Avui dia, segueixen més vigents que mai les formes de violència sistemàtica cap a la dona,tant mediàtiques,com institucionals i laborals. Els sectors de feina més precaritzats són els feminitzats com per exemple, les treballadores de la llar. Les dones tenim més contractes de jornada parcial, cosa que a la llarga provoca que tinguem unes pensions més baixes. La violència sexual segueix sent la més visible i evident d’entre totes les violències.

És important conèixer i saber identificar aquestes violències per tal de poder armar-nos amb les eines necessàries per respondre-hi i combatre-les. El gran objectiu que tenim és acabar amb les situacions d’opressió i exclusió en que ens trobem les dones dia a dia. Aquesta exclusió està fortament present en la universitat, una institució que ens esborra històricament de les aules, on la nostra presència es veu minvada i s’hi dona veu al paternalisme que perpetua les dinàmiques i jerarquies socials. És per això, que volem reivindicar la universitat com el nostre espai de convivència, que les dones cis, lesbianes, bisexuals, trans i no binàries puguem veure com un espai segur.

Després de la COVID-19 ha estat evident la inactivitat del moviment, llevat de la ineludible participació en les dues cites més grans de l’any. Pel contrari, les desigualtats s’han intensificat. Les desigualtat socials, de gènere i en salut, des del fet que la taxa de pobresa de les dones és superior en tots els trams d’edat, fins a la notícia de l’augment de la violència de gènere aquest any 2022 (amb una pujada del 10,89% respecte el 2021).

La inactivitat del moviment també s’ha vist reflectida a la lluita feminista en les facultats, i és evident que en un període de desmobilització els moviments socials es congelen i cal reactivar-los. No obstant això, llevat d’aquest interval de poca mobilització general, a la Zona Universitària de Diagonal trobem moltes assemblees, en algunes facultats hi ha comissions que són específicament feministes, i, en altres facultats, trobem assemblees d’estudiants que també integren la lluita en la seva agenda. És necessari recalcar la importància d’ajuntar les lluites. Un gran avenç seria reactivar el col·lectiu de Dones Diagonal per organitzar-nos en xarxa i poder donar una resposta coordinada, desenvolupar activitats amb més forces i fer més present el feminisme en la vida universitària.

Finalment, fent un balanç de la presència del feminisme a les universitats, voldríem fer un repàs d’un cas concret. Les facultats de Física i Química són dues amb alta implicació en la vida universitària, i on també es reprodueixen comportaments i actituds que cal erradicar. Per intentar donar una resposta i fer que la lluita feminista estigui més present a les nostres facultats, aquest any 2022 ens hem estat organitzant entre nosaltres creant una comissió feminista de la facultat. El 8 de març vam intentar crear un lloc alternatiu a les aules fent un taller, amb la voluntat de donar veu a les problemàtiques i a la gent. Per una altra banda, ens vam constituir com una associació i vam fer treball de xarxes socials per poder fer difusió de manera sistemàtica, a més ens vam fixar uns objectius, que esperem poder dur a terme, com és fer xerrades a la facultat. Un pas endavant que es va fer, va ser crear un protocol d’actuació davant de situacions d’agressió masclistes, junt amb l’organització d’un punt lila.

Iniciatives com aquestes que es fan a les facultats, són molt necessàries. És molt important seguir organitzant-nos i coordinar-nos com la resta del moviment estudiantil. Per una universitat pública, gratuïta, amb perspectiva transfeminista i lliure de violència de gènere.

Cristina Martín Barceló. Facultat de Físiques. UB