Fins i tot els presidents de l’anomenat “socialisme del s. XXI” van córrer a felicitar Erdogan per la seva victòria en les eleccions de finals de maig a Turquia. Per aquest motiu, les organitzacions kurdes a Turquia van fer aquesta carta oberta, a la qual ens hem adherit com a UIT-QI. La reproduïm atès que la majoria de l’esquerra de l’Estat espanyol, des de Podem, Sumar o la CUP, inclosos Endavant i Poble Lliure, amb les seves posicions de “camps”, haurien de posicionar-se amb els kurds que reiteradament defensen, o amb la Veneçuela que reivindiquen.

Carta pública: rebuig a les declaracions de suport al Govern d’Erdogan a Turquia

Com a activistes, intel·lectuals, acadèmiques i acadèmics llatinoamericans o residents a Amèrica Llatina, volem expressar la nostra profunda decepció pels comentaris apologètics, o directament entusiastes, realitzats per alguns actors de l’esquerra llatinoamericana, entre els quals s’inclouen els presidents de Bolívia, Brasil, Cuba i Veneçuela, sobre la recent victòria electoral de l’ultradretà Recep Tayyip Erdoğan a Turquia.

Considerem inacceptable que els autodefinits socialistes donin suport a la reelecció d’un govern autòcrata, racista, sexista i d’ultradreta/feixista. L’AKP (Partit de la Justica i el Desenvolupament), sota el lideratge de Recep Tayyip Erdoğan, ha portat a terme l’eliminació sistemàtica contra els sectors opositors al llarg dels 21 anys de la seva estada al poder polític a Turquia. Ha estat aplicant polítiques de guerra a les ciutats de població kurda, detenint milers d’integrants del moviment polític pro-kurd d’esquerres, destituint els seus alcaldes i parlamentaris electes democràticament i negant-se a reconèixer els drets més bàsics d’aquest poble. Així mateix, el Govern AKP ha il·legalitzat les vagues, criminalitzat els sindicats d’esquerra i perseguit incomptables activistes sindicals. Els principals sindicats progressistes del país, com la Confederació Sindical d’Obrers Revolucionaris (DİSK), el Sindicat de Treballadors de l’Educació i la Ciència (Eğitim-Sen) i la Confederació de Sindicats de Funcionaris Públics (KESK), han estat criminalitzats per aquest govern durant més d’una dècada. Els seus integrants han estat objecte de persecucions injustes, que han provocat que milers d’ells i elles perdessin els seus llocs de treball. Qui s’ha atrevit a denunciar les seves polítiques també ha estat severament represaliat. Milers d’intel·lectuals i periodistes han estat empresonats o han hagut de fugir del país, tot acabant amb la llibertat d’expressió al territori.

En retirar-se del Conveni d’Istanbul, Erdogan cosifica la dona només com a continuació de la família i el llinatge, i està permetent que el país torni al punt més alt en els índexs de feminicidis, recolzats per la impunitat dels agressors. A això s’ha de sumar que el Govern d’Erdoğan persegueix i empresona sistemàticament dones militants i activistes del moviment pels drets LGTBIQ+. També aquest govern criminalitza i il·legalitza totes les manifestacions de carrer dels sectors de DDHH, empresonant els seus activistes, com ho són les Mares del Dissabte i les Mares de la Pau. També cal tenir present les injustificades intervencions militars de Turquia a Síria i l’Iraq i el suport a grups feixistes en aquests territoris, que promouen massacres contra minories ètniques i religioses. Per tot això i molt més, no trobem raons perquè un/a socialista doni suport a la reelecció d’Erdoğan per a un altre mandat.

Fem una crida a les organitzacions socialistes i revolucionàries, de DDHH, de dones i feministes del continent, a manifestar la seva solidaritat amb els pobles oprimits de Turquia i els seus moviments polítics revolucionaris criminalitzats i perseguits. Mantenim que ser coherents ideològicament serà més gratificant per a aquests actors que els possibles beneficis econòmics a curt termini que es puguin produir a causa de la proximitat amb el Govern d’extrema dreta de Turquia.

Signants i adherents…