Des del triomf històric de les companyes d’Argentina que van aconseguir la legalització de l’avortament el 2020, la marea verda continua recorrent el món i en particular l’Amèrica Llatina. Recentment a Mèxic s’ha aconseguit la despenalització de l’avortament a tot el país, propiciant que a les dependències públiques es brindi aquest servei. Tot i això, encara falta molt per aconseguir que el dret a decidir sobre els nostres cossos es respecti de manera plena per a totes. Segons l’Organització Mundial de la Salut es fan 25 milions d’avortaments insegurs a l’any, en els quals 39.000 dones moren i milions són hospitalitzades per complicacions. La majoria d’aquestes morts es concentren a països pobres. L’avortament continua sent un problema de salut pública que reflecteix la desigualtat social a la majoria dels països, on les dones més pobres són les més vulnerables a morir per avortaments insegurs o a ser criminalitzades.

Si bé hi ha èxits per part del moviment, també és constant l’amenaça que aquests siguin arrabassats: hi ha una reacció de les Esglésies, les institucions religioses i sectors antidrets. Governs i candidats de dreta constantment assenyalen la seva oposició als drets de les dones i les dissidències. Aquest és el cas dels Estats Units o de l’Argentina on el candidat ultradretà Milei amenaça aquest dret.

A l’Estat Espanyol fa 13 anys que l’avortament és legal. Però això no vol dir que es garanteixi de manera efectiva. De fet, durant tot aquest temps de legalitat, 12 províncies no van reportar cap cas d’avortament per les conseqüències nefastes de l’objecció de consciència i les polítiques de privatització i reducció de la sanitat pública. A més, a les dones i persones gestants en situació administrativa irregular se’ls nega aquest dret, excepte quan amb la intervenció i l’acompanyament del moviment aconsegueix garantir-ho. L’any passat vam conquerir una reforma de la llei de l’avortament, que recupera drets arrabassats per la reforma reaccionària del PP de l’any 2013. Aquest és el cas de l’avortament sense autorització de pare, mare o tutor per a les menors de 16 i 17 anys o l’eliminació dels dies de reflexió. A més, es reconeix el problema que la majoria dels avortaments es fan a clíniques privades o centres de salut concertats.

És fonamental seguir als carrers i organitzades per blindar i avançar en els nostres drets. Perquè l’amenaça no és un fantasma, és una realitat que aquí també la veiem als discursos i polítiques de VOX i del PP -aquests dies de fet es feia pública una causa contra feministes anticapitalistes de Lleida per la vaga feminista del 8M a causa d’una denúncia presentada per VOX i els Mossos. I l’amenaça també s’expressa en la terrible taxa de feminicidis. Perquè la vulneració del dret a l’avortament és també una forma de violència patriarcal.

No ens podem conformar amb el que tenim, ni tampoc amb els avenços que puguem anar aconseguint. No cal caure en el “mal menor” o que “pitjors són els altres”. Perquè la reacció conservadora també s’alimenta de la manca de contundència política o, pitjor encara, de quan en nom del progressisme i de l’esquerra les polítiques feministes són les que tenen menys pressupost, quan les treballadores de la salut són precaritzades, quan es fomenten discursos transfòbics o quan se li dóna l’esquena a les persones migrants sostenint la Llei d’Estrangeria.

Per això aquest 28S, sortim als carrers per cridar NI UN PAS ENRERE deixant clar que aquest crit no és un crit conformista, al contrari, és una crida a AVANÇAR en els nostres drets. Que la marea verda recorri el món per l’ABORTAMENT LEGAL, SEGUR, GRATUÏT I UNIVERSAL.

Dones de Lluita Internacionalista