Entre el 19 d’abril i el 23 de maig de 1943 es va produir l’aixecament del gueto jueu de Varsòvia, ubicat a la capital polonesa ocupada a la Segona Guerra Mundial pels nazis. Va ser violentament reprimit fins a deixar el lloc en ruïnes. Dos anys després, el nazi-feixisme era aixafat per la creixent resistència popular i l’avenç de l’Exèrcit Roig i els aliats.

El primer de setembre de 1939 va començar la Segona Guerra Mundial, quan els exèrcits alemanys van envair Polònia. Dies abans, els ministres d’Afers Estrangers d’Adolf Hitler i Ióssif Stalin havien celebrat un infame pacte de no agressió entre l’Alemanya nazi i la Unió Soviètica (URSS), que incloïa la partició i el repartiment de Polònia per tots dos països. El 8 de setembre, les tropes alemanyes van arribar a Varsòvia, la capital polonesa. El 17 de setembre, la regió oriental va ser envaïda per la URSS. Polònia, com a tal, havia deixat d’existir.

Polònia va ser un dels països més castigats per la barbàrie nazi, en particular la seva nombrosa població jueva. Allà va governar el carnisser Hans Frank, que va instal·lar la seu del “govern central” a Cracòvia, la segona ciutat polonesa en importància. Frank va ser un dels impulsors més entusiastes de la “solució final”, és a dir, dels camps d’extermini. Van ser igualment víctimes del nazisme els gitanos, els eslaus, els comunistes, els homosexuals i tot opositor a la contrarevolució nazi i el seu “model ari”.

El gueto i l’extermini del poble jueu

A Varsòvia hi vivien uns 380.000 jueus, molts d’ells arribats en diferents onades migratòries, provinents de regions orientals, fugint de la pobresa, la repressió i les matances des de l’època de l’imperi dels tsars russos. Entre ells hi havia treballadors, camperols, comerciants, artesans, professionals i fins i tot grans empresaris, com el grup jueu propietari de la fàbrica de muntatge de cotxes sota llicència de General Motors.[i]

Els primers decrets del govern nazi de Frank van definir que cap jueu seria amo del seu propi destí. Va congelar els seus comptes bancaris, els van ser arrabassats comerços i empreses, els va sotmetre a humiliacions diàries i a treballs forçats. Des del desembre del 1939 tots els jueus havien de lluir a la màniga dreta una banda blanca amb l’estrella de David. L’abril del 1940, es va començar a aïllar el barri jueu amb l’excusa del sorgiment d’una epidèmia de tifus. Al novembre va començar la “neteja ètnica” de la ciutat. Milers de famílies jueves de Varsòvia i altres localitats van ser obligades a abandonar casa seva i dirigir-se al gueto, al barri jueu, ara tancat per onze quilòmetres de muralles. En 300 hectàrees habitables del gueto van arribar a viure amuntegades mig milió de persones. En aquest infern es va instal·lar la mort per fam, malalties, execucions arbitràries i tota mena de vexacions. Estava prohibit sortir del gueto. Només ho feien, enmig del control militar més gran, aquells que s’havien de desplaçar a treballar en altres zones de la ciutat. El Consell Jueu (Judenrat) i la denominada “policia jueva”, constituïts per homes de la classe alta jueva col·laboracionista, van quedar encarregats de fer complir les lleis nazis al gueto.

A inicis de 1941 van començar a arribar a Varsòvia notícies que a la ciutat de Chelmno havien assassinat uns 40.000 jueus procedents de Lodz, en el què es descrivia com un “camp d’extermini”. Després d’haver començat la invasió nazi a l’URSS, el juny del 1941, es va saber d’assassinats massius a Ucraïna i Bielorússia. Al març de 1942 va ser destruït el gueto de Lublin. El 22 de juliol va arribar l’ordre que tots els jueus “no productius” de Varsòvia s’havien de traslladar cap a un lloc indeterminat a la frontera oriental. Començava la Gran Deportació. Cada dia, unes 6.000 persones eren tancades a trens amb direcció a Sokolow, una cruïlla ferroviària que portava a Treblinka. Jueus pròfugs van confirmar que el veritable destí era la mort en aquest camp d’extermini. El 21 de setembre es van aturar les expulsions. Van quedar reclosos al gueto tan sols 33.700 jueus, que treballaven a fàbriques i botigues alemanyes. Sumats als que sobrevivien clandestinament, amagats en soterranis i túnels de clavegueram, eren unes 60.000 persones. En set setmanes havien estat traslladades i assassinades unes 300.000 persones. Un veritable genocidi.

L’aixecament

Des del començament mateix de l’ocupació nazi, van començar les primeres accions de la resistència polonesa. Al gueto de Varsòvia, a principis de 1942, havia començat a instal·lar-se entre la joventut la idea de preparar un aixecament armat. Un plantejament rebutjat pel Consell Jueu i la majoria dels partits polítics i líders jueus. El 28 de juliol es va constituir l’Organització Jueva de Combat. Al 20 d’octubre, després de la Gran Deportació, l’Organització Jueva de Combat es va convertir en la màxima autoritat del gueto. Clandestinament es van organitzar en petits grups d’homes i dones, sionistes, socialistes, comunistes i trotskistes. Aquests darrers, que van participar activament fins al final, editaven el diari “Bandera Roja” (Czorwony Sztandard). Només els líders ortodoxos del partit religiós Agudes Israel es van negar a unir-s’hi. En aquelles espantoses condicions de vida, van anar fent miracles per aconseguir i emmagatzemar aliments, armes i municions, cobrant impostos “especials” als més rics.

El 19 d’abril del 1943, quan un batalló nazi es disposava a entrar al gueto per fer noves deportacions, va començar l’aixecament. Amb uns pocs explosius, còctels molotov, fusells, pistoles i algunes metralletes, els jueus van aconseguir repel·lir el primer atac nazi. El general de les SS Jürgen Stroop es va posar al comandament de la repressió i ràpidament va ordenar recórrer a l’artilleria pesada i els llançaflames. Van anar incendiant cada sector del gueto, per després inundar les clavegueres i llançar gasos lacrimògens per les boques. El 16 de maig a la nit van volar la Sinagoga. Uns dies després només en quedava el fum i alguns incendis. Tot i la seva valenta resistència, els jueus van patir unes 11.000 morts i l’aixecament va ser derrotat a finals de maig.

La lluita heroica del gueto de Varsòvia no va ser en va. El 1943 havia començat l’inici de la fi del nazisme. Poc abans de l’aixecament del gueto de Varsòvia, l’1 de febrer, el triomf de l’Exèrcit Roig a la batalla de Stalingrad va marcar un punt d’inflexió a la Segona Guerra Mundial. Un nou impuls va començar a recórrer la resistència dels pobles europeus. El nazisme començava la seva reculada i caiguda final. L’any següent van ser expulsats de Polònia i al maig de 1945 va caure Berlín, derrotant el nazisme com l’expressió més brutal del capitalisme imperialista.

1. Totes les dades van ser preses de Matthew Brzezinski. L’exèrcit d’Isaac. Capital Intel·lectual, Buenos Aires, 2013.

3/05/2023
Federico Novo Foti
UIT-QI