2023 un any electoral: municipals i autonòmiques el 28 de maig (menys a Galiza, Euskadi, Catalunya, Castella Lleó i Andalusia); i generals per a finals d’any, coincidint amb el semestre de presidència espanyola de la UE. El principal error per a el o la treballadora seria esperar de les eleccions una solució als seus greus problemes. A més, si les eleccions es fan en un any de desmobilització, lamentarem un govern del PP i Vox, com avui vaticinen les enquestes. Els responsables, si això passa, seran el PSOE, Izquierda Unida i Podemos que avui governen contra la seva base social obrera i popular. Evitar aquesta situació i començar a resoldre els problemes passa per mobilitzar-nos i construir una alternativa política a l’esquerra.

El govern PSOE-IU/Podemos afavoreix les grans empreses, que rebran bona part dels fons europeus. A falta d’algunes dades, els beneficis de les 35 empreses de l’Ibex per al 2022 es tornaran a acostar als 57.797 ME, el rècord històric del 2021. Un contrast insultant amb la penúria que pateix la classe obrera: creixement de la pobresa , desnonaments… Es tanca l’any amb una inflació del 8,4%, i un increment salarial mitjà per convenis del 2,65%.

El govern Sánchez-Díaz ha aplicat pegats –que no solucions– als problemes. S’abaixa l’IVA de productes bàsics, però es descarta intervenir els preus ni nous impostos les grans superfícies que han multiplicat beneficis. El mateix abans amb els carburants, amb l’electricitat, el transport o l’habitatge de lloguer. Una política pal·liativa i assistencial que no toca els interessos empresarials i dispara el deute públic. I no s’ha d’oblidar que no han derogat la reforma laboral, com havien promès. Amb els pegats socials i un fort augment de prebendes a les direccions de CCOO i UGT, el govern ha comprat els seus serveis, en un any en què s’inicia un nou cicle d’eleccions sindicals.

Per això, la patronal apreta, però no ofega. Els seus menyspreus serveixen al govern per tenir una aparença d’esquerres. En el que és essencial la patronal obté el que necessita de Sánchez-Diaz i un govern de la dreta provocaria més reacció social. Es fa més difícil mobilitzar contra el bloc PSOE-Podemos-IU-CCOO-UGT. A França o la Gran Bretanya hi ha un fort ascens de les mobilitzacions. Aquí, la gran patronal confia que la política antiobrera del govern l’acabi d’allunyar de la base natural, desmoralitzant-la, perquè caigui llavors com a fruita madura.

La pujada salarial als funcionaris per al 2022 del 3,5% suposa perdre gairebé un 5% de poder adquisitiu. Però per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l’augment és del 38%, en aplicar-se l’Acord d’Equiparació Salarial. Els pressupostos de l’Estat eleven a 154.500 els agents, el seu "màxim històric". Però, lluny d’acostar aquests col·lectius a l’“esquerra” governamental, els dóna més ales per mobilitzar-se amb Vox i el PP i els seus sindicats d’extrema dreta, per impedir que una reforma –que no la derogació promesa- de la llei mordassa pugui reduir la impunitat i les arbitrarietats a la repressió.

En plena emergència social, el govern “progressista” -amb ministres del PCE- augmenta un 26,31% el pressupost de defensa, fins als 12.825 ME. Quantitat que el Centre Delàs augmenta a 27.617 ME, en sumar les partides integrades en altres ministeris, superant ja en 17 dècimes el 2% compromès per Sánchez a l’OTAN. La partida d’armament escala el 17%, més del doble de la prevista per Sanitat i Educació.

Sánchez presumeix d’haver liquidat el procés independentista català. ERC i JxC intenten girar full de l’octubre del 2017. Però per reconstruir l’estabilitat autonòmica caldria derrotar la capacitat de mobilització del poble català. Avui les mobilitzacions apunten contra el Govern de la Generalitat, que va trair la voluntat popular, i li han provocat la crisi. Certament, el rei ha tornat a Catalunya, però la crisi d’estat que va obrir el desafiament català no està tancada. L’a por ellos del rei del 3 d’octubre, va animar a que actuessin obertament i amb impunitat els sectors més reaccionaris de l’aparell de l’estat, tot valia en defensa d’España: jutges bloquejant la renovació del Tribunal Constitucional i el poder judicial, militars feixistes que reivindiquen Franco, militars que rifen una prostituta… mentre els escàndols se succeeixen a la Casa Reial. El règim del 78 està tocat de mort, encara que el PSOE corri 40 anys després, a amagar amb la descafeïnada llei de memòria històrica, les restes del Caudillo o de l’assassí Queipo de Llano.

El govern PSOE-IU/Podemos és un govern burgès, que serveix els interessos de la patronal i de la monarquia, per més que hi hagi opcions més a la dreta. Impulsar la mobilització per les reivindicacions i construir una alternativa política a l’esquerra són imprescindibles, així com continuar donant suport a la construcció del sindicalisme combatiu.

5/1/2023
Lluita Internacionalista