Enmig de la crisi capitalista mundial i les seves greus conseqüències per als pobles treballadors, a qui els governs intenten descarregar tot el pes, es multipliquen les vagues a Europa i als EUA. I la classe treballadora de la Gran Bretanya està fent les vagues més grans en moltes dècades.

La Gran Bretanya, un dels països imperialistes més importants, està en la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial. La inflació podria arribar al 13% aquest any. Això, encara que vist des d’Argentina sembli poc, és gravíssim a la Gran Bretanya amb salaris semicongelats. El salari real és el més baix en moltes dècades. Però això no ho és tot. El Sistema Nacional de Salut està cada cop pitjor, amb baixos salaris i manca de personal. La congelació i la reducció de la inversió des del 2010 va fer que tingui avui un dels números de llits hospitalaris més baixos per persona d’un país desenvolupat, cosa que es va patir amb desatenció a pacients durant la pandèmia. I l’augment dels preus de l’electricitat i el gas (en mans d’empreses privades) supera el 80%. I el de la gasolina va superar el 40%.

A això s’hi afegeix la crisi política. El primer ministre conservador Boris Johnson va renunciar al juny i properament, el 5 de setembre, es nomenarà qui el reemplaça, que seria un altre conservador nomenat pel Parlament, amb plans de baixar encara més la despesa pública. Des de ja i davant d’això, creix el rebuig popular. Qualsevol nou primer ministre gairebé no tindrà cap suport.

Un dels mitjans de premsa més importants, el dretà “Daily Telegraph” assenyala a la nota del seu columnista Allister Heath: “El nostre sorprenentment accelerat declivi és tràgic i, no obstant, no sorprèn. Estem a prop del desenllaç, del punt final, d’un quart de segle de fracàs polític, intel·lectual i moral, del qual la majoria de la nostra classe política és còmplice”.

Això ho diuen mitjans de premsa conservadors, per tant partidaris del model econòmic liberal conservador capitalista que va consolidar Margareth Thatcher. La profunda crisi d’avui té l’origen, efectivament, fa molts anys, encara que avui estigui agreujada per la pandèmia i la guerra d’Ucraïna. Per exemple, la crisi de l’aigua té a veure directament amb la privatització de l’empresa de l’aigua i la manca d’obres. La crisi de salut pública, per la baixada del pressupost.

Thatcher va atacar els drets laborals, va privatitzar gran part de les empreses públiques i va restringir el dret de vaga. Una vaga general seria avui il·legal a Gran Bretanya. I cada vaga parcial només es pot convocar després d’un llarg procés que acaba en una votació secreta dels afiliats al sindicat, per aprovar la vaga o no.

El Partit Laborista que va governar entre el 1997 i el 2007 amb Tony Blair, totalment subordinat al gran capital, va estar molt lluny de la classe obrera que el va fundar des dels seus sindicats fa un segle, i va mantenir la mateixa política capitalista.

Esclaten les vagues

Desenes de milers de treballadors i treballadores estan en vaga, encapçalats per les 40.000 del RMT al sector ferroviari, que ja en van fer diverses els últims mesos, i els milers de treballadors i treballadores dels autobusos, el metro, Correus, i el sindicat Unite d’estibadors al Port de Felixstowe. Abans van parar treballadors de línies aèries cancel·lant milers de vols. També hi ha vagues a fàbriques, sectors de salut i educació. Tots reclamen augments salarials d’acord amb la inflació.

El secretari general del sindicat ferroviari RMT, Mick Lynch, va advertir que el descontent actual pot acabar en una vaga general de facto (l’última va ser el 1927). “És una cosa que decidirà la central de treballadors. Però el que veurem en educació, salut, transport i el sector privat és acció sincronitzada de vaga”.

La possibilitat d’una vaga general està plantejada, encara que la llei no la permeti. Això pot obrir una nova perspectiva per al moviment obrer britànic. Com a molts països del món, els i les treballadores veuen que cap dels partits capitalistes els dóna solucions. Es planteja la necessitat de conquerir un govern del poble treballador.

Des de la UIT-QI cridem a la solidaritat amb la lluita de treballadores i treballadors britànics perquè triomfin i seguir el seu exemple a Europa i al món.

Baixades d’impostos a capitalistes

Des de Thatcher, a més de privatitzar, es va imposar la idea de baixar els impostos del gran capital al mínim amb el pretext de “facilitar la inversió”. És a dir la mateixa falsedat que ens volen fer creure a Argentina i a gairebé tots els països.

Això es va aguditzar encara més des de la crisi del 2008. Avui el Regne Unit té una de les taxes impositives més baixes, però està al final de la taula de la inversió privada i pública dels països del G7.

Un exemple evident és el cas de l’aigua. La sequera aquest estiu va deixar amb ús restringit d’aigua bona part del país, perquè les empreses de servei d’aigua privatitzades als ’80 no han construït cap nou reservori, malgrat que hi ha hagut un augment poblacional de deu milions de persones en les darreres dècades. Tampoc hi ha hagut obres de manteniment. Els grans guanys d’aquestes empreses, augmentats pels baixos impostos i tarifes més grans, es van fer servir per pagar guanys als accionistes: l’equivalent a més de setanta mil milions de dòlars en els últims trenta anys. Aquests super-guanys a costa de baixos impostos i menys drets laborals han anat a inversions especulatives de “paradisos fiscals” o països asiàtics amb mà d’obra baratíssima de menys de 100 dòlars al mes.

L’editor econòmic del diari The Guardian denuncia aquesta manca d’inversió productiva a la Gran Bretanya: “Al Regne Unit es treballa molt més que a Alemanya i França, però estem molt per darrere en termes de productivitat perquè invertim molt menys en aspectes clau inclosos tecnologia, capacitació i investigació”.

31/08/2022
Miguel Lamas, dirigent de la UIT-QI

Vaga de 8 dies al port de Felixstowe, el més gran del Regne Unit

Gairebé 2.000 treballadors del port anglès de Felixstowe, la instal·lació de comerç marítim més gran del Regne Unit i que canalitza gairebé la meitat del trànsit de contenidors del país, acaba de concretar una vaga de vuit dies amb l’objectiu d’obtenir millores salarials. És la primera des de 1989, i s’uneix a les dels altres sectors.

El sindicat Unite ha assegurat que els seus representats han rebutjat l’oferta d’un increment salarial del 7%, en considerar-la "significativament per sota" de la inflació, que va pujar al juliol al 10,1%, el nivell més alt en més de 40 anys . Mentrestant, els guanys de les línies navilieres es van triplicar, arribant als $190 mil milions al 2021, mentre que els guanys ajustats relacionats amb ports de CK Hutchison Holdings (el propietari del port Felixstowe, entre molts altres) van créixer un 39% l’any passat.

Tot un exemple de lluita!!