El compte oficial del cantautor Pablo Milanés va publicar un missatge anunciant la seva mort: "Amb gran dolor i tristesa, lamentem informar que el mestre Pablo Milanés ha mort aquesta matinada del 22 de novembre a Madrid".

La carrera de Pablo Milanés el portaria a compondre èxits coneguts mundialment com "Yolanda", "El breve momento en que no estás", "Yo no te pido", "Para vivir", "De qué callada manera", "El amor de mi vida", entre moltes altres.

Però potser la cançó que més reflecteix el seu compromís social i polític és; “Yo pisaré las calles nuevamente”. Ell mateix relata quan i perquè la va escriure, en rebre la notícia de l’assassinat del dirigent del MIR xilè, Miguel Enrique. El dolor i la ràbia el van portar a escriure-la en només 10 minuts.

Aquest compromís social i polític, el va portar a denunciar en diferents moments el mateix règim cubà, aquestes són algunes de les seves declaracions:

 Durant la dècada dels anys 90, en l’anomenat “període especial” que va travessar Cuba després de la caiguda de la Unió Soviètica, va declarar “vaig tenir la convicció que definitivament el règim cubà havia fracassat”.

 El 2011, mentre era a Miami; “Quan veig que unes senyores vestides de blanc protesten al carrer i són maltractades per homes i dones, no puc si més no que avergonyir-me i indignar-me”, va declarar en solidaritat amb les “Damas de blanc”, el moviment ciutadà format per esposes i altres familiars dels presos polítics a l’illa del Carib.

 El 2018, durant una entrevista a Xile, va explicar que ell mateix havia estat detingut en una de les anomenades Unitats Militars d’Ajuda a la Producció (UMAP) que van existir a l’illa entre 1965 i 1968: “hi va haver camps de concentració. Van ser 50.000 joves els que van estar als camps de concentració, i entre ells jo també”.

 Després de les protestes civils de l’11-J, va escriure a la seva pàgina de Facebook, les seves serioses dissidències amb el règim cubà i la manera com reprimia aquelles manifestacions espontànies. “És irresponsable i absurd culpar i reprimir un poble que s’ha sacrificat i ho ha donat tot durant dècades per sostenir un règim que al final el que fa és empresonar-lo”. I va afegir: “Des de fa molt de temps, he expressat les injustícies i errors en la política i govern del meu país”.

 “Als 78 anys continuaré expressant aquestes mateixes opinions mentre la meva salut m’ho permeti”. I afegia que confiava “en el poble cubà per buscar el millor sistema i règim possible de convivència i prosperitat, amb llibertats plenes, sense repressió i sense fam”. "Crec en els joves, que, amb l’ajuda de tots els cubans, han de ser i seran el motor del canvi", va subratllar en una carta datada el 24 de juliol del 2021.

Com a homenatge al seu compromís i valor, sense renunciar al socialisme, denunciava el règim cubà.

Pablo Milanés, fins al socialisme sempre!

Guillem Schelling