Aquest any hem celebrat la 23a Escola d’Estiu de LI del 28 al 31 de juliol al Mas Gorgoll, a Palamós. Hem passat quatre dies discutint sobre la necessitat de la construcció d’un partit revolucionari dotat d’un programa que respongui a la realitat actual amb una perspectiva socialista. Ho hem fet, a més, amb la participació de companyes del MAS portuguès i l’IDP de Turquia (seccions de la UIT-QI), que han compartit amb nosaltres les seves experiències.

En la primera jornada, celebrada a Barcelona el 28 a la tarda, vam fer una petita introducció al tema, discutint les diferències entre els conceptes «classe en si» i «classe per si», i com el partit revolucionari representa la màxima expressió del segon. També vam parlar del rol dels sindicats i dels partits, així com dels diferents corrents amb fonaments històrics (anarquisme, socialdemocràcia, estalinisme i trotskisme).

El segon dia, ja des de Palamós i en un entorn magnífic amb piscina i espais de lleure, vam estudiar el concepte de «programa», que estableix el marc de comprensió comú de la realitat i les tasques que se’n deriven per a la consecució de l’objectiu revolucionari. Vam veure com el programa és fruit de l’experiència diària comuna i, per tant, el fet que està subjecte a discussió i canvi permanent per tal d’adaptar-lo de la millor manera possible a l’anàlisi científica de la societat.

Per tal de caracteritzar amb el màxim d’exactitud l’estat actual, vam introduir els conceptes d’etapa—actualment imperialista, «època de guerres i revolucions d’amplitud mundial»—i situació. Aquesta última pot ser no revolucionària, contrarevolucionària, pre-revolucionària o revolucionària, i pot variar segons el país o regió. La definició de la situació ens permet desenvolupar un programa diferent en cada cas, que respongui a un anàlisi acurat de la realitat conservant els objectius estratègics cap a la revolució. En aquest punt, vam fer una crítica al «programa de mínims» de la socialdemocràcia, així com a l’establiment d’un «programa de màxims» sense cap tipus de lligam amb la realitat. En oposició a aquests dos, vam discutir que el millor era el «programa de transició».

Finalment, vam plantejar la necessitat del programa de respondre a tres problemes fonamentals: el Govern, el Règim i el Sistema. En aquest context, vam distingir entre consignes democràtiques, mínimes, parcials, transitòries i revolucionàries, i vam descobrir que en totes elles hi ha un potencial revolucionari si tenim en compte que en cap cas són assumibles de forma completa i vertadera sota el capitalisme en l’etapa imperialista. Per acabar el dia, ens vam fixar en la diferència entre la propaganda, que busca donar moltes idees a un grup reduït de persones, i l’agitació, dirigida a fer arribar molt poques consignes que permetin incidir en punts claus del moviment de masses.

Diumenge 30 de juliol vam obrir el dia discutint sobre els tipus de partit i, especialment, sobre el partit leninista, caracteritzat pel centralisme democràtic, la naturalesa revolucionària i antireformista, i la intervenció diària en les lluites de les treballadores i els sectors populars. Intentant comprendre en profunditat cadascun d’aquests conceptes, vam començar debatent el significat de «centralisme democràtic», basat en un equilibri entre la màxima discussió interna i l’actuació unitària a les lluites. En aquest punt, vam descobrir les febleses dels corrents que sacrifiquen la democràcia o el centralisme. Així mateix, vam recordar la importància del diari com a element vertebrador d’una política comuna del partit.

Pel que fa al tercer punt, vam reconèixer en la pràctica diària de les militants del partit la importància de la intervenció a les lluites que es donen a nivell local i mundial. La necessitat de corroborar a la realitat la crítica que fem des del partit és un mecanisme que es troba a les entranyes del marxisme i la seva relació dialèctica entre allò subjectiu (la idea) i allò objectiu (la realitat). Finalment, vam acabar discutint sobre el procés de construcció del partit revolucionari i les diferents fases per les quals passa: el nucli fundador, el partit d’avantguarda i el partit de masses.

Valorem la importància central que donem a l’Escola d’Estiu. Un espai per a la formació de les militants i d’altres companyes properes a LI on podem discutir i debatre conceptes que ens ajuden en la nostra intervenció diària en els moviments i les lluites. Et convidem a veure el vídeo resum de l’Escola d’Estiu que trobaràs en el QR adjuntat.

Marc del Alcázar Julià
Joventut LI