El 27 de gener de 1987, als 62 anys, va morir a Buenos Aires el més important dirigent del trotskisme llatinoamericà, defensor incansable de les banderes de Trotski i fundador del corrent polític en què militem.

Hugo Miguel Bressano Capacete va néixer el 1924 a Alberdi, un poble agroramader de la província de Buenos Aires. Des de molt jove va abraçar els principis del socialisme revolucionari i, quan es va instal·lar a Buenos Aires per cursar els seus estudis secundaris, va ser rebatejat com a Nahuel (tigre a llengua maputxe) i Moreno, pel color del seu cabell.

El 1944 va abandonar les discussions de saló del trotskisme per fundar el GOM (Grupo Obrero Marxista) amb un petit grup d’obrers, amb els quals es va traslladar a Villa Pobladora (a Avellaneda, cor industrial del país). La participació i el pes en emblemàtiques vagues, com les de la frigorífica Anglo-Ciabasa, van donar fama a Avellaneda de «comuna» del trotskisme, en ple apogeu peronista.

Aquesta experiència de lligam amb el moviment obrer va quedar gravada per sempre en Moreno i és la pedra basal del que ell anomenava «trotskisme bàrbar» que va caracteritzar a tots els partits revolucionaris que ell va contribuir a fundar en les dècades següents a l’Argentina (el PRT , el «gloriós» PST i el MAS, que va arribar a ser un dels partits trotskistes més importants) i en altres països com Colòmbia, on va estar exiliat en els anys de la dictadura.

Així mateix, convençut que els problemes dels treballadors i sectors populars no poden ser resolts en el marc nacional, Moreno va intervenir en els grans debats teòrics i polítics que van desafiar a les avantguardes a nivell mundial (Estats obrers burocràtics, guerrillerisme ...), i va treballar incansablement per reorganitzar les forces revolucionàries i reconstruir la IV Internacional que va fundar Trotski el 1938. Successora d’aquests esforços és l’actual UIT-CI, de la qual Lluita Internacionalista, al costat de molts altres partits, formem part.

Trenta-dos anys després, el nostre millor homenatge continua sent desenvolupar amb força el seu llegat d’absoluta vigència. És a dir, la lluita per la construcció d’una direcció revolucionària a cada país i al món per avançar cap a governs de treballadors i el socialisme amb democràcia obrera. En aquesta tasca seguim conseqüentment compromesos, reivindicant els principis i la moral revolucionària que van caracteritzar a Moreno durant tota la seva vida, així com la seva confiança en què la classe treballadora pot derrotar per sempre al sistema imperialista patriarcal inhumà: «No hi ha cap déu que hagi fixat que no puguem fer-ho ».

Nahuel Moreno, fins al socialisme sempre!
Visca l’organització revolucionària de les treballadores i els treballadors: la Quarta Internacional!

Extractes d’Izquierda Socialista 414 Gener 2019