L’aixecament popular revolucionari que va començar després de l’assassinat de la jove kurda Mahsa Jina Amini, liderat per les dones, qüestiona directament una dictadura que porta 44 anys al poder. Les reivindicacions de les dones contra de l’opressió de la xaria, la violència patriarcal i l’explotació capitalista; les demandes democràtiques i econòmiques de la classe obrera i de les minories ètniques i religioses del país, com els kurds, els balutxis i els àzeris, oprimits i sobrerexplotats; la demanda de llibertat de la joventut, que representa la majoria de la població, s’unifiquen amb els crits “el poble vol derrocar el règim” o “mort al tirà!”.

El Govern de la República Islàmica, capitalista i reaccionari, ha perdut legitimitat als ulls de les masses, i s’aferra a la violència per mantenir-se en el poder. La repressió amb l’exèrcit, la Guàrdia Revolucionària i forces paramilitars civils ja ha causat la mort de més de 500 persones i la detenció de més de 15 mil, Hi ha 100 acusacions que comporten la pena de mort. 4 joves han estat executats per haver participat a les protestes. Però els i les treballadores de l’Iran no retrocedeixen en la seva lluita contra el règim.

Al mateix temps, el règim dictatorial està intentant dividir la unitat en la lluita instrumentalitzant les tensions ètniques i religioses presents en la història iraniana, reprimint més intensament les mobilitzacions al Kurdistan i al Balutxistan i buscant empènyer les organitzacions d’aquestes regions a posicions més radicalitzades. No obstant això, totes aquestes maniobres i intents del règim d’intimidar les masses no han aconseguit fer retrocedir la lluita ni la unitat.

No és la primera vegada que el règim vol ofegar amb sang i foc la revolta popular. Les mobilitzacions del passat 15, 16 i 17 de novembre van commemorar l’aniversari de la revolta que va començar després de l’augment dels preus del combustible a l’Iran el 2019, i en memòria dels milers assassinats pel règim en aquest aixecament.

Actualment, la joventut continua organitzant boicots a moltes universitats i escoles secundàries. La classe obrera iraniana està organitzant vagues en diversos sectors com el del petroli, el gas natural, la metal·lúrgia, el vidre, l’alimentació, l’educació i el transport. Les masses mobilitzades apunten a tots els representants de l’ordre burgès, com ara l’ala reformista o shaïsta, els sectors pro monàrquics i proianquis de l’Iran. Al mateix temps, els comerciants i treballadors especialitzats, que ideològicament sempre havien estat els més pròxims al règim de la República Islàmica en l’àmbit econòmic i polític, també han tancat els seus negocis i participat de les mobilitzacions.

Que caigui el règim dictatorial! Per una coordinadora nacional dels comitès obrers i de lluita!

En la lluita, s’han començat a construir organitzacions pròpies, consells de treballadors i locals en l’acció. L’experiència dels shoras (comitès o consells obrers) durant el procés de 1979, i els consells durant les vagues obreres que van marcar els anys 2017-2020, és present novament a l’hora de crear els organismes de lluita i de poder dual contra el règim dictatorial. El desenvolupament i extensió d’aquestes organitzacions és de vital importància per a assegurar la continuïtat de la lluita i per crear instruments d’autodefensa enfront de la immensa pressió i violència aplicada per la dictadura dels mul·làs. Unir aquestes organitzacions al voltant d’una coordinació nacional i l’organització de la vaga general, poden ser elements decisius per a enderrocar el règim. Cal un govern obrer-popular que porti a la ruptura definitiva amb el règim, el sistema capitalista d’explotació i l’imperialisme, i que garanteixi les conquestes de les dones, la classe obrera i tots els sectors oprimits.

Com a Lluita Internacionalista i com a Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI) donen tot el nostre suport a la lluita de les dones i els pobles de l’Iran i fem una crida a la solidaritat internacional de les organitzacions sindicals, de les dones, de la joventut, dels partits polítics que es reclamin democràtics i de l’esquerra mundial. Cridem a organitzar accions unitàries en cada país enfront de les ambaixades i consolats i als carrers tot exigint la ruptures de relacions polítiques amb la República Islàmica de l’Iran.

Ruptura de relacions polítiques amb el règim assassí!

Assemblea Constituent Lliure i Sobirana que posi fi a la República Islàmica, per una nova constitució al servei de les necessitats de les dones, la classe obrera i els pobles.

Lluita Internacionalista. Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI)
20 de gener de 2023.