La diàspora iraniana s’ha mobilitzat arreu del món en suport al moviment a la revolta a l’Iran, que ja s’han convertit en el principal desafiament al règim dels aiatol·làs en els 43 anys d’història. Entrevistem Nika Shakarami, pseudònim d’una activista iraniana que es va exiliar a Barcelona fa només quatre anys, segueix en contacte amb els seus companys i amics a l’Iran i participa a l’organització de les protestes aquí. Ha triat aquest nom en homenatge a una noia de 16 anys assassinada per la policia a l’actual onada de protestes.

Com expliques que l’assassinat de Mahsa Amini, una noia desconeguda, hagi desencadenat aquesta revolta?

Masha podria haver estat qualsevol de nosaltres, podria haver estat la filla de qualsevol família. Gairebé totes les dones iranianes que no porten el hijab [mocador que cobreix el cap] col·locat de la manera que el règim exigeix, han patit repressió. Des de fa uns anys moltes famílies tenen por, perquè les seves filles decideixen no seguir les estrictes normes, la nova generació és més lliure, no va viure la guerra i no té tanta por. Elles són la nostra esperança . I l’assassinat de Mahsa va causar tristesa i enuig a tot el país. Una altra raó és que era una nena innocent que havia viatjat a Teheran per visitar la ciutat: no era una activista política i social. El seu assassinat va demostrar que ningú no està fora de perill, encara que vulguis tenir una vida tranquil·la. I també és important que era una noia kurda: representava no només les dones sinó tots els grups d’iranians que pateixen el racisme del règim per motius ètnics o religiosos. Els kurds van començar les protestes per Mahsa i en totes les ciutats de l’Iran els van respondre i van sortir també als carrers en el seu suport. L’assassinat de Mahsa va ser la gota que va fer vessar el got: tots volem la fi del règim de la República Islàmica . Als carrers es crida: Dona, vida i Llibertat; Fora el dictador; Llibertat; i No volem la República Islàmica.

Ens pots explicar una mica més com funciona l’opressió de la dona a l’Iran?

La discriminació contra les dones és sistemàtica a l’Iran. Des dels 7 anys, si una nena no fa servir hijab, no pot anar a l’escola, després a la universitat i després no pot treballar sense hijab o fins i tot si no porta el tipus de hijab que exigeix el règim. Depenem del permís del marit per viatjar, treballar o decidir la ciutat on volem viure. Si et divorcies només pots quedar-te amb els teus fills fins que compleixen els 7 anys, i després la custòdia és per al pare, tret que demostris que té una addicció o problemes morals, cosa que és molt difícil. L’herència de les nenes és la meitat de la dels nens i la pena per assassinar una dona és inferior a la que s’imposa per matar un home. Hi ha moltes lleis com aquestes. Només per posar un exemple que vaig viure en persona: als 13 anys em van detenir perquè deien que portava els llavis pintats: no era veritat, però la policia me’ls va refregar amb força fins que vaig sagnar, i llavors van dir que la meva sang era pintallavis.

Una de les característiques aquesta revolta és que s’hi han sumat tots els pobles de l’Iran, des dels kurds, fins als balutxis i la resta.

Durant molts anys, la propaganda del règim va dir que els pobles que viuen a les zones frontereres volen separar-se o que odien la resta de pobles. O van tractar de dir a cada ètnia que està sola i ningú no se’n preocupa. Però la realitat no era aquesta: per posar un exemple, quan hi va haver desastres naturals com inundacions o terratrèmols, sobretot a les zones més desafavorides, tothom es va mobilitzar per ajudar. Ara amb les xarxes socials, ens hem pogut veure i parlar directament i entendre que tenim aspiracions comunes, que només ens tenim els uns als altres i que el problema no són els pobles sinó el règim. Els representants kurds han tingut una resposta molt intel·ligent, cridant tots els pobles de l’Iran a sortir al carrer. Avui dia, tots sabem que per aconseguir un Iran lliure i una vida millor, l’única manera és estar més units, respectar-nos i donar-nos suport mútuament. La gent de Teheran crida el nom de Zahedan i a Tabriz criden el nom de Sanandaj i a Zahedan criden Teheran i Mazandaran…. Gràcies a les cadenes de televisió opositores en llengua farsi de fora Iran i especialment a les xarxes socials, podem saber què els està passant als altres i recolzar-nos. Al meu entendre aquest ha estat el principal motiu que el règim intenti tallar internet i filtrar les xarxes socials: vol que ens tornem a perdre els uns als altres.

Quina és la situació econòmica i les condicions de vida de la gent treballadora a l’Iran?

És molt dura. El llindar de pobresa a l’Iran, segons una investigació periodística, és d’uns 550 euros al mes, però el salari mínim és tres vegades menys que això. I sabem que a molts treballadors els paguen encara menys. Per a les dones aquesta situació és mil vegades més difícil, perquè normalment se’ls paga menys que als homes, han de treballar amb hijab, no se’ls permet fer algunes feines, i moltes han patit assetjament sexual. De fet, en molts casos l’abús verbal es converteix en una rutina. En els darrers anys algunes dones van intentar entrar a les organitzacions obreres i trencar la seva configuració: alguns casos els homes les van rebre bé, però el règim els va reprimir més i ara molts activistes pels drets laborals ( homes i dones) són a la presó.

Hem vist vagues estudiantils a la universitat, també del professorat de secundària o a la indústria petroliera i la del vidre. Com s’organitzen?

No hi ha una organització única que centralitzi les protestes : cada universitat i cada fàbrica té el seu propi nucli i es coordinen sobretot a través de les xarxes socials. A cada lloc els activistes organitzen el seu pla als seus nuclis i després el publiquen a les xarxes socials i a les televisions en idioma farsi fora de l’Iran i altres grups decideixen recolzar-los. És el que podríem anomenar una organització orgànica. Ho fan així perquè el règim té espies per tot arreu i reprimeix qualsevol líder o coordinador de la manera més brutal.

 .-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-..-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

L’Iran: rebel·lió de les dones contra l’assassinat de Masha Amini

La mort de la jove Masha Amini ha desfermat una onada de protestes massives a l’Iran. Amini surt a les imatges de càmeres de seguretat col·lapsant en un centre de “re-educació” on va ser portada per la policia de la moralitat de l’Iran per a rebre “orientació” sobre la seva vestimenta. Aquesta policia forma part de les forces de l’ordre del país i té la tasca de fer complir les estrictes normes patriarcals de República islàmica de l’Iran, inclòs el seu codi de vestimenta que obliga les dones a portar vel o hijab en públic.

Després de la mort de la jove, centenars de milers de dones arreu de tot el país es van tallar els cabells i es van treure i van cremar els seus hijabs a les places. També s’han vist milers de vídeos de protestes populars de dotzenes de pobles i ciutats, des de la capital Teheran fins a bastions més tradicionalment conservadors com Masha. Masha Amini, de 22 anys, és d’origen kurd. En almenys dotze ciutats de la província del Kurdistan iranià, els comerços van tancar després que les organitzacions kurdes d’oposició al règim van convocar una vaga.

Les imatges que arriben des d’aquest país mostren a algunes manifestants corejant: “Dones, vida, llibertat”. Es pot veure com de forma valenta s’enfronten a la brutal repressió i com es treuen els seus vels del cap i els cremen, també s’han vist imatges de dones que criden “Mort al dictador” en contra del govern i del líder suprem l’aiatol·là Ali Khamenei. El govern iranià ha tallat internet per a evitar la convocatòria de noves mobilitzacions.

Des de Dones de la UIT-QI ens solidaritzem amb les valentes protestes de les dones, que en aquell país, continuen sent violentament oprimides pel govern capitalista i autoritari del president Ebrahim Raisi i les forces policials només pel fet de no portar “ben posat” un vel. Així mateix, repudiem a la policia iraniana que està reprimint violentament les protestes i mobilitzacions populars on ja es poden comptabilitzar centenars de detencions de manifestants i almenys quatre manifestants han mort a causa de la repressió, segons l’organització Hengaw per als Drets Humans. Ens posem a disposició i fem una crida a totes les organitzacions feministes, polítiques i de Drets Humans a repudiar aquests gravíssims fets i a realitzar accions unitàries en solidaritat amb les dones i el poble iranià.

Dones de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors- Quarta Internacional (UIT-QI)
21 de setembre 2022