La vaga segueix el 23 de febrer, no hi ha diàleg, adverteixen milers d’aimares a Puno i alerten d’«una guerra civil si el govern envia més militars». Després de l’onada de manifestacions al sud del país des del 7 de desembre, a la vaga aimara, se li sumen les províncies del nord (Sant Martí, Piura, Trujillo i Lambayeque) en l’aturada nacional del 18 i 19 de febrer. Quan vam fer la xerrada de Lluita Internacionalista, connectant amb els companys a Cuzco, es preparaven per a una vaga aquell mateix 2 de febrer. Atesa la continuïtat de la lluita, recuperem extractes de l’entrevista realitzada per Rosario Tamini, de la Juventud d’Izquierda Socialista el 26/1/2023, a Miguel Sorans, dirigent d’Izquierda Socialista i la UIT-QI sobre la situació peruana. I, des de l’estat espanyol, exigim a més, com Amnistia Internacional, que el govern PSOE-IU-Podemos, suspengui «amb caràcter immediat» qualsevol enviament al Perú de material d’antiavalots que s’està utilitzant per a la brutal repressió que a dia 3/2, ja comptava amb 69 assassinats.

RT: Com veus la situació de la lluita del Perú?
MS: El primer que cal dir és que la rebel·lió popular-camperola del Perú és uns dels punts més alts de les lluites al món. Comparable a la revolució de les dones i dels pobles de l’Iran.

Des del desembre hi ha una mobilització revolucionària que no s’atura reclamant que se’n vagi el criminal govern de Dina Boluarte i també el parlament de dreta corrupte. De fet, el país està paralitzat sense que s’hagi declarat formalment una vaga general. Amb vagues regionals, talls de rutes, bloquejos als aeroports, marxes zonals, especialment a tot el sud del país.

Tot això, malgrat la brutal repressió policial que ja porta més de 60 morts i centenars de ferits. El dijous 19 es va fer una gran marxa a Lima des de totes les regions del país. Se’n diu la nova Marcha de los 4 Suyos recordant la que es va fer l’any 2000 que va tombar la dictadura de Fujimori. La marxa es va combinar amb una aturada general convocada per les centrals.

La repressió va ser molt dura, però la lluita no s’ha aturat. Aquests dies continuen arribant delegacions a Lima, des de l’interior del país. I segueixen les accions a Cuzco, Ayacucho, Arequipa o el Puno. La rebel·lió està decidida a continuar fins que se’n vagi Dina Boluarte, s’aixequi l’estat d’emergència, es castigui els assassins i es convoqui una Assemblea Constituent.

Aquesta rebel·lió es produeix per la desfeta social i política que fa anys que succeeix al Perú. Un país de més de 33 milions d’habitants i que té el 70% de feina precària i informal i el 20% de la població sota el llindar de la pobresa. Un país on han estat destituïts els darrers cinc presidents per corrupció i perquè han governat per als rics, per a les multinacionals, per a les mineres i l’agronegoci.

També, la rebel·lió es produeix pel fracàs del govern de Pedro Castillo, que el 2021 va arribar al poder amb el vot massiu del Sud explotat. Castillo es va presentar com d’esquerra prometent que nacionalitzaria el gas i convocaria una Constituent. I com tots els falsos governs d’esquerra llatinoamericans, no va complir res. Per contra, va seguir amb pactes amb l’oligarquia peruana i les multinacionals, aprofundint la misèria i la desigualtat social.

Castillo, davant del gran desgast que estava patint entre els sectors populars, va voler fer la jugada de dissoldre el Congrés, però li va sortir malament. La seva vicepresidenta Boluarte, una altra falsa d’esquerres, aliada de la dreta, el va aturar i es va fer càrrec del govern.

Però les masses explotades, malgrat les seves crítiques a Castillo, no accepten que sigui Boluarte, unida a la dreta i el parlament corrupte, la que hagi assolit abruptament el govern, recolzada en la policia i les forces armades. Per tot això, es va desfermar una rebel·lió popular-camperola al Perú. El poble treballador i camperol va sortir als carrers perquè està fart de la pobresa del capitalisme i volen canvis de fons.

RT: Què està fent i proposant la UIT-QI al Perú?
MS: El nostre partit germà, el Partido de las y los Trabajadores-Uníos (PT-Uníos), està intervenint des d’un primer moment en les mobilitzacions. Fonamentalment a Lima, Cuzco, Ayacucho i Puno. Juntament amb el nostre històric dirigent Enrique Fernández Chacón. A Cuzco integrem la coordinadora regional. A Lima actuem amb la companya Angèlica Liliana Mayhuasca que és dirigent del sindicat de salut de l’hospital de San Juan de Lurigancho.

Som part de la mobilització que té com a consigna central Fora Dina Boluarte. El PT-Uníos diu que el triomf és possible i que a més de tombar el govern cal acabar amb el Parlament corrupte i de dretes, que se’n vagin tots i que cal que es convoqui a eleccions d’una Assemblea Constituent Lliure i Sobirana per discutir una nova constitució al servei del poble treballador i camperol.

Juntament amb això diem que han de governar els únics que mai han governat, els treballadors i els camperols. Un govern de les organitzacions en lluita com els Comitès de Vaga, els Fronts de Defensa, les coordinadores regionals, els sindicats combatius i qualsevol altre organisme que pugui sorgir.

Aquesta consigna és clau perquè podrà caure Boluarte, i serà un primer triomf. Però la classe treballadora, els camperols i la joventut del Perú no tindran solucions de fons sinó s’acaba amb el sistema capitalista imposat per l’imperialisme, les multinacionals i l’oligarquia peruana. Per això, hi ha d’haver un govern de la classe treballadora i els camperols.

Cal un pla econòmic obrer i popular amb mesures de fons com la nacionalització del gas, de les mines i que es deixi de pagar el deute extern, entre altres mesures, perquè hi hagi fons per a salari, treball, educació, habitatge i salut per al poble peruà.

RT: Per acabar, quines són aleshores les perspectives i les tasques davant la lluita del poble peruà?
MS: Tot indica que el govern de Boluarte no ha aconseguit trencar el moviment. Per contra, la repressió ha radicalitzat la mobilització popular i camperola.

Des de PT-Uníos i la UIT-QI sostenim que cal seguir impulsant la mobilització a Lima i a tot el país preparant una veritable Vaga general.

El punt encara feble de la mobilització és la manca d’una direcció de lluita clara i unificada a tot el país. Per això des del PT-Uníos sostenim la necessitat d’aconseguir una Coordinació nacional que, per ara, no ha sorgit. Positivament creixen i es consoliden Coordinadores a les regions com la Coordinadora del Cuzco, alguns comitès de vaga o els Front de Defensa. Però és important que es convoqui un esdeveniment nacional de les organitzacions regionals en lluita per debatre un pla de lluita unificat i constituir un organisme nacional de coordinació.

L’altra cosa important és augmentar la solidaritat internacional amb accions davant les ambaixades, consolats o actes amb els residents peruans a cada país. Donant suport al poble peruà i exigint que es desconegui el govern de Dina Boluarte i es trenquin relacions. En el cas del Brasil és totalment rebutjable que Lula hagi reconegut Boluarte. (…)

Des de la UIT-QI seguim convocant a l’esquerra, els organismes de drets humans, les organitzacions sindicals, estudiantils, de les dones i ambientals, a fer accions unificades a Llatinoamèrica i a tot el món.

Per aquest camí de solidaritat internacionalista, ajudarem el poble treballador i camperol peruà a aconseguir el triomf en la seva lluita heroica.