L’històric dirigent camperol peruà Hugo Blanco va ser detingut el 2
d’octubre a Cusco per una ordre del jutjat de Porus. El motiu és una
acusació als camperols de Huanoquite per prendre unes terres; en
realitat era la recuperació de les seves terres -de les quals fins i tot
tenen els títols de propietat. La denúncia contra els camperols i contra
Hugo Blanco és per “violència i resistència a l’autoritat”. Només que
com que Blanco no hi era quan es van produir els fets, n’hi imputen
altres d’anteriors, en què no va haver-hi ni violència ni autoritat. Gràcies
a la mobilització internacional Hugo Blanco va ser alliberat l’endemà,
però que continua acusat de delicte de “violència i resistència a
l’autoritat”. Reproduïm extractes de la carta d’Hugo Blanco després del
seu alliberament temporal.

"En primer lloc manifesto la meva profunda gratitud a totes les persones i
institucions que, en assabentar-se que m’havien detingut, van exigir la meva llibertat.
(…) Gràcies a aquesta solidaritat vaig ser ràpidament alliberament… temporalment.
La meva relació amb aquest cas es remunta a la meva infantesa a Huanoquite,
Paruro, Cusco, quan vaig rebre l’impacte de la notícia que l’hisendat Bartolomé
Paz va fer que es marqués amb ferro roent a la natja d’un camperol indígena les
seves inicials: BP. Naturalment, el senyor Paz no va ser detingut, això no es podia
fer amb una persona respectable.... Probablement aquest fet va marcar el sentit
de la meva vida.

Ara, el seu fill Rosendo Paz, hereu de la hisenda, arrabassa les terres de l’annex
Markhura a la comunitat indígena de Tantarcalla. (…)

La comunitat té documents
que n’acrediten la seva propietat. L’any 2006 els comuners van anar a la Federació
Camperola de Cusco, de la qual són membres, duent –hi els títols de propietat, a
sol•licitar la presència d’un delegat d’aquesta Federació per a la cerimònia de
distribució de terres. (…) Vaig ser designat per a aquesta tasca per la Federació i
vaig complir el mandat, cosa que vaig comunica immediatament després fer-ho a
policia, que no va tenir-hi cap objecció.

Posteriorment l’hisendat va ordenar a la policia de Huanoquite, sota el seu
comandament, que anés a agredir els comuners. (…) Com que els comuners van
gosar resistir-se a l’atac, van ser conduïts a cops al poble i després a la ciutat de
Cusco, incloent-hi dones amb infants que ploraven. Jo no hi era, per em van cridar
a declarar. Naturalment, qui va ser qualificat de delinqüents no van ser els agressors,
sinó les víctimes de l’agressió.

Quan, en detenir-me, em van dir que el delicte de què m’acusaven era “violència
i resistència a l’autoritat” vaig pensar que tenia a veure amb aquests fets, en els
quals jo vaig participar. M’equivocava, el senyor jutge va tenir la bondat d’aclarirm’ho.
El delicte de “violència i resistència a l’autoritat” era per haver presidit la
cerimònia de distribució de parcel•les, en què no va haver-hi cap violència ni hi
havia cap autoritat de l’Estat. (...)

Centenars de persones que reclamen els seus drets arreu del Perú estan
processades i empresonades víctimes d’aquests jocs de paraules (…) Convoco les
veus solidàries que amb la seva acció tan ràpida van arrencar-me de la presó, a
defensar juntes totes les víctimes de la penalització de la protesta.(…) Pel que fa al
meu cas, no està tancat. (…) El senyor jutge em va fer lliurar un document ambigu
en el qual se’m cita pel 21 de novembre (…). Aquest és el tipus de paper que donen
i que vol dir: “si calles no passarà res, però si continues protestant t’empresonarem”.
Com s’explica que més de dos anys després dels fets m’hagin capturat per
sorpresa sense haver-me notificat perquè comparegui si, per uns fets posteriors,
em van citar i vaig comparèixer-hi i declarar? L’explicació és que aleshores els
molestava poc la meva actuació local. En canvi, ara, tot el camp està en ebullició
per com han atacat les comunitats indígenes (…)

Em comprometo a seguir lluitant fins al meu últim alè contra l’opressió instituïda
sobre els nostres pobles ara fa cinc segles."