Fora Rússia d’Ucraïna, solidaritat amb la resistència. No a l’OTAN

Putin havia planejat una guerra llampec per posar sota el seu control el Govern d’Ucraïna en qüestió de dies: ha passat un any i està lluny d’aconseguir-ho. Tot i l’enorme superioritat militar russa, la invasió va fracassar per la resistència del poble i de l’exèrcit ucraïnès. En tres ocasions la contraofensiva ucraïnesa ha fet retrocedir les tropes russes, allunyant els invasors de Kíiv, de Kharkiv i recuperant Kherson. Però el règim de Putin està disposat a convertir Ucraïna en un país inhabitable si no se sotmet: milers de morts, milions de desplaçats, ciutats i pobles reduïts a enderrocs, infraestructures vitals sistemàticament destruïdes... un any de patiment i brutalitat. La solidaritat internacional contra la invasió s’ha de fer sentir amb força per derrotar a l’imperialisme rus en defensa del dret d’autodeterminació d’Ucraïna.

Putin i el fracàs del seu pla de “guerra llampec”

La resistència del poble i l’exèrcit ucraïnès va desmuntar la guerra llampec planejada per Putin.

En complir-se un any de la guerra es posa en evidència el gran fracàs militar i polític de Putin. La guerra està estancada i es pot prolongar en el temps. Les contraofensives militars ucraïneses de l’any 2022 van provocar una crisi política al règim de Putin. Sectors més militaristes van qüestionar la seva política militar. Putin va haver de canviar tres vegades el seu comandant militar. I fins i tot va haver de recórrer a la milícia privada del Grup Wagner, de l’oligarca Yevgeny Prigozhin, basada en el reclutament d’ex-presos criminals.

Putin no pot passar a una ofensiva decisiva per les dificultats en el reclutament que imposa la seva població, tot i l’escarni amb els sectors pobres i racialitzats. Ha silenciat qualsevol veu crítica amb mà de ferro, però molts joves continuen resistint-se al reclutament i fugint del país. Per això la solidaritat internacional amb les xarxes que donen suport als joves russos que escapen de la guerra és clau i cal exigir als governs de la UE que els garanteixin asil polític.

Una guerra que es prolonga i aprofundeix la crisi del sistema capitalista-imperialista

La resistència del poble i l’exèrcit ucraïnès van desmuntar la guerra llampec planejada per Putin. El fracàs de la invasió les primeres setmanes va obligar a una reubicació a l’imperialisme nord-americà, als imperialismes europeus i a l’OTAN. En cas contrari haurien vessat llàgrimes de cocodril per continuar fent negoci amb el soci rus, com van fer el 2014 davant l’ocupació de Crimea o la intervenció al Donbàs, com havien fet també després del suport de Putin a la repressió de les protestes a Bielorússia (2020) o al Kazakhstan (2022), o igual com van callar davant les intervencions militars del Kremlin per ofegar la revolució a Síria (2015) o davant les matances a Txetxènia (1999). És la cadena d’impunitat de la que Putin ha gaudit des de la seva arribada al poder i que ha permès a l’exèrcit rus desenvolupar mètodes cada vegada més atroços contra la població civil, que no han d’envejar res a les intervencions de l’imperialisme nord-americà.

La invasió russa d’Ucraïna ha donat a l’imperialisme nord-americà i als imperialismes europeus l’oportunitat de reactivar l’OTAN, que estava en hores baixes després de la fugida de l’Afganistan el 2021.

Assistim a una escalada en la despesa militar, però no per ajudar Ucraïna, sinó per blindar els EUA i els països europeus. Si els imperialismes europeus i nord-americà lliuren armes al Govern de Zelenski no és perquè els preocupi el poble ucraïnès, sinó per satisfer els seus interessos. Les armes arriben a Ucraïna en comptagotes, amb l’objectiu de no derrotar la invasió russa sinó de forçar Putin a una negociació.

Per això a un any d’iniciada la guerra, Ucraïna segueix sense comptar amb armament pesant per enfrontar el poder militar de Rússia. Ucraïna gairebé no té aviació militar i Biden va tornar a ratificar que no autoritza l’enviament de caces de combat F16 que tant reclama Ucraïna. Després d’un any de negatives, ara Alemanya i els EUA diuen que enviarien alguns tancs moderns (els Leopard 2 alemanys i els Abrams ianquis). Però amb prou feines serien unes dotzenes quan els militars ucraïnesos reclamen un mínim de 300 tancs.

La nostra solidaritat amb el poble ucraïnès no té res a veure amb donar suport a l’OTAN, una maquinària criminal contra els pobles. La guerra d’Ucraïna no ha fet res més que aprofundir la crisi del capitalisme i de la seva economia. Les conseqüències són més misèria i caiguda del nivell de vida per a les masses. Com també el perill d’un descontrol que pugui portar la humanitat a l’extensió d’aquesta guerra o a noves guerres. Fins i tot amb l’ús d’armes nuclears. Per això, des de la UIT-QI ens oposem a tot l’armamentisme imperialista i estem per la dissolució de l’OTAN.

Una guerra justa contra l´invasor imperialista

La solidaritat internacionalista amb el poble ucraïnès que està sent envaït i massacrat ha estat molt feble aquest any, en què han resistit a les bombes i els tancs del Kremlin. Un sector de l’esquerra de matriu estaliniana s’alinea sense embuts amb les mentides de Putin i desempolsa les velles tesis de dos camps o blocs enfrontats en un xoc en què Rússia estaria lliurant una batalla “progressiva” per defensar-se de l’imperialisme. Un escenari que justifica el sacrifici del poble ucraïnès per atrevir-se a qüestionar la seva submissió a la Gran Rússia. Una política que lliura la classe obrera i els pobles que combaten contra l’opressió i l’explotació capitalista a governs reaccionaris com el de Putin, el dels aiatol·làs a l’Iran o el criminal Bashar Al Assad a Síria. Però la realitat és que no hi ha blocs. La Rússia de Putin no va dubtar a col·laborar amb els EUA en la invasió de l’Afganistan de 2001, igual que els EUA van col·laborar amb l’Iran per assegurar-se el control de l’Iraq després de la retirada; també a Síria, Rússia i els EUA van intervenir de forma coordinada. El món no es divideix en blocs sinó en classes socials i en països opressors i oprimits. I estem amb la classe obrera i els pobles allà on lluita contra explotació i que es rebel·len contra tota opressió, siguin on siguin.

Aquesta és una guerra amb una causa justa i, per això, des de la UIT-QI no som neutrals. També el Ni-Ni d’una franja de l’esquerra afavoreix, en els fets, Putin i la seva invasió assassina.

Altres sectors, des del pacifisme, es limiten a denunciar la carrera armamentística i l’increment de la despesa militar, com si fos per culpa del poble ucraïnès. No ens enganyen: els pressupostos militars inflats no són per ajudar el poble ucraïnès sinó per blindar els interessos de la burgesia a cada país. Reclamar un alto el foc i una negociació sense exigir la retirada de les tropes invasores és premiar l’agressió armada imperialista de Putin amb conquestes territorials.

No hi pot haver una pau justa que no respecti el dret dels pobles a rebel·lar-se i resistir contra l’opressió i l’ocupació. Reconeixem aquests drets pel poble palestí, el sahrauí, pels pobles de l’Iraq, de l’Afganistan o de Vietnam davant de l’invasor imperialista ianqui. I això no és diferent pel poble ucraïnès que, com ha estat agredit, oprimit i ocupat, té dret a defensar-se i a armar-se. I com vam dir a l’Iraq, l’Afganistan o el Vietnam -tots ells règims reaccionaris- aquesta posició és independent del caràcter dels seus respectius governs.

Donem suport al poble treballador ucraïnès no a Zelenski

El Govern de Zelenski és capitalista i proimperialista, legitima l’extrema dreta i està prenent dures mesures contra la classe treballadora a Ucraïna, que veu retrocedir salaris i drets. Però no jutgem els pobles pels seus governs. I estant al costat dels treballadors i treballadores ucraïnesos, recolzant les organitzacions d’esquerra i sindicats combatius, denunciem les mesures que pren en aquest sentit.

Les mesures antiobreres de Zelenski debiliten l’esforç bèl·lic. No són els oligarques ucraïnesos, sinó el poble treballador qui posa els morts i els ferits per derrotar l’ofensiva russa. Els oligarques, que es van enriquir amb les grans privatitzacions a preus irrisoris i els governs que els van servir, són els responsables principals que Ucraïna sigui el país més pobre d’Europa. És sobre ells que cal descarregar les mesures per a les despeses de la guerra. No sobre la classe treballadora i els sectors populars. Que s’anul·lin els decrets antiobrers i que imposin alts impostos i expropiacions a l’empresariat i als oligarques ucraïnesos i estrangers per invertir en les despeses de la guerra
Davant les necessitats del conflicte i les de la reconstrucció, com diu el Moviment Social ucraïnès: el deute és impagable. Cal exigir al govern Zelenski el no pagament del deute per fer servir aquests fons per a la guerra i la reconstrucció.

Cridem a redoblar la solidaritat internacional

El nostre compromís és continuar desplegant la més àmplia solidaritat amb el poble ucraïnès i la resistència popular-militar a l’agressió de Putin. Participem a la Xarxa Europea Solidaritat amb Ucraïna. Des de la UIT-QI ja hem enviat tres combois d’ajuda als sindicats i a les organitzacions d’esquerra a Ucraïna estretint i recolzant l’esquerra política, el moviment antiautoritari i el sindicalisme que ha combatut també les lleis antiobreres del Govern Zelenski. Amb el primer comboi vam anar a Kíiv al maig per lliurar ajuda a les organitzacions de joves antifeixistes que lluitaven contra la invasió; amb el segon al novembre vam arribar fins a la ciutat minera de Kríivi Rih per lliurar ajuda al sindicat miner independent i també a Zaporíjia, per donar suport al sindicat independent de ferroviaris. Fa unes setmanes hem estat a la ciutat minera de Dobropília, al Donbàs, també donant suport al sindicat miner independent, i hem tornat a Zaporíjia.

En complir-se un any de la criminal invasió de Putin, des de la UIT-QI cridem a redoblar la solidaritat internacional en defensa del poble ucraïnès i el seu dret a armar-se, vinguin d’on vinguin les armes, per derrotar la invasió de l’imperialisme rus. Ho fem des d’una posició independent del govern de Zelenski i de l’OTAN. Cridem a les i els treballadors i pobles del món i totes les forces de l’esquerra internacional a donar suport a la resistència popular-militar a la invasió russa i a les organitzacions d’esquerra, antiautoritàries i al sindicalisme combatiu a Ucraïna.

Fora les tropes russes d’Ucraïna!

Fora Putin! No a l’OTAN!

20/02/2023

Unitat Internacional dels i de les Treballadores UIT-QI