El 25 de novembre de 1960, les germanes Minerva, Patria y María Teresa Mirabal van ser brutalment assassinades a la República Dominicana per ser dones i per atrevir-se a enfrontar la dictadura de Trujillo. En aquesta data les dones del món commemorem la seva causa i sortim a lluitar contra la violencia patriarcal i capitalista que ens assetja i ens assassina en tot el planeta.

L’últim any, el moviment feminista ha seguit al peu de la lluita. Les dones de l’Iran han marcat el camí amb el seu crit “dona, vida i llibertat” amb una movilització històrica en resposta a l’assassinat de la jove Amini i en contra del règim dictatorial. A Mèxic han aconseguit la despenalització de l’avortament a tot el país, seguint el camí de Marea Verde de l’Argentina. Les dones sirianes han protagonitzat jornades de protestes en contra de la crisi econòmica i recuperant el crit de llibertat i dignitat. A Islàndia s’ha convocat una vaga laboral contra la violencia masclista i la bretxa de gènere. A Bangladesh s’ha intensificat la lluita salarial de les treballadores de la confecció amb vagues i mobilitzacions.

Sense cap mena de dubte, aquest 25N dirigim la nostra mirada cap a Palestina per denunciar l’ocupació i el genocidi que pateix el poble palestí des de fa més de 75 anys per part de l’Estat sionista d’Israel. Denunciem particularment la complicitat i el suport de l’imperialisme yanqui i europeu que financien a Israel com a instrument d’intervenció a l’Orient Mitjà. Rebutgem qualsevol intent de presentar a Israel com a “l’única democràcia d’Orient Mitjà” mentre aplica un règim d’apartheid contra tot un poble. Condemnem en especial la instrumentalització de la lluita feminista i el col·lectiu LGBTI+ que fa l’estat d’Israel per encobrir la seva política genocida i d’ocupació. Des del moviment feminista, com a moviment de lluita contra l’opressió, expressem el nostre suport a la lluita i resistència del poble palestí contra el colonitzador. Som i serem sempre al costat de les oprimides en la seva lluita i alliberament. Més que mai rescatem el caràcter internacionalista de la nostra lluita i aixequem un crit de solidaritat, en particular amb les dones i nenes de Gaza, encara més vulnerades.

A l’Estat espanyol, fa més de vuit anys que tenim un govern autoproclamant com el més progressista de la història. Tot i així, les polítiques feministes segueixen sent de les que menys pressupost tenen mentre milions d’euros públics se segueixen destinant a l’Església Catòlica. Per altra banda, la no derogació de la llei d’estrangeria o la falsa derogació de la reforma laboral segueixen condemnant a milers de companyes treballadores i migrants a la precarietat total. Som conscients de l’amenaça que significa l’ultradreta respecte als nostres drets conquerits i a tots els que encara hem de lluitar, començant per la seva negació de la violència patriarcal. Un exemple són les quatre companyes feministes de Lleida denunciades per VOX i els Mossos d’Esquadra en el marc de la vaga feminista del 8 de març. Però queda demostrat amb el lamentable triomf de Milei a l’Argentina, que per frenar la reacció fan falta polítiques realment de classe, feministes i antirracistes. Cada vulneració dels drets, cada atac a la vida de la classe treballadora, alimenten aquestes sortides retrògrades.

Més que mai cal seguir mobilitzades i organitzades als carrers, en el centres d’estudi i de treball i als barris. Per denunciar la bretxa salarial i de pensions. Per exigir més pressupost per combatre totes les formes de violència, deixant de finançar l’Església o augmentant els impostos a les grans fortunes. Per denunciar als Rubiales i a la impunitat institucional que els protegeix i exigir protocols clars: S’ha acabat! Però també sabem que les nostres exigències no es poden reduir només a individus, cal assenyalar tot el sistema institucional que els ampara. La impunitat ens demostra que la nostra lluita no té cabuda en les institucions del sistema en què vivim. Cada dret conquerit, sempre estarà en discussió, més encara en moments de crisi econòmica.

Per tot això, aquest 25N ressaltem que la lluita feminista no es pot deslligar de la lluita internacionalista, anticapitalista i antiimperialista. En aquest dia, reafirmem que la lluita contra la violencia masclista ha d’anar de la mà de la lluita contra l’opressió dels pobles del món. Perquè la lluita per l’alliberament dels pobles és part de la lluita pel nostre alliberament. Cridem a construir un moviment feminista de classe i independent dels diferents governs que són còmplices i responsables de la nostra situació. Sortim als carrers a cridar: Ni un pas enrere en els nostres drets! Ni opressió patriarcal ni colonial! Totes amb Palestina!

Lluita Internacionalista
24/11/2023