Després de 47 dies de bombardejos criminals a Gaza, el règim sionista d’Israel ha assassinat més de 14 mil palestins, dels quals gairebé el 70% són nenes, nens i dones.

Mentrestant, a Cisjordània, els atacs dels colons armats pel govern i les batudes de les forces de seguretat israelianes han assassinat des del 7 d’octubre més de 200 palestins, dels quals 52 són menors d’edat, a més de milers de ferits i detinguts. (…) Això passa en una zona on Hamàs té molt poca presència, la qual cosa posa en evidència que l’objectiu d’Israel és prendre Gaza amb 2.3 milions de palestins/es i la resta de la Cisjordània ocupada amb 2.9 milions, completant la neteja ètnica contra el poble palestí, iniciada fa 75 anys amb el desplaçament a sang i foc de 800 mil palestins i palestines de les seves terres.

(…). Aquest setge contra Gaza ja porta 16 anys, però ara s’aguditza en el marc del desplegament terrestre de l’exèrcit sionista, agreujant el genocidi amb els bombardejos indiscriminats contra la població civil. En una clara violació de les normes més elementals que regulen les guerres, Israel s’ha concentrat a bombardejar barris residencials, escoles, albergs de l’ONU i hospitals, com va passar recentment amb l’hospital Al-Shifa, el més gran de Gaza, en el qual a més de ferits i malalts, hi ha milers de desplaçats del nord de la ciutat. (…) Tot plegat amb l’argument que als seus soterranis hi hauria túnels de Hamàs. També han estat bombardejats l’hospital pediàtric Al Rantisi, l’Indonesi, l’Al Quds (amb uns 14.000 desplaçats del nord), i el d’Al Awda. 18 dels 34 hospitals de l’enclavament estan fora de servei a causa dels bombardejos o la manca de combustible i subministraments mèdics.

A la Cisjordània ocupada, les batudes de l’exèrcit sionista són acompanyades per buldòzers que destrueixen les cases dels palestins, així com carreteres i carrers de les diferents poblacions, especialment Jenin, Nablus i Balata, ubicades al nord de Cisjordània, epicentre de la resistència a l’ocupació sionista.

L’acord és un pas enrere d’Israel

Després de mes i mig de bombardejos genocides, Israel i Hamàs acaben de signar una treva de 4 dies per intercanviar ostatges i presos palestins –és a dir, els ostatges palestins retinguts a les presons israelianes. El diari israelià Haaretz, va informar que aquest acord ja havia estat prèviament proposat per Hamàs, però Netanyahu l’hauria rebutjat. Tot i això, davant la forta pressió dels familiars dels ostatges, que diàriament es mobilitzen, i que recentment han fet una marxa durant 5 dies des de Tel Aviv a Jerusalem, Netanyahu ha hagut de cedir després de saber-se que diversos ostatges han mort com a conseqüència dels bombardejos. (…) També per la pressió internacional d’aliats com els EUA i la UE, en una posició cada cop més compromesa (…) tant per la forta mobilització mundial dels pobles en suport a la causa palestina, que ja va provocar la caiguda de la ministra de l’Interior de Gran Bretanya, com per l’heroïcitat del poble palestí, que segueix resistint contra vent i marea (…)

Mentre els governs imperialistes dels EUA i la UE donen suport incondicionalment a Israel, els dels països àrabs i musulmans es limiten a fer declaracions de suport al poble palestí. (…) Aquesta també és la posició de l’Iran, la Xina i Rússia.

Després del 7 d’octubre, els EUA es va comprometre a enviar ajuda militar addicional a la que ja atorga a Israel de 3.800 milions de dòlars anuals fins l’any 2028. Per la seva banda, el cap de la diplomàcia de la UE, Josep Borrell, va dir que «La UE està amb vostès, recolzant-los en el seu dret a l’(auto)defensa».

Fa pocs dies es va dur a terme a la Xina una reunió amb cancellers de l’Autoritat Nacional Palestina, l’Aràbia Saudita, Egipte, Indonèsia i Jordània, on van fer pública una declaració contra crims d’Israel a Gaza i van parlar de la necessitat dels dos estats, però sense res concret de suport als palestins. Igual que van defensar diversos països de la Lliga Àrab i l’Organització de Cooperació Islàmica, reunits a l’Aràbia Saudita, que van responsabilitzar Israel de la «continuïtat del conflicte i del seu agreujament».

La idea dels dos estats, el palestí i l’israelià, establerta en els acords d’Oslo de 1993, convivint en pau, mai no va ser viable. Trenta anys més tard és obvi que només va servir per aprofundir la colonització (…) amb una Autoritat Palestina al servei de l’ocupació i l’expansió de les colònies, que ha convertit els pobles i les ciutats de Cisjordània en guetos.

Fins avui només Bolívia i Belize han trencat relacions amb l’entitat sionista, una mesura també ha estat aprovada pel parlament de Sud-àfrica. Altres països han retirat els seus ambaixadors, com Colòmbia, Xile, Hondures, Bahrain, Jordània i Turquia.

Cal redoblar la mobilització mundial en suport al poble palestí

Però qui sí ha mostrat el seu suport a la heroica lluita palestina són els pobles del món que a diferents ciutats europees, d’Orient Mitjà, els EUA, Canadà, Àsia i Amèrica Llatina, han sortit per milions als carrers, incloses comunitats jueves que van arribar a ocupar el Congrés dels EUA (…)

Des de la Unitat Internacional de Treballadors i Treballadores—Quarta Internacional (UIT-QI) cridem a aprofundir i massificar cada cop més les mobilitzacions de solidaritat amb Palestina per acabar amb el genocidi perpetrat per Israel. Ara hi ha una pausa humanitària, però Israel reprendrà els seus bombardejos criminals. Cal seguir la mobilització mundial, com ja estan anunciant diverses organitzacions feministes pel proper 25N, en el marc del Dia Internacional de Lluita contra la Violència de Gènere, amb una acció global feminista per Palestina.

Així mateix, el proper 29 de novembre, Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí, cal impulsar una gran jornada mundial de mobilitzacions en repudi als bombardejos genocides contra Gaza i en suport a l’heroica resistència palestina.

La UIT-QI proposa que els pobles exigeixin als seus governs: ruptura de tots els acords econòmics, comercials, culturals i militars amb Israel. No a l’enviament d’armes a Israel! Prou ajuda financera i militar dels EUA a l’entitat sionista! Que es retiri la flota nord-americana de les rodalies d’Israel i Orient Mitjà! Que els pobles, amb la seva mobilització, exigeixin als seus governs, començant pels governs àrabs, que trenquin relacions amb Israel i donin suport a la resistència palestina amb tot el que necessiti.

Alto ja als bombardejos criminals a Gaza!
Fora l’exèrcit israelià de Gaza!
Prou de bloqueig genocida!
Ruptura de relacions polítiques, econòmiques, culturals i militars amb Israel!
Alliberament de les i els presos palestins!
Tot el suport a la resistència palestina!

Extractes de la declaracióde de la UIT-QI
23 de novembre de 2023

–.—.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-..-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.

Exigim al govern PSOE-Sumar la ruptura de relacions amb Israel

La complicitat de la Unió Europea amb la massacre comesa per Israel és clamorosa. Les declaracions d’Úrsula Von der Leyen o de Borrell, un escàndol. La doble vara de mesurar davant l’ocupació d’Ucraïna, les atrocitats comeses per Rússia i el dret del poble ocupat a defensar-se contrasten amb la impunitat de la massacre sionista i la neteja ètnica sobre els territoris palestins.

La govern de l’Estat espanyol, tant PSOE com Sumar, sota la pressió de l’acord d’investidura, volen sortir d’aquest discurs cada vegada més insostenible. I fan declaracions, però no pas fets. Exigim que a tots nivells es trenquin relacions polítiques, econòmiques, i s’apliqui un embargament d’armes.

En tancar aquest full, donaven la notícia que l’alcalde socialista de Barcelona, Collboni, que al primer ple del seu mandat s’havia afanyat a restablir l’agermanament amb Tel Aviv trencat per Ada Colau després de dos anys de mobilització ciutadana i més de 4.500 signatures exigint-ho, ACABA DE TORNAR A TRENCAR-LO!!! La mobilització pot, hem d’aïllar el genocida.

L’alto el foc no resol el problema de fons. Menys atenció mediàtica, o cansament, però Netanyahu ja ha dit que hi tornarà. Cal impulsar l’organització per mantenir la mobilització. Cridem a constituir comitès locals i a nivell sectorial. Tots/es amb el poble palestí.