L´elecció d´aquest diumenge és part d’un gran frau, ho seguim sostenint. Els canvis a la constitució de Pinochet, com tot el procés constituent, ja estan totalment resolts per totes les forces polítiques del congrés, des del Partit Comunista fins als republicans de Kast. És el Comitè d’Experts qui va redactar aquests canvis, i hi són totes aquestes forces. El Consell Constitucional no té poder per fer cap canvi substancial a aquest text. Aquesta votació va ser l’intent de donar legitimitat a aquesta mentida. Per això, el primer que hem de resoldre és si van poder complir aquesta tasca, i en quines condicions es va donar.

L’èxit d’aquest frau constituent no és qüestió secundària per als amos del país. Per exemple, Bernardo Larraín Matte, representant del grup econòmic Matte, un dels més importants del país, va sostenir que l’èxit d’aquest procés ajudarà a fer desaparèixer la incertesa per a la inversió privada oberta per la rebel·lió popular del 2019. Des de l’altre cantó, Jadue va cridar a un bon procés constituent per “evitar un nou esclat social”. Tots dos acorden que cal evitar una nova rebel·lió, i que, per això, el frau ha de ser aprovat massivament al desembre.

Les dades parlen per si mateixes

D’un univers de més de 15 milions de persones al padró electoral xilè, van assistir a les urnes 12.484.109 (81,9% del padró). Des d’aquest punt de vista, s’ha sortejat el primer obstacle, perquè la participació va ser alta, només superada pel plebiscit de sortida en què van participar una mica més de 13 milions. Tot i això, i a diferència d’aquesta i d’altres votacions, una ombra de rebuig al frau es va instal·lar amb força. Cal afegir que el vot obligatori, en les últimes dues votacions, és una maniobra per evitar la baixada de votants. Sense aquesta obligatorietat, és molt probable que la quantitat de persones que hagués acudit a les urnes hagués estat marcadament menor.

Els vots nuls van assolir la impressionant xifra de 2.119.506 vots (16,98% dels vots), una històrica xifra de nuls. Si a això hi sumem els 568.673 vots en blanc (4,56%), donen 2.688.179 (21,54% del padró). Aquests números esdevenen més rellevants si contrastem amb els resultats de llistes i partits, ja que en termes de llistes nuls i blancs són la tercera força nacional, superant la dreta tradicional i l’ex-Concertació. Davant de la participació dels partits, els vots nuls i blancs són la segona força nacional, només superada pels republicans.

No es tracta de creure que els vots nuls i blancs són una força política organitzada, o amb acords polítics que puguin transformar-se en un sector uniforme. Seria incorrecte suposar una cosa així. El que realment expressen aquesta quantitat impressionant de vots, és que més del 20% dels que van anar a votar, van rebutjar recolzar a qualsevol de tots els partits que avui són presents al congrés, que van des d’un partit obertament pinochetista i d’ultradreta com el Partit Republicà, fins al Partit Comunista. És una gran xifra, que, sumada a l’abstenció, fa al 38% del padró que no se sent representat pels partits, i que a través de nuls i blancs, va expressar activament el seu rebuig.

Aquest resultat encara és més rellevant, si el contrastem amb l’Apruebo y Rechazo del plebiscit del 4 de setembre. En aquesta instància, els vots vàlids (a una de les dues opcions) van arribar a 12.750. 518 vots, mentre aquest diumenge els vots a llistes de partits només van assolir 9.795.930, o sigui, 2.954.588 (gairebé 3 milions de vots) que van perdre tots dos sectors. La dreta, per exemple, si sumem republicans, PDG, RN, UDI i Evopoli va obtenir aquest diumenge 5.532.165 vots, i amb el rebuig va obtenir 7.891.415 vots, això vol dir que van perdre 2.359.250 vots. Per la seva banda, les dues llistes del govern de Boric van obtenir 3.678.182 vots, mentre que l’Apruebo va obtenir 4.849.103 vots, perdent 1.170.921 vots. Bàsicament, el nou procés constituent va significar la pèrdua de ¡3 milions de vots en suport als partits!

Aquest fenomen, que intenta ser invisibilitzat o criminalitzat per tots els partits del congrés, pels mitjans de comunicació, pel govern i l’oposició, és un cop dur contra el frau constituent que estan empenyent conjuntament. No són xifres menors i l’empresariat ho sap amb total claredat. De cara al plebiscit de sortida del desembre, que validarà aquest procés, la seva situació és de més debilitat que fa uns mesos.

Diem que aquesta votació dóna una clara expressió al descontent social, perquè s’oposa a tots els partits, a totes les alternatives presentades per l’empresariat, des del Partit Comunista fins al pinochetisme de Kast. Sobretot, s’oposa al procés constituent actual, a les mentides i a les maniobres. Mostra una ruptura amb el govern de Boric, que ve governant amb l’agenda de la dreta, i en aquest sentit és un vot de càstig, però que no ha estat capitalitzat majoritàriament per l’oposició. No només per la massivitat és un perill per als empresaris i els seus polítics, sinó que és un vot d’un sector descontent que no aconsegueixen controlar. Va ser correcte organitzar-nos a la campanya per cridar a votar nul i blanc.

No hi ha cap dubte, aquesta nova expressió de descontent que s’ha expressat en la votació és l’única força capaç d’assumir la tasca de derrotar el frau constituent. Per això, era fonamental donar-li vida activament, organitzant-nos juntament amb organitzacions, companyes i companys independents, en el Comando del Anulo que va ser l’única organització que activament va dur a terme una campanya. Saludem els qui van votar nul i blanc. Els vam cridar a organitzar-se amb nosaltres en el Comando, que ara té per tasca assumir l’organització de la campanya cridant a votar En Contra aquest desembre, per oposar-nos fèrriament a un Consell Constitucional dirigit totalment pel pinochetisme, i als partits de governs que han declarat el seu suport a continuar amb aquest frau. Som l’única alternativa que haurà de cridar als que van votar per les llistes de govern, però ja no estan disposats a continuar donant-los suport en aquest frau, i als que vam votar nul blanc o ens vam abstenir.

L’existència d’aquesta alternativa és la mostra més clara que l’esperit de la rebel·lió popular del 2019 segueix present, i que hem de donar-li forma no només electoralment contra el seu frau constituent. També com una alternativa política que reprengui les demandes expressades massivament als carrers, la necessitat de transformar profundament el país en benefici dels pobles i la classe treballadora, solidaritzant-nos amb totes les mobilitzacions i disputant-lo en tots els escenaris a la ultradreta i la dreta, així com als seus socis dels partits que composen el govern patronal de Boric.

Opción Anticapitalista
MST
Secció xilena de la UIT-QI