El 18 d’agost, a les tres de la matinada, l’exèrcit israelià va assaltar i clausurar les seus de sis organitzacions palestines. Els soldats van confiscar ordinadors i tot tipus de documents i dades de les entitats, van precintar els locals i van declarar els grups il·legals. Es tracta d’Al-Haq, l’entitat que està documentant els crims d’Israel davant del Tribunal Penal Internacional, Addameer, que dona suport als presos, el Centre Bisan, que impulsa projectes de desenvolupament i preservació del patrimoni cultural, Defensa dels Infants Internacional-Palestina (DCIP), que fa costat als menors empresonats, la Unió de Comitès de Dones Palestines, referent històric en la lluita feminista i la Unió de Comitès de Treball Agrícola. També va ser assaltada la seu de la Unió de Comitès de Treballadors Sanitaris.

L’assalt militar arriba després que l’octubre Israel designés aquestes sis organitzacions com a "terroristes", basant-se en expedients secrets, per vincles amb el Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (FPLP), la principal organització política de l’esquerra palestina, que té també la seva branca armada. Israel no ha presentat cap prova que acrediti l’acusació de “terrorisme” i fins i tot la CIA ha hagut de dit que no la pot corroborar. L’abril, experts de l’ONU ja havien fet una crida als governs a continuar donant suport a les organitzacions criminalitzades i van denunciar que Israel no havia aportat cap prova.

Aquest atac, ordenat pel ministre de Defensa i excap de l’Estat Major, Benny Gantz, és un resultat de les dècades d’impunitat amb què l’estat d’Israel, des de 1948, ha estat imposant un sistema colonial i un règim d’apartheid contra el poble palestí per apropiar-se de la seva terra i demostra que no té cap preocupació ni per guardar les formes amb el mantra de ser “l’única democràcia” a la regió. La llei anti-terrorista israeliana de 2016 permet detenir els treballadors o qualsevol que doni support a les organitzacions palestines dins dels territoris ocupats, bloquejar-los els fons o confiscar els seus equips i documents. L’ordre militar emesa el 3 de novembre de 2021 s’aplica també a tota la palestina històrica.

Per què ara?

L’assetjament al teixit associatiu palestí s’inscriu en al crisi política a Israel, que l’ha abocat a les terceres eleccions en cinc anys, després de l’esfondrament de la coalició de govern -una mena de Frankenstein polític format vuit partits units només pel rebuig a l’antic primer ministre, Benjamin Netanyahu, ara processat per corrupció. La lògica electoral és una cursa per la mà dura entre l’actual primer ministre Yair Lapid i Netayahu, que ressorgeix de les seves cendres. I és aquesta lògica que ha portat també als últims bombardejos contra la franja de Gaza, que van assassinar a principis d’agost 49 palestins (incloses 17 criatures) i van deixar 360 ferits i van colpejar 1.500 cases.

Però més enllà del context electoral, l’atac és de fons i busca en primer lloc silenciar la denúncia internacional dels crims comesos per Israel. Com explica Sahar Francis, directora d’Addameer, l’organització de suport als presos: “Israel sap que la societat civil palestina és un actor fort i considera que estem fent alguns progressos internacionalment, tot i que el que hem aconseguit és poc. Ens volen impedir que funcionem". El març l’entitat va presentar un informe davant la Comissió d’Investigació sobre Palestina de l’ONU que documenta lleis, polítiques i pràctiques d’apartheid. Fa mesos que Israel ataca els membres de la comissió per anti-semites i en demana la dissolució, però no aconsegueix silenciar les veus cada cop més importants -incloses Amnistia Internacional i Human Rights Watch- que denuncien que Israel imposa un règim d’Assel Al-Bajeh, advocada d’Al-Haq, que és l’organització palestina de defensa dels Drets Humans més veterana, apunta també que “Israel està atacant i intentant eliminar de manera persistent la societat civil palestina a causa de la feina que fem, de manera que pugui perpetuar els seus crims sense ser exposat, desafiat o responsabilitzat". Al-Haq ha estat molt activa documentant crims de guerra israelians davant la fiscalia del Tribunal Penal Internacional de l’Haya. El tribunal està investigant la massacre de Gaza de 2014, amb més de 2.000 assassinats quan el mateix Ganz era el cap de les forces armades israelianes: després es presentaria a les eleccions vantant-se d’haver “bombardejat Gaza fins tornar-la a l’edat de pedra”.

Les altres entitats criminalitzades donen suport al poble palestí en temes clau (dones, salut, infància, agricultura) i que a més tenen una activitat molt política i reben finançament internacional. Il·legalitzant-les, el govern israelià ha volgut sembrar el dubte sobre l’orientació dels fons de la cooperació internacional i pressionar els altres països per què deixin de finançar-les. Alhora aquest atac és una amenaça a tot el teixit associatiu palestí: Israel vol una societat palestina que col·labori amb l’ocupació i no una que denunciÏ l’apartheid i el colonialisme.

La lluita continua

Les organitzacions palestines estan decidides a no deixar-se silenciar per la repressió. Dos dies després de l’assalt a les seus, Shawan Jabarin i Khaled Quzmar, directors d’Al-Haq i Defensa Internacional de la Infància, van ser citats per a interrogatoris i amenaçats de detenció i empresonament si les seves entitats continuen treballant. Ja es preparen per més empresonaments, prohibicions de moviment i confiscacions.

L’ONU i la diversos governs del la UE -inclòs l’espanyol- han fet comunicats de suport a les organitzacions clausurades i han dit que no canviaran la seva política mentre Israel no demostri les acusacions, però no hi ha hagut cap represàlia contra les autoritats israelianes: la impunitat continua, igual que els assassinats i la repressió diària sobre la població palestina.

Cal exigir als governs europeus i als organismes internacionals que, més enllà de les paraules, intervinguin directament davant de les autoritats israelianes per aturar la repressió contra els membres de les organitzacions il·legalitzades, que exigeixin a Israel la retirada de la designació de “terroristes” i el respecte a la llibertat d’expressió i organització als territoris ocupats, que reclamin la derogació de la llei antiterrorista de 2016. També que incrementin el finançament a les organitzacions represaliades i criminalitzades.

Més enllà de les paraules cal trencar les relacions diplomàtiques i comercials amb Israel, imposar sancions i deixar de vendre-li armes i material de seguretat. En aquest marc s’inscriu la campanya de la Coalició Prop Complicitat amb Israel per posar fi a l’agermanament entre les ciutats de Barcelona i Tel Aviv, que impulsa una recollida de signatures per portar la proposta al ple municipal abans que s’acabi aquest any.

I per descomptat cal continuar la solidaritat directa amb el poble palestí a través de les seves organitzacions socials, polítiques i sindicals. Les sis organitzacions il·legalitzades estan decidides, assumint un risc enorme, a continuar treballant i denunciant els crims de l’ocupació i l’apartheid. El nostre lloc és al seu costat.

Cristina Mas