Al gener, a Sevilla, es tancava la fossa comuna oberta més gran de l’Europa occidental, la de Pico Reja, on s’han localitzat 1.718 cadàvers de represaliats pel franquisme –que, juntament amb les 6.900 restes d’altres morts, implica unes 8.600 persones-. La fossa va funcionar des del 1936 durant una dècada. Aquest fet, va tornar a posar d’actualitat, l’article que Javier va escriure amb motiu de l‘exhumació del criminal feixista Queipo de Llano, que reproduïm al costat d’aquestes línies.

A Pico Reja, s’ha confirmat que hi ha les restes dels 80 treballadors de la Columna Minera de Riotinto i Nerva (Huelva) que, havent sortit a alliberar Sevilla de Queipo de Llano, van ser traïts a les portes de la ciutat i massacrats. Però si aquests van ser identificades per les restes de metall de la mina, les identificacions són lentes ja que no se sap si algunes de les restes van ser portades d’un altre lloc, ja que van ser habituals les pràctiques per esborrar el rastre dels crims: traslladar cadàvers, remoure la fossa, utilitzar calç per dissoldre les restes... Així, podrien ser aquí les restes de Blas de Infante, pare de la pàtria andalusa, i de molts polítics més.

Tancada aquesta fossa, s’iniciaran els treballs en la què fins fa tres anys, es creia era l’única -hi ha encara algunes més- al cementiri de Sant Fernando, la del Monumento, coneguda popularment com la Fosa Común, la més gran, on podria haver-hi fins a 2.600 represaliats pel franquisme. Entre ells, els 8 condemnats en judicis sumaríssims del complot contra Queipo de Llano el 1937.

Fins avui, la major de les fosses comunes dels crims del franquisme, continua sent la del cementiri de Sant Rafael a Màlaga, amb 2.800 afusellats.

Però continuen quedant morts nostres a les cunetes.