Centenars de milers de persones es van mobilitzar novament el 19 de juliol a tot el Perú amb la consigna central “No a la dictadura assassina”. Milers van marxar a Lima, altres es van mobilitzar a més de 50 ciutats, i també hi va haver bloquejos de carreteres a 58 províncies, exigint la renúncia de la presidenta Dina Boluarte, el tancament del Congrés, l’avançament d’eleccions i eleccions a Assemblea Constituent.

La policia va impedir a diversos sectors arribar fins a Lima, però no va poder evitar que hi arribessin milers de persones. A més, també es van unir a la mobilització estudiants i sectors de treballadors a Lima. Hi va haver repressió amb gasos lacrimògens, ferits i detinguts.

Diferents organitzacions han anunciat noves mobilitzacions pels propers dies.

Entre desembre i març hi va haver un gran aixecament popular, amb les mateixes demandes, amb vagues regionals, talls de carreteres, bloquejos als aeroports i marxes zonals, especialment al sud del país, que va ser ferotgement reprimit amb 70 morts.

Aquesta rebel·lió iniciada al desembre es produeix per la desfeta social i política que fa anys que viu el Perú. Un país de més de 33 milions d’habitants i que té el 70% de feina precària i informal i el 20% de la població sota el llindar de la pobresa. Tots els partits tradicionals estan totalment desacreditats. Van ser destituïts els darrers cinc presidents per corrupció i perquè van governar per als rics, per a les multinacionals, per a les mineres i l’agronegoci.

També la rebel·lió es va produir pel fracàs del Govern de Pedro Castillo, que el 2021 va arribar al poder amb el vot massiu del Sud explotat, dient-se d’esquerres i prometent que nacionalitzaria el gas i convocaria una Assemblea Constituent. I com tots els falsos governs d’esquerra llatinoamericans, no va complir res. Per contra, va seguir amb pactes amb l’oligarquia peruana i les multinacionals, aprofundint la misèria i la desigualtat social.

Castillo, davant del gran desgast que estava patint en els sectors populars, va voler fer la jugada de dissoldre el Congrés, però li va sortir malament. La seva vicepresidenta Boluarte, una altra falsa esquerranista, es va aliar amb la dreta, el va detenir i es va fer càrrec de la Presidència.

Però les masses explotades, malgrat les crítiques a Castillo, no van acceptar que fos Boluarte, unida a la dreta i al Parlament corrupte, qui assumís abruptament el Govern, recolzada per la policia i les forces armades. Per tot això es va desfermar la rebel·lió popular-camperola al Perú. El poble treballador i camperol va sortir als carrers perquè està fart de la pobresa del capitalisme i volen canvis de fons.

La rebel·lió es va aturar al març per la forta repressió assassina i la manca d’una direcció unificada. Però, a més, el Govern no va caure pel rol de les direccions i l’esquerra tradicional. A tall d’exemple, el Partit Comunista—que dirigeix la CGTP (central obrera burocràtica)—, Patria Roja—d’extracció maoista i dirigent del SUTEP (sindicat de mestres)—i Nuevo Perú-Juntos por el Perú—organització política de centreesquerra de Verónica Mendoza— van frenar les lluites i es van negar a un pla de lluita comú per tal de fer fora el Govern.

Avui això no ha canviat, segueix sense haver-hi una direcció unificada de la lluita contra el Govern, però la situació social s’ha agreujat. La inflació ha incrementat el cost de la vida, els salaris no arriben i segueix creixent la informalitat laboral. La despesa social es redueix mentre creixen els pagaments del deute extern i el subsidi als grans capitalistes. A més, el país va viure des del març de 2023 l’impacte social de la crisi ambiental amb la presència devastadora del Cicló Yaku sense mesures del Govern per a ajudar de forma efectiva als damnificats.

Per això avui la lluita es reprèn per la pressió popular. A tal punt que la mateixa CGTP ha hagut de convocar una “aturada cívica” i marxar sobre Lima. Les coordinadores que s’han format, tant des del sud del país com en altres regions, com també organitzacions sindicals regionals i organitzacions camperoles, es van unir per cridar a aquesta tercera “toma de Lima”.

El Partido de los Trabajadores-Uníos (PT-Uníos), organització de la UIT-QI al Perú, participa activament des del començament en les mobilitzacions. Fonamentalment ho fa a Lima, Cuzco, Ayacucho i Puno. A Cuzco formem part de la coordinadora regional i a Lima actuem amb la companya Angèlica Liliana Mayhuasca, dirigent del sindicat de salut de l’hospital de San Juan de Lurigancho.

El PT-Uníos ha convocat a enfrontar de forma unificada la política del Govern i exigir un augment de sous i jubilacions contra la inflació, justícia pels caiguts i que els responsables polítics i materials de la repressió vagin a la presó. La lluita a cadascuna de les ciutats passa per construir una Coordinació Nacional de les Organitzacions en lluita i un plec de reivindicacions unificat per desenvolupar la mobilització nacional del poble treballador i la joventut.

Des del PT-Uníos es convoca a debatre i organitzar-se a cada lloc de treball o d’estudi i als barris, per a acomplir amb aquestes tasques i construir junts una alternativa política de la classe treballadora que superi les direccions tradicionals de l’esquerra reformista i derroti la dreta, a l’efecte d’aconseguir cada una de les demandes populars, fer fora el Govern de Dina Boluarte, convocar una Assemblea Constituent lliure i sobirana, i perquè governin les i els treballadors i els pobles, acabant amb el capitalisme de la fam, amb mesures de fons com la nacionalització del gas, de les mineres i que es deixi de pagar el deute extern, entre altres mesures. Cal que hi hagi fons per a salaris, feina, educació, habitatge i salut pel poble peruà, i posar els recursos del país al servei de les majories populars i no pas d’una minoria explotadora que s’omple les butxaques mentre el poble pateix la gana i la misèria.

Des de la UIT-QI cridem a la solidaritat internacional amb la lluita del poble treballador peruà. Fora Dina Boluarte i Congrés assassins!

Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI)
21 de juliol de 2023