A la Comissió internacional de COESPE (Coordinadora Estatal per a la Defensa del Sistema Públic de Pensions), vam rebre el passat 10 de gener de 2023, el cartell de la convocatòria d’una marxa a París contra la reforma de les pensions del President Emmanuel Macron, per al 21 de gener, impulsada per les organitzacions juvenils.

Em va resultar sorprenent i emocionant que les associacions juvenils (des dels instituts, a la Universitat i persones joves treballadores) fossin les promotores de la convocatòria, ja preocupades per una reforma que anava en contra dels seus interessos a llarg termini, que tinguessin consciència de la problemàtica que patirien 30, 40, 50 anys després (no ocorre el mateix ací). Així que vaig plantejar unir-nos a elles i donar-los suport, aquelles persones que vam poder anar a París.

Però la tensió anava pujant contra la reforma de les pensions, i encara que les associacions juvenils havien pres la iniciativa, les organitzacions sindicals no van tardar a reaccionar i de manera unitària sota el lema “No a la reforma de Macron”, van convocar vaga i manifestació el 19 de gener, per tal de pressionar i aconseguir la marxa enrere de la reforma de les pensions, que ja el 2019 havien aconseguit paralitzar.

Sens dubte el que més em va sorprendre, i crec que als meus companys i companyes també (perquè ací malauradament no passa), va ser la unitat d’acció de tots els sindicats en defensa dels drets de la classe treballadora. Era un repte i, com a activistes del Moviment Pensionista, no hi podíem faltar.

Les companyes i el company que vam arribar el vespre del 21 de gener, és a dir divendres 20, ens vam reunir amb Pensionistes dels sindicats FO (Force Ouvrière) i de la CGT. La trobada va tenir lloc a la seu de tots els sindicats, “la Bourse du Travail”, un edifici del segle XIX.

Als pensionistes francesos els sorprèn el fet que nosaltres, agrupats en el Moviment Pensionista, combatem la reforma de les pensions, i no els sindicats i la classe treballadora, ja que ells sols, com ens van explicar, no aconseguirien res. Ens van continuar explicant que la reforma de la jubilació ve des de 1990. Al llarg d’aquests anys, els successius governs han intentat desfer el model de protecció social de les pensions que es va adoptar el 1945, després de la Segona Guerra Mundial. Un model de repartiment, solidari i intergeneracional, sota el control dels sindicats.

Els diversos governs, des d’aleshores, han intentat apropiar-se d’aquesta ferramenta de solidaritat social, fins que ho han aconseguit. L’actual reforma que Macron cataloga com “la mare de totes les reformes”, planteja passar de 62 a 64 anys l’edat de jubilació i de 42 a 43 els anys cotitzats per a cobrar el 100% de la pensió. Pretén també eliminar les jubilacions especials del sector públic, dels treballadors del metro, del ferrocarril i de l’energia. Però sobretot, pretén capitalitzar a benefici dels bancs, milers de milions d’euros i trencar el Sistema Públic de repartiment de pensions.

Per als sindicats, aquesta reforma és “la mare de totes les batalles”. Per la pèrdua brutal de drets, el 80% de la població i el 93% de la classe treballadora està en contra d’aquesta reforma. Els pensionistes francesos tenen clar que sense el suport de la gent jove, tampoc ho aconseguirien.

La vaga i la posterior manifestació del 19 de gener, van ser un èxit. Més de 2 milions de treballadores i treballadors van secundar la vaga i més d’un milió de persones van participar de les manifestacions que van tenir lloc en 250 ciutats, de les quals 400.000 es van concentrar a París. Dissabte 21 de gener, la manifestació convocada pels estudiants i joves en actiu a París, va comptar amb una participació de 150.000 persones. La vaga convocada per al 31 de gener va ser seguida per 2.800.000 de treballadors i treballadores i vora 3 milions de persones es van mobilitzar a posteriori en les manifestacions.

El dimarts, 7 de febrer, de nou vaga i manifestacions a 250 ciutats de França, prop de 2 milions de manifestants, dels quals 400.000 a París, i una crida a noves mobilitzacions, dissabte 11 de febrer de 2023, fins a aconseguir la retirada del projecte de reforma de les pensions.

Nosaltres vam quedar meravellats de la capacitat dels sindicats francesos d’anar junts i units. I a la pregunta que ens havien formulat al començament de la reunió, referent a l’absència dels sindicats en la lluita contra la reforma de les pensions a l’Estat espanyol, els vam respondre que ací la reforma de les pensions s’ha fet amb el consentiment dels dos grans sindicats UGT i CCOO.

La conclusió d’aquesta reunió és que la unió fa la força. Encara que els representants dels pensionistes dels sindicats francesos consideren que la cúpula no fa bé el seu treball, en aquest cas, la base ha espentat i a la cúpula no li ha quedat altra que seguir la demanda del poble.

Per a nosaltres també és el camí a seguir, i aconseguir que la classe treballadora espente a aquestes cúpules sindicals paralitzades, per revertir una reforma que les futures generacions patiran.

Pilar MEDRANO
PENSE PENSIONS DIGNES
Sueca (València).