La UIT-QI porta ajuda a ferroviaris de Zaporíjia

Una delegació de la UIT-QI ha anat per segona vegada a Ucraïna amb ajuda per als sectors de l’esquerra i els sectors sindicals combatius. L’anterior va ser al maig. La delegació ha estat formada per M. Ésther de l’Alcázar, de Lluita Internacionalista, secció de l’Estat espanyol, Sedat Durel, secretari general del Sindicat dels Treballadors de la telecomunicació i de centre d’anomenats i dirigent del Partit per la Democràcia Obrera, secció de Turquia, i per qui escriu aquesta ressenya.

La delegació va arribar a Kíev, capital d’Ucraïna, el 19 de novembre on vam ser rebuts novament per Serguei Movchan, portaveu de la xarxa voluntària de lluitadors ucraïnesos.

Hem lliurat ajuda a miners i ferroviaris de Kryvyi Rih

La delegació es va desplaçar des de Kíev, des de la capital, fins al sud-est d’Ucraïna amb un tren nocturn per a arribar a Kryvyi Rih, una ciutat minera i metal·lúrgica, de les més importants que hi ha a Ucraïna. Allà vam fer lliurament al Sindicat Independent de Miners de l’ajuda amb material amb ràdios i roba tèrmica d’hivern que ells volien fer arribar a companys que tenen en primera línia del front. La mina té 6 mil miners, dels quals 1000 estan en el front. Justament ens van dir que feia molt pocs dies havien tingut dos morts miners en el front. De moment, ja han mort 42 miners al front. Alhora el sindicat té treball en la gran siderúrgia que està en la mateixa ciutat i també tenen companys que estaven en el front.

Ens van aclarir que la seva lluita posava en primer lloc la derrota russa, però que no feia oblidar que continuaven enfrontant-se a una oligarquia propietària de les mines i al govern de Zelensky que aplica lleis que retallen drets sindicals amb l’argument de la guerra. Ens van fer notar aquesta doble lluita, “el centre està en el front, però nosaltres no oblidem, no abandonem la lluita”.
Denunciaven també que el govern estava fent arribar poc material d’hivern als soldats que estaven en el front. Per la qual cosa era molt necessari aconseguir fonts de proveïment perquè realment feia molt de fred i s’estava en situacions molt complicades ja a les portes de l’hivern.

El segon lliurament es va fer al Sindicat Lliure de Treballadores i Treballadors del Ferrocarril de Kryvy Rih. Ens remarcaven la importància del pes dels treballadors i treballadores ferroviàries, ja que hi ha 200 mil a Ucraïna. És una empresa estatal i possiblement l’empresa pública més gran d’Europa. Ens deien que alhora estaven tractant d’evitar els plans que tenia el govern per a privatitzar els ferrocarrils. Perquè hi ha una part que actualment és molt rendible que és tota la part de transport de mercaderies, que volen començar a privatitzar. Després ens van ensenyar els tallers on reparen les locomotores.

A 40 km del front

Posteriorment, ens vàrem desplaçar, en unes hores d’autobús, fins a arribar a la ciutat de Zaporíjia, que és la ciutat que està en mans ucraïneses. En Zaporíjia vam estar en el lloc més pròxim a la línia del front. La ciutat està situada sobre el riu Dnipro. Al sud, a 40 km, és on està la línia del front i la famosa central nuclear que està ocupada pels russos que es troba a l’altre costat del riu.

Allí ens trobem amb el sindicat ferroviari local. En aquest cas aportem ajuda alimentària a l’anomenada Caixa de Resistència que té el sindicat. En concret hi havia 79 famílies molt necessitades a les quals s’aporta una ajuda que comprem en un centre de proveïment a l’engròs de la ciutat. Complim amb la llista de productes que va sol·licitar el sindicat. Es van fer 79 lots, cadascun amb farina, oli, sucre, llaunes de carn, després vam posar una mica de pasta, llenties i per a les famílies que tenien criatures, uns concentrats lactis. Això es va comprar amb els diners que portàvem aportat per les seccions de la UIT-QI.

Això ràpidament es va traslladar amb un camió a les oficines del sindicat que estan dins de les cotxeres de les locomotores, on està la terminal de trens de Zaporíjia. Immediatament, van començar a arribar companys i companyes que estaven en una llista, que cadascun signava conforme al lliurament i a tothom se li lliurava la mateixa quantitat, l’única diferència eren els lactis per a famílies amb nens petits. Però a tots se li lliurava la mateixa quantitat i signaven un comprovant de rebut. Es va posar en evidència la urgència de menjar i que hi ha una situació complicada.

Mentre es començava a repartir el material, unes bateries antiaèries van interceptar un míssil rus just on estàvem. Va haver-hi aplaudiments. Va ser un moment de gran emoció. Després, com a mostra d’agraïment per l’ajuda, ens van regalar trossos d’un míssil rus que feia fa pocs dies va caure a prop i se’n van tallar trossos de ferro. Tot això és part de les onades de míssils criminals que ataquen principalment a la zona est del país. A la nit prenem el tren de tornada a Kíev. En tot aquest recorregut ens va acompanyar el company Serguei com a guia i per ajudar en la traducció.

A part d’aquests lliuraments de material, tot el viatge ha servit per aprofundir les relacions amb l’esquerra ucraïnesa i els sindicats independents i combatius. Per conèixer més a fons els sectors del jovent que estan al voltant de la campanya de solidaritat amb els quals hem anat treballant des del primer enviament al maig, coneixent les seves experiències i el treball que estan fent. És un col·lectiu que es reivindica antiautoritari, on hi ha sectors antifeixistes, anarquistes i que estan participant també amb companys i companyes del front militar. D’altra banda, ens ha permès també aprofundir la discussió amb el Moviment Social, que fa molt poc ha fet la seva primer trobada nacional. És un moviment que es vol construir com a partit d’esquerres, de treballadores i treballadors i per al socialisme. I que va començar a definir el seu programa, no tan sols per a donar suport a la lluita contra la invasió russa, sinó el que és el tema de la futura reconstrucció del país. Perquè això de la reconstrucció està posat sobre la taula, quina reconstrucció tindrà Ucraïna? Serà una reconstrucció que tornarà a col·locar als mateixos oligarques en els llocs de control al país? Uns oligarques que se’n van anar quan va esclatar aquesta guerra. O seran les i els treballadors que han aguantat i han estat en la primera línia del front, als qui se’ls respondrà a les seves necessitats quan vingui el moment de la reconstrucció? Aquesta disjuntiva és fonamental, per tant, no només és el tema de la guerra ara, sinó que la reconstrucció el que està sobre la taula i és això forma part de l’intercanvi que estem tenint amb els companys del Moviment Social.

Josep Lluís de l’Alcázar
Membre de la direcció de Lluita Internacionalista de l’Estat espanyol i la UIT-CI, des d’Ucraïna