L’alçament que va començar després de l’assassinat de la jove kurda Mahsa Amini és massiu, liderat per les dones i inclou ara demandes que apunten directament contra diverses institucions del règim dictatorial de l’ayatollah Jaimini i els mullah, com ara la policia de la moral, el Ministeri de Cultura i Orientació Islàmica i la Guàrdia Islàmica Revolucionària (Basij).

Les demandes de les masses van més enllà encara i han arribat al punt en què ja es plantegen el derrocament d’una dictadura que porta 43 anys al poder. Cada vegada sectors més amplis de la societat iraniana comencen a participar de les mobilitzacions en resposta a la repressió del règim de la República Islàmica, que s’ha proposat aixafar la mobilització violentament, amb l’exèrcit, la Guàrdia Revolucionària i forces paramilitars civils.

Les exigències es multipliquen. Estan les demandes de les dones iranianes en contra de l’opressió de la xaria, la violència patriarcal i l’explotació capitalista; les demandes democràtiques i econòmiques de la classe obrera iraniana; les demandes democràtiques, econòmiques i socials de les minories ètniques i religioses del país, com els kurds, els balutxis i els àzeris, oprimits i superexplotats pel règim històricament; la demanda de llibertat de la joventut, que representa el 60 % de la població.

Els últims dos mesos, tot això s’ha transformat en un aixecament popular revolucionari, que s’unifica amb consignes com: “el poble vol derrocar el règim” o “mort al tirà, sigui el líder suprem o el shah!”

La mobilització de les dones i els pobles de l’Iran no s’ha aturat

Encara que la repressió ja ha causat la mort de al voltant de 500 persones (algunes diuen que aquest número s’acosta a 1.000) i la detenció de més de 15 mil, les treballadors de l’Iran no retrocedeixen en la seva lluita contra el règim. El Govern de la República Islàmica, que ha perdut legitimitat als ulls de les masses, és conscient que no serà capaç de mantenir el seu poder si abandona la violència. Per aquesta raó la intensifica. Així, 227 dels 290 diputats del Parlament iranià van instar la justícia a condemnar a mort les 14.800 persones detingudes durant les mobilitzacions sota càrrecs de “manifestacions contra la seguretat nacional”, “conflicte amb la República Islàmica” i “corrupció”. Al mateix temps, el Govern dictatorial està tractant de dividir la unitat reeixida en la lluita usant les tensions ètniques i religioses presents en la història iraniana, reprimint més intensament les mobilitzacions al Kurdistan i al Balutxistan i buscant empènyer les organitzacions d’aquestes regions a posicions més radicalitzades. Així, es van registrar massacres contra civils en moltes ciutats del Kurdistan i de Balutxistan. No obstant això, totes aquestes maniobres i intents del règim d’intimidar les masses no han aconseguit fer retrocedir la lluita.

L’exemple més pròxim van ser les mobilitzacions programades pel 15, 16 i 17 de novembre. Aquesta protesta de tres dies es va realitzar per a commemorar l’aniversari de la revolta que va començar després de l’augment dels preus del combustible a l’Iran el 2019, i en memòria dels gairebé 4.000 assassinats pel règim en aquest aixecament.

Actualment, la joventut continua organitzant boicots a moltes universitats i escoles secundàries. Dones, kurds, balutxis i treballadors iranians continuen les seves protestes en ciutats i pobles. La classe obrera iraniana està organitzant vagues en diversos sectors com el del petroli, el gas natural, la metal·lomecànica, el ferro i l’acer, el vidre, l’alimentació, l’educació i el transport. Al mateix temps, els comerciants i treballadors especialitzats, que ideològicament sempre havien estat els més pròxims al règim de la República Islàmica en l’àmbit econòmic i polític, també han tancat els seus negocis i participat de les mobilitzacions.

Que caigui el règim dictatorial! Per una coordinadora nacional dels comitès obrers i de lluita!

Mentre cada sector expressa les seves pròpies demandes, totes es combinen amb la consigna d’enderrocar la dictadura. L’aixecament revolucionari contra el règim dictatorial, que va començar espontàniament, també fa focus en tots els representants del sistema d’explotació capitalista. Així, les masses mobilitzades apunten a tots els representants de l’ordre burgès, com ara l’ala reformista o shaïsta, els sectors pro monàrquics i proianquis de l’Iran. La consciència de trencar amb el règim dictatorial i el sistema d’explotació capitalista, que la classe obrera de l’Iran ha aconseguit en les seves mobilitzacions, està concentrat en l’eslògan: “mort al tirà, sigui aquest el líder suprem o el shah!”

Com a Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI) saludem l’aixecament revolucionari popular contra el règim dictatorial, capitalista i contrarevolucionari de la República Islàmica i els brindem la nostra plena solidaritat internacionalista.

Creiem que un dels elements fonamentals que dona el caràcter revolucionari a l’aixecament de les treballadores a l’Iran és que les masses mobilitzades han començat a construir organitzacions pròpies, consells de treballadors i locals en l’acció. L’experiència dels shoras (comitès o consells obrers) durant el procés de 1979, i els consells durant les vagues obreres que van marcar els anys 2017-2020, és present novament a l’hora de crear els organismes de lluita i de poder dual contra el règim dictatorial.

Pensem que el desenvolupament i extensió d’aquestes organitzacions és de vital importància per a assegurar la continuïtat de la lluita de les dones, la joventut, la classe treballadora, els kurds, els balutxis, els àzeris, els àrabs i tots els sectors oprimits. El procés revolucionari en curs també necessita el desenvolupament i expansió d’aquests instruments d’autoorganització per a l’autodefensa de la classe obrera mobilitzada, enfront de la immensa pressió i violència aplicada per la dictadura dels mullah. Cal unir aquestes organitzacions al voltant d’una coordinació nacional i, des d’aquí, organitzar la vaga general, element decisiu per a enderrocar el règim de la República Islàmica.

A la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI), precisament per aquests motius, creiem que cal dotar a aquesta coordinació d’un programa d’acció destinat al fet que les masses acabin amb la dictadura i l’ordre d’explotació capitalista. I, en aquest camí, lluitar per construir una direcció socialista revolucionària per a aconseguir una sortida obrera i popular a la situació.

És necessari lluitar per una Assemblea Constituent Lliure i Sobirana que llenci la constitució de la República Islàmica a les escombraries de la història i creï una nova constitució al servei de les necessitats de les dones, la classe obrera i els pobles de l’Iran.

I, en aquest camí, portar la lluita a la construcció d’un govern obrer-popular que porti a la ruptura definitiva amb el règim, el sistema capitalista d’explotació i l’imperialisme, i que garanteixi les conquestes de la classe obrera i tots els sectors oprimits.

Com a UIT-QI, continuarem secundant incondicionalment la lluita de les dones, de la classe treballadora, la joventut, els kurds, els balutxis, els àzeris, els àrabs i tots els sectors oprimits, per a acabar amb la dictadura i tota forma d’opressió.

Perquè triomfi l’aixecament revolucionari, des de la UIT-CI fem una crida a la solidaritat internacional de les organitzacions sindicals, de les dones, de la joventut, dels partits polítics que es reclamin democràtics i de l’esquerra mundial. Cridem a realitzar accions unitàries en cada país enfront de les ambaixades i consolats i als carrers.

Per la fi de la criminalització de la protesta i l’execució de la pena de mort! Llibertat immediata a totes les prese i presos polítics!

Que caigui la dictadura del règim dels Mullah!

Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI)

29 de novembre de 2022

https://uit-ci.org/index.php/2022/11/30/la-revolucion-irani-continua-solidaridad-internacional-con-la-movilizacion-contra-el-regimen-dictatorial/