Entre les bombes de la invasió de Putin sobre Ucraïna i els embats econòmics de la burgesia nacional i internacional, una part de la classe treballadora ucraïnesa s’organitza com a "Sotsialnyi Rukh” o Moviment Social ucraïnès per defensar els seus drets i tractar de construir un partit socialista. Vam estar amb ells a Lviv quan vam anar a lliurar ajuda a Kíiv. Transcrivim extractes de les resolucions de la Conferència.

Resolució: La guerra i el futur d’Ucraïna i el moviment d’esquerra

El poble d’Ucraïna ha demostrat la seva capacitat per lluitar pel dret a decidir sobre el seu propi destí i la seva determinació per defensar el país i posar fi a la guerra el més aviat possible. Les autoritats i els representants de la ideologia fonamentalista del mercat, junts amb les grans empreses, segueixen impulsant un model econòmic enfocat a beneficiar una minoria a costa del benestar de la majoria absoluta de la població. [...] El nostre país es mereix un arranjament de postguerra, en què el treball digne, un sistema de seguretat social fiable, l’educació assequible, l’habitatge i la medicina esdevinguin una prioritat. Els ucraïnesos han sentit en la seva pell com de dolorosa pot ser la desregulació dels preus dels aliments, de l’habitatge i dels combustibles.

Es necessita un partit per implementar una visió alternativa d’Ucraïna: democràtica, social i socialista. [...] L’objectiu final d’aquesta força política ha de ser l’emancipació de la humanitat i la democratització radical de la vida econòmica, política, nacional i social. El partit ha de defensar el trasllat del poder sobre l’economia des dels propietaris privats i la gestió empresarial fins als col·lectius laborals i a les comunitats. [...] L’economia s’ha de construir sobre la base de la propietat pública més que de la propietat privada.

[...] Va ser la gent, inclosos els treballadors organitzats, que representen la major part de la societat civil, qui es va aixecar per defensar el país. Malauradament, tot i que la classe obrera constitueix el nucli de la resistència ucraïnesa contra l’imperialisme rus, les nostres autoritats continuen tirant endavant legislacions destinades a limitar la seva participació en la presa de decisions, provocant així nous conflictes socials, minant les capacitats de defensa, i atacant els drets democràtics de la majoria per a la protecció de la minoria dominant. [...] Hi va haver un suport generalitzat a la demanda de cancel·lar el deute exterior d’Ucraïna, que va provocar la seva eventual congelació i el suport dels sindicats mundials més grans i dels partits de l’esquerra democràtica. [...] Ara que el país en tota la seva diversitat lingüística, ètnica i cultural s’ha unit per la lluita armada pel dret a decidir sobre el seu propi destí a través de les seves pròpies formes d’autoorganització, [...] és la gent treballadora, qui constitueixen la nació ucraïnesa que ha de decidir com construir el nostre país.

"Sotsialnyi Rukh" creu que les prioritats en la lluita han de ser:

1. Victòria completa i seguretat per a Ucraïna.

L’exèrcit rus ha de ser derrotat ara, aquest és un requisit previ per al desenvolupament democràtic i social, tant del nostre país com del món. [...] S’ha de construir un nou sistema de seguretat internacional per contrarestar eficaçment qualsevol manifestació d’agressió imperialista al món. Ucraïna necessita un programa per restaurar la producció industrial i la defensa intensiva de la ciència i de les indústries relacionades.

2. Reconstrucció d’Ucraïna amb orientació social.

Les forces neoliberals intenten imposar la seva visió de la Ucraïna de la postguerra, un país que pertany als grans empresaris, no a la seva gent, i no té ni protecció social ni garanties. [...] La reconstrucció ha de ser ecològica, social, descentralitzada i democràtica, inclusiva i feminista.

En particular, és necessària la nacionalització de les empreses clau sota control obrer i públic. A més, considerem fonamental i defensem la implantació de la comptabilitat oberta a totes les empreses, independentment de la propietat, amb la implicació dels treballadors en la seva gestió i la creació d’òrgans i comitès electes separats per exercir aquest dret. Els esquemes corruptes de transferència dels beneficis deslocalitzats de les exportacions de mineral de ferro, metall i productes agrícoles s’han de gravar. En general, la fiscalitat ha de ser progressiva per finançar l’àmbit social i el desenvolupament de l’economia. Un altre pas hauria de ser la introducció d’una planificació indicativa i directa per un desenvolupament complet de l’economia estructurada i estable.

3. Socialdemocratització.

Democratització de tots els nivells de la vida, eliminant la influència dels diners i les grans empreses en la política, augmentar la representació i la importància dels sindicats, les minories nacionals i les comunitats en el poder i la seva plena implicació en la presa de decisions. Els propietaris de capital i persones finançades per aquests, no poden ser diputats populars ni ocupar càrrecs en serveis públics i municipals. Els representants de les comunitats locals, en particular de les unitats de defensa territorial, han d’estar directament implicats en proporcionar seguretat i ordre, mentre que la seva activitat ha de ser democràtica, transparent i ha d’estar regulada per l’interès públic.

És necessària la protecció dels drets laborals d’acord amb els millors estàndards existents als països europeus, limitació de la jornada laboral i adopció de la llei d’inspecció de treball.

Hem de transformar les polítiques migratòries per facilitar l’accés a la residència i evitar el tracte indigne cap als estrangers.

Habitatge social i energèticament assequible, protecció dels drets dels llogaters, control del lloguer, desenvolupament de les infraestructures urbanes i fer ciutats ecològiques, són imprescindibles. Ampliar l’autogovern a les ciutats, introduint elements de democràcia directa, desenvolupament del transport públic i limitar l’ús del transport privat són altres passos essencials a seguir.

A més, el desenvolupament de l’autogovern dels estudiants és fonamental. Els estudiants han d’implicar-se en el procés de presa de decisions a les universitats i altres centres d’estudi, i desenvolupar una xarxa de sindicats d’estudiants independents.

Igualment important és la preservació i el desenvolupament del sistema sanitari ucraïnès. Les reformes basades en principis de la competència i del mercat, més que en l’accessibilitat i la qualitat dels serveis, s’han d’acabar. S’ha d’augmentar el finançament juntament amb la modernització i garantir l’estabilitat i la dignitat dels salaris dels empleats de l’esfera. L’accés als medicaments ha de ser gratuït i la comercialització de la medicina s’ha d’aturar.

4. Identitat i inclusió.

La nova identitat ucraïnesa, que neix davant dels nostres ulls, és multiètnica i multicultural, perquè la majoria dels ucraïnesos, que ara defensen el nostre país, són almenys bilingües. El multilingüisme i la diversitat de la cultura nacional ucraïnesa s’ha de preservar i desenvolupar, centrant-se en l’ucraïnès, la llengua esdevé un mitjà universal d’intercanvi i producció de coneixement en tots els àmbits públics de la vida, la cultura, la ciència i la tecnologia. [...] Sens dubte, la implicació de les minories nacionals en la política i la garantia dels seus drets culturals, el desenvolupament i la protecció de les cultures amb menys parlants han de formar part del renaixement nacional. La lluita per l’alliberament i la política d’arrelament és per a totes les ètnies d’Ucraïna, i ha d’implicar les seves comunitats en els òrgans de representació amb influència política real, proporcionar finançament d’institucions culturals i el desenvolupament lingüístic amb una compensació considerable per la manca d’un estat-nació.

5. Solidaritat internacional contra l’imperialisme i la catàstrofe climàtica.

Encara que Ucraïna és el país més gran del continent europeu, es troba a la perifèria de la política regional. No tenint cap influència en la presa de decisions, es redueix a un mercat pels estats europeus.
Les contradiccions creixents entre els centres d’acumulació de capital en el sistema capitalista mundial no s’aturaran fins i tot després de la destrucció completa del poder imperialista rus. L’esquerra a Europa i arreu del món va resultar indefensa i desorientada quan l’agressió russa a Ucraïna es va produir. A menys que el moviment socialista internacional s’adoni dels errors que ha comès i construeixi una nova cooperació i coordinació realment internacionalista, simplement no tenim cap possibilita d’impedir el creixement de la lluita interimperialista en el futur.

La catàstrofe climàtica que s’està produint davant els nostres ulls exigeix una acció urgent. La humanitat ha de mobilitzar recursos per al rebuig immediat i complet del combustible d’hidrocarburs. El rebuig total del petroli i el gas natural rus han d’anar acompanyats del desenvolupament de fonts d’energia renovables, però també de l’energia nuclear, sense la qual la humanitat no pot sostenir-se, de moment. Tot el transport ha de ser convertit a tracció elèctrica el més ràpid possible amb èmfasi en el desenvolupament del transport públic i per cable, més que del transport privat i amb bateries. Cal implementar àmpliament els sistemes de calefacció elèctrica, com ara bombes de calor. S’ha de reduir l’ús de la fusta i s’han d’adoptar mesures per protegir els boscos.

En general, els passos necessaris inclouen una revisió radical de la relació entre l’ésser humà i la natura, una regulació mediambiental de les empreses, una desviació decidida dels principis del desenvolupament il·limitat cap a un desenvolupament sostenible orientat al medi ambient, finançament important per a mesures de millora de les condicions del medi ambient i combatre la catàstrofe climàtica.

6. Un món lliure de creativitat i coneixement.

L’accés al coneixement ha de ser gratuït i a l’abast de tothom. Tothom ha de tenir les millors condicions possibles per aprendre i perseguir els seus propis interessos creatius i de recerca. El sistema de privatització dels drets de propietat intel·lectual hauria de ser completament abolit i substituït per un sistema d’autoria pública, reconeixement públic i remuneració dels creadors més que dels empresaris apropiant-se de les obres d’altres persones. Educació massiva de qualitat amb mètodes tradicionals i en línia i s’han d’organitzar grups de classe menys nombrosos. L’educació superior hauria de ser gratuïta per a tothom. L’escolarització privada s’hauria de prohibir i, en canvi, s’ha de motivar la inversió en educació pública. Augment del finançament, ampliació de la recerca i el desenvolupament, especialment en indústries de l’àmbit tècnic i de defensa.

Protegim la victòria del poble d’Ucraïna de la seva privatització per part dels oligarques!

Moviment Social Ucraïnès