El PS (Partit Socialista) ha guanyat aquestes eleccions legislatives amb una sorprenent majoria absoluta, la quarta victòria més gran en nombre de vots de la història.

El procés electoral s’ha basat en la lògica del vot útil davant la possibilitat d’un govern de dretes, tal i com va passar a les eleccions municipals de Lisboa. Un altre factor decisiu ha estat el baix nivell de mobilització social dels darrers anys, a la qual cosa van contribuir en gran mesura les direccions del PCP (Partido Comunista Português) i del BE (Bloco de Esquerda).

Encara que PS, BE, PCP, PAN (Pessoas-Animais-Natureza) i Livre -partits que han donat suport a la solució de govern durant els últims 6 anys- segueixen sent els partits més votats, perden gairebé 100.000 vots, mentre la dreta i la ultradreta guanyen al voltant de 500.000 vots respecte a les eleccions de 2019.

L’estratègia del BE i del PCP ha servit per enfortir el PS fins assolir la majoria absoluta. La transferència massiva de vots del BE i el PCP cap al PS -i probablement fins i tot cap a la dreta- és una tendència que es registra des de la signatura dels acords que van donar lloc a la Geringonça: enfortiment del PS i debilitament del BE i el PCP, comportant en aquest cas una de les derrotes més grans d’aquest últim i una majoria absoluta per al PS.

El MAS (Movimento Alternativa Socialista), amb una política d’exigència al PS i a l’esquerra tradicional, aconsegueix contrarestar la tendència a la baixa de l’esquerra, obtenint al voltant de 6.000 vots. Aquest creixement sembla mostrar que l’espai per a una renovació a l’esquerra, no només existeix, sinó que ha de ser construït.

… i s’enforteix l’extrema dreta. Mentre que la dreta tradicional del PSD (Partido Popular Democrático) presenta un creixement ínfim, IL (Iniciativa Liberal) es converteix, en dos anys, en el quart partit del Parlament. Per la seva banda, el partit Chega puja encara més que IL i es converteix en la tercera força política al Parlament. L’extrema dreta autoritària i antidemocràtica es consolida al Parlament en el que es coneixerà com una de les ingenuïtats més grans del règim en què vivim: permetre que es presentin a les eleccions organitzacions antidemocràtiques d’extrema dreta que abracen la ideologia feixista.

Així, la dreta està més dividida, però reforça les ales més autoritàries i més neoliberals, sobretot, a costa dels seus representants tradicionals.

En conclusió, la concentració de vots al PS i la derrota de la dreta tradicional expressa clarament que el record dels anys de plom de la Troika i del darrer govern PSD/CDS-PP està molt present, havent motivat una important mobilització electoral per a que la dreta no torni a governar i encara menys d’acord amb l’extrema dreta.

Tot i així, el resultat de la desafortunada adaptació de BE i PCP al govern del PS està a la vista: António Costa aconsegueix una majoria plena, fins i tot després de 6 anys de govern i mostrant certa fatiga i cansament. És difícil creure que el PS hagi de resoldre ara, amb majoria absoluta, molts dels problemes que no va tenir interès a resoldre en el cicle anterior. Si es confirma aquesta desconfiança, la possibilitat d’un govern de la dreta tradicional en coalició amb l’extrema dreta serà una realitat cada cop més palpable durant la propera legislatura.

Els partits a l’esquerra del PS han de reflexionar sobre els darrers sis anys i reforçar les mobilitzacions de la joventut i els treballadors per resoldre la precarietat, l’especulació immobiliària, la crisi ambiental i l’opressió estructural. És urgent una renovació de l’esquerra tradicional i aquest procés pot haver començat.

Extractes del balanç del MAS,
Movimento Alternativa Socialista de Portugal,
en comité d’enllaç amb la UIT-QI

NOTA
* Geringonça: expressió portuguesa per anomenar l’anterior aliança política entre el Partit Socialista (PS), el Bloc d’Esquerra (BE) i el Partit Comunista (PCP).