El 3 de setembre de 1979 el president del Consell del País Valencià, Josep Lluís Albinyana, i el president de la Diputació de València, Manuel Girona, van ser agredits per blavers—denominació amb què es coneix al moviment polític regionalista i anticatalanista—a Quart de Poblet durant una visita a l’Ajuntament d’aquest municipi de l’Horta per a assistir al ple que havia d’aprovar la petició de l’autonomia per la via de l’article 151 de la Constitució espanyola. Recordem que feia quatre anys de la mort del dictador.

Des de 1979 i, especialment, al 1981 durant la celebració del 9 d’octubre, Diada nacional del País Valencià, a la capital es van registrar successos de gran violència, amb agressions a manifestants, a polítics de l’esquerra, i a periodistes perpetrats per grups de la ultradreta i anticatalanistes.
Això només són alguns exemples del que la classe obrera del País Valencià hem hagut de sofrir a mans de l’extrema dreta. Una mateixa extrema dreta que governa conjuntament amb el PP, que els ha obert les portes de les Corts Valencianes.

Exemples d’algunes de les polítiques que s’estan implantant al País Valencià

L’acord entre PP i Vox elimina qualsevol referència a la violència masclista, que ha suposat l’assassinat de 149 dones des que hi ha registres al País Valencià, i recupera el terme de "violència intrafamiliar". La Mesa de les Corts Valencianes recentment va aprovar una proposta del PP per a eliminar el terme "violència masclista" de la pancarta que la institució mostra en els minuts de silenci després dels crims contra les dones.

Quant a memòria històrica, el Partit Popular de Carlos Mazón també assumeix les tesis de l’extrema dreta i es compromet, al costat de Vox, a derogar "les normes que ataquen la reconciliació en els assumptes històrics", en referència a la Llei valenciana de Memòria Democràtica que està en vigor i que, entre altres coses, ha permès exhumar els cossos de centenars de represaliats durant la dictadura franquista en el territori
valencià i lliurar-los a les seues famílies. No oblidem, entre d’altres, els treballs al cementiri de Paterna.

El PP i la ultradreta també es comprometen, en el seu acord de govern, a "treure la ideologia" de l’Educació del País Valencià i reduir el valencià a les aules, garantint que s’ensenya en castellà en totes les etapes educatives si les famílies així ho decideixen (eufemisme que s’utilitza per a fer creure que existisca un problema amb el castellà). El valencià deixarà de ser obligatori el pròxim curs escolar 2024-25 en les zones castellanoparlants.

També s’ha donat la polèmica sobre el qüestionament de les normes de Castelló, que cerquen la unificació de les normes del valencià. Aquestes són negades pel Govern valencià del PP i Vox, qüestionant l’autoritat de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que va aprovar al 2005 un dictamen en el qual assenyalava que valencià i català són la mateixa llengua. Aquesta polèmica és un atac directe a la nostra llengua.

Ara s’aprofiten de les escletxes que la democràcia burgesa els permet. És cert que la nova estratègia ja no passa per actes violents efectius, però el seu discurs és una violència institucional. Hem de continuar atents davant els atacs als col·lectius feministes, LGTBIQ, als immigrants, a la llengua, i a tota la classe obrera, i donar una resposta a les polítiques que estan duent a terme al País Valencià exigint que els partits parlamentaris d’esquerres no els facin un rentat de cara o normalitzin les seues polítiques. Hem d’exigir que solucionen els problemes de la classe obrera i impedir que la inanició siga el germen que necessita l’extrema dreta. No podem permetre que els treballadors i treballadores es facin seves aquestes polítiques. Cal organitzar-se i mobilitzar-nos per a la construcció d’un reagrupament de les forces a l’esquerra de PSOE-Sumar. Aquesta serà l’única manera de tallar el pas a l’extrema dreta i fer bo el lema de «NO PASSARAN».

Carlos Rodríguez (País València)