Articles d'actualitat de la UIT-QI




Articles d'actualitat sobre Ucraïna



No hi ha alliberament en el genocidi: crida al boicot de Eurovisión



Esteu aqui : Portada » Temes » Internacional

Xile: els secrets de la revolta. Les Assemblees autònomes

, 22 de març de 2020




Entrevista a Reinier Rios, membre de l’assemblea del barri de Yungay i militant del MST. Hem estat presents a l’assemblea i hi ha avidesa en el debat.

Com van néixer les assemblees?

Sorgeixen a propòsit de l’estat d’emergència que imposa Piñera amb la sortida dels militars al carrer. Primer com una forma d’autodefensa, però immediatament assumeixen funcions de coordinació de la protesta als barris. Apareixen també pel descontentament popular contra les burocràcies sindicals, estudiantils i polítiques dels partits tradicionals. Són el fruit més genuí d’aquesta mobilització. Abans no havien sorgit organitzacions autònomes de lluita enfrontades a les polítiques dels partits tradicionals.

¿Com funcionen les assemblees?

Les assemblees tenen un funcionament horitzontal amb democràcia participativa. Qualsevol veí o veïna del barri pot participar amb vot i per majoria es decideix el que es farà. També es funciona així respecte de les polèmiques nacionals, com la posició davant les lleis repressives.

Hi ha propostes de coordinació? Hi ha al voltant de 150 assemblees de barri, comuna, o ciutats petites...

De moment s’han aconseguit coordinacions regionals. Hi ha una disputa amb el Front Ampli i el PCC perquè no volen que es produeixi una coordinació nacional, perquè superaria la MUS. En aquest punt també hi ha una resistència de sectors territorialistes –amb corrents polítiques anarquistes o zapatistes– que argumenten que les lluites es construeixen en els territoris i exclouen coordinacions nacionals perquè podrien prendre decisions per sobre de les assemblees.

Nosaltres estem per la coordinació nacional per tres coses: en primer lloc, perquè seria un avenç en la coordinació de les lluites, per poder continuar en un pla de lluita nacional; en segon lloc, perquè permetria la construcció d’un full de reivindicacions únic nacional dels i les que lluiten. Molt probablement la primera exigència seria Fora Piñera i tant el FA com el PCC a la MUS mai han aixecat aquesta demanda; i finalment, perquè en els moments de major crisi les assemblees van arribar a funcionar com a embrions de doble poder. Si s’enforteix aquesta construcció nacional és probable que es multipliquin a tot el territori noves assemblees i reforcin aquesta característica de doble poder.

Quina relació mantenen amb altres organismes com moviments, partits, sindicats...?

Les assemblees són autònomes. No funcionen sota el mandat de cap altra organització, però es permet que a les assemblees hi hagi militants de partits o sindicats, però hi participen com a persones, no com a organitzacions.



Xile. Torna amb força la rebel·lió contra Piñera

Durant el mes de gener i més tard a l’inici de l’estiu s’obrí una conjuntura de baixada en les mobilitzacions. És lògic que pesi el desgast i el moment de vacances. Però la protesta no ha cessat.

A la Plaça Itàlia les protestes es comencen a reprendre els divendres, amb la presència de 30 a 50.000 persones. L’última setmana de gener va ser assassinat Jorge Mora, un seguidor de futbol atropellat intencionalment per un vehicle dels Carabiners a Temuco, a la final de futbol entre Colo Colo i Universitat de Xile. Per això, seguidors d’aquests equips es van manifestar units a la Plaça Itàlia de Santiago per a alçar la seva veu contra el govern. Milers de joves indignats van atacar comissaries exigint justícia.

Els fets de l’última setmana mostren que la protesta continua viva i que es manté a les ciutats i regions repudiant la repressió i al govern de Piñera. Les assemblees de barri i territorials se segueixen reunint. A mitjans de gener, per exemple, va haver-hi una trobada amb representants de 120 assemblees.

Enquestes recents indiquen que totes les institucions del govern, del règim patronal o religioses són repudiades per la majoria. Entre elles, l’Església Catòlica només té suport del 14%, les evangèliques del 17%, els carabiners el 17%, la TV el 8%, les Forces Armades el 24%, les empreses privades el 7%... I la grossa se l’emporta el president Piñera que té només una acceptació del 6% de la població. Ha de ser avui el govern amb menys suport al món. No obstant això, els partits patronals i reformistes d’esquerra (PC i Front Ampli), amb representació parlamentària, li han permès continuar governant i que no caigui com exigeixen les mobilitzacions. Busquen desviar o congelar la mobilització, fins i tot amb la crida a un referèndum (26 d’abril) per una reforma constitucional condicionada. Però el poble als carrers exigeix que Piñera marxi ja!

5 de febrer de 2020

Miguel Lamas

http://www.uit-ci.org/index.php/noticias-y-documentos/noticias-internacionales/2463-2020-02-05-15-47-35 https://www.facebook.com/mst.chile/

Anar a la versió en castellà