquè es faci justícia amb la restitució dels nostres territoris, el reconeixement ple de tots els nostres drets i, fonamentalment, la qual cosa proposem és construir un moviment que ens acosti a la revolució del pensament. Un moviment instituent que pugui emplaçar l’horitzó del bon viure com a dret i hem definit el bon viure com a la recuperació de la reciprocitat entre els pobles i envers la naturalesa; en com podem recuperar l’harmonia.


LI: Com va repercutir al poble mapuche el cas del Santiago Maldonado?

MM: L’impacte que va provocar al nostre poble es va deure sobretot a l’impacte que va provocar la desaparició del Santiago Maldonado en la ciutadania no indígena blanca argentina que va començar a mirar cap al sud, a veure el que estava passant en les comunitats, a reconèixer el conflicte que existia, la tensió que existeix entre l’Estat i el poble mapuche i ens va permetre a nosotrxs generar llavors una visibilización de la nostra demanda i la nostra realitat. Una realitat que te només a la província de Chubut 145 desaparegut mapuches. Una realitat que te persecució, criminalització, fustigació al nostre poble i que hi ha tota una campanya molt forta anti-mapuche amb situació de militarització i repressió tremendament provocadora dins dels nostres territoris. Això ha despertat la solidaritat de molts sectors que fins a abans de la desaparició de Santiago Maldonado eren indiferents o desconeixien absolutament el que passava. Ell ha estat com un pont per nosotrxs de comunicació i d’unitat amb una part del poble argentí; i també això ha permès que el món visibilizara també el que està succeint en la Patagonia i en territori mapuche (…) Ha d’haver-hi memòria, veritat i justícia. Patricia Bullrich (Ministra de Seguretat d’Argentina)ha de renunciar i ha de ser jutjada i castigada pels delictes que ha comès recentment contra la vida i la integritat del nostre company Santiago Maldonado i contra el nostre poble; així que anem per això i finalment per la llibertat immediata de tots els presos i preses polítiques entre elles el “Lonko” Facundo Jones Huala i de Milagro Salas.

LI: Com estàs vivint la situació política de Barcelona, com estàs vivint la repressió i la lluita d’aquest poble per la seva llibertat?

MM: No m’imaginava que anava a acabar quedant-me aquí en una data tan especial i arribar aquí a Barcelona, en aquest context històric transcendent per al poble català, m’ha provocat diverses reflexions. En principi l’alegria de saber que es pot, que els pobles sense disparar un sol tir poden organitzar-se en massa i procurar la seva lliure determinació, que és un dret que no se li pot negar a cap poble sobre la faç de la terra. En un planeta on hi ha més de cinc mil nacions sense estat i amb prou feines dos-cents i escaig d’estats-nació que estan generant submissió d’aquests pobles, llavors em sembla a mi que és emblemàtic, que és un far a la humanitat el que el poble català està provocant en aquesta Europa. Així que bé, d’una banda celebrant aquest procés d’independència d’un poble que porta segles reclamant-ho i que pot justament disparar la possibilitat de constituir escenaris favorables per a això i per a altres pobles que estan en la mateixa situació com el poble basc, gallec i diferents pobles. D’altra banda també penso al poble mapuche, que és una nació sense estat, que ha estat envaïda per una força d’ocupació que són els estats-nació argentí i xilè, si aquesta seria una solució. Penso en què seria constituir una independència que no interpel·li directament la matriu civilizatoria, els valors que conformen les actuals repúbliques, valors que porten a tenir com a prioritat la seva inserció al mercat global, l’explotació, lleis absolutament discriminatòries i explotadores contra, per exemple, els migrants, amb la llei d’estrangeria. És a dir: són models de república que en realitat apareixen en l’horitzó com a esperançadores, amb consignes que busquen la igualtat i la llibertat de les persones que constitueixen aquests pobles i aquestes nacions, però després les pressions de la política global són tan fortes que acaben anant en detriment dels seus propis pobles per anar a garantir-li el guany en aquest capitalisme neoliberal i salvatge a les corporocràcies. Llavors la meva gran pregunta és si aquesta república que emergeix és no solament un nou país, si a més proposa un nou món millor i possible.

LI: Què podem fer des d’aquí?

L’ajuda que precisem és fonamentalment primer visibilitzar tot el que està passant a Argentina, perquè els mitjans han estat absolutament comprats, hi ha una hegemonia total i definitiva de part dels qui posseeixen el poder, de part de la dreta feixista d’Argentina, i ja no tenim possibilitats de dir què està succeint, llavors li demanem al món, a les organitzacions solidàries internacionals que puguin amplificar la nostra veu explicant el que ens està succeint, replicant la nostra veu, els comunicats que enviem, les imatges i tractar d’arribar a tots els mitjans de comunicació possibles del món.

Joves Lluita Internacionalista

Ir a la versión en castellano


Aquí ens trobaràs:

Ap. Correus 23036 CP - 08080 de Barcelona; Ap. Correus 206 CP- 17080 de Girona; Ap. Correus 92 CP-28320 de Madrid;

mail:luchaint(arroba)telefonica.net - www.lluitainternacionalista.org