El 21 de gener de 1924 perdíem el fundador i màxim dirigent de l’ala revolucionària de la socialdemocràcia russa, coneguda des del 1903 com a bolxevic. Al costat del seu paper determinant a la triomfant revolució d’octubre, els seus debats del 1917 mantenen avui tota la seva vigència. Extractem l’article "El rol decisiu de Lenin" publicat a Correspondència Internacional, amb motiu dels 100 anys de la Revolució Russa, i li rendim el millor homenatge que sabem, continuar lluitant pel socialisme amb les eines que ens va ensenyar del partit bolxevic i la teoria revolucionària.

El 1917 vivia exiliat a Suïssa amb la seva companya Natalia Krupskaia. (...) En assabentar-se de la caiguda del tsar, Lenin va començar immediatament a buscar algun camí de tornada a Petrograd. Enmig de la guerra interimperialista entre Suïssa i Rússia s’interposava el front militar de les tropes alemanyes i austrohongareses contra l’exèrcit tsarista. La solució va ser el llegendari "vagó precintat" amb què va travessar Alemanya.

Confusió i errors oportunistes en la direcció bolxevic

La militància bolxevic va participar en forma activa i protagonista a les cinc jornades de la insurrecció de febrer i tots els esdeveniments que la van seguir, però enmig d’una gran confusió i vacil·lacions de la seva direcció (1). Segons les memòries de Sukhanov (2), en la sessió del comitè executiu del soviet del 1r de març, on entre 39 delegats hi havia 11 bolxevics, cap veu va qüestionar el nou govern encapçalat pels burgesos Gutxkov i Miliukov. Al mateix temps, els bolxevics al barri de Viborg, en mítings amb milers d’obrers i soldats, feien votar gairebé per unanimitat que el soviet prengués a les seves mans el poder. (...) Per la seva banda Lenin va enviar el 6 de març als bolxevics que estaven a Estocolm un telegrama que va entrar a la història. "La nostra tàctica: desconfiança absoluta, cap suport al nou govern; sospitem especialment de Kerensky [...] Telegrafieu això a Petrograd".

A mitjan març van tornar de l’exili a Sibèria dos membres del comitè central, Kàmenev i Stalin, que van donar una orientació més consistent cap a la dreta, de suport als conciliadors menxevics i SR i al govern burgès, i a la participació en la guerra (el socialpatriotisme), anomenat "defensisme revolucionari" (...) se sumaven per complet al defensisme de la burgesia i els partits conciliadors. (...) i es va proposar directament una fusió amb els menxevics. (...) Lenin, per contra, el 26 de març, a la seva carta de comiat als obrers suïssos deia "no volem res amb un govern Gutxkov-Miliukov" i reafirmava el derrotisme.
(...) Deia Stalin en el seu informe (del 29/03): "Cal donar suport al govern provisional en la mesura que aquest consolidi els avenços de la revolució; al contrari, no se li haurà de recolzar en allò que sigui contrarevolucionari".

I llavors va tornar Lenin

El 3 d’abril a la nit, després de vuit dies de llarga travessia, Lenin, Krupskaia, Zinoviev i altres exiliats van arribar a Petrograd, a l’estació de trens de Finlàndia. Diversos milers d’obrers i soldats s’havien convocat per rebre’ls. (...) Lenin va fer un breu discurs en un dels salons de l’estació, evocant Carlos Liebknecht i la seva crida al fet que els pobles tornarien les seves armes contra els seus explotadors i que va finalitzar amb: Visca la revolució socialista mundial!

D’allà, envoltat de manifestants emocionats i entusiastes, es va dirigir en un carro blindat (d’aquells que els obrers i soldats revolucionaris havien confiscat al febrer a les casernes) al local central del partit bolxevic, al palau Kchesinskaya (...) Allí, sobreposant-se al cansament i l’emoció, la matinada del 4 d’abril, durant dues hores va fer un discurs davant dels obrers bolxevics petersburgesos, que no va quedar enregistrat. (...) Lenin, segons Sukhanov, hauria dit: "No tenim necessitat d’una república parlamentària, no tenim necessitat d’una democràcia burgesa, no tenim necessitat de cap govern fora dels soviets!"

Poques hores després, aquell mateix dia 4 d’abril, Lenin va presentar un informe amb les seves idees resumides a les cèlebres "tesis" (...) El 7 d’abril va aparèixer el text al Nº 26 del Pravda, amb la solitària signatura de Lenin.

A finals d’abril Lenin va guanyar la majoria al partit

Calia fer un gir decisiu, ja que el sector Kàmenev-Stalin (...) directament estaven en negociacions per unificar-se. Al respecte, (...) el 4 d’abril, Lenin havia tancat el discurs dient: "He sentit que a Rússia hi ha una tendència unificadora, la unificació amb els defensistes. Això és una traïció al socialisme. Considero que és millor quedar-se sol, com Liebknecht: només contra 110." (...) Stalin es va replegar silenciosament. (...). Entre el 24 i el 29 d’abril es va fer a Petrograd la primera conferència legal dels bolxevics de tota Rússia. Les cèlebres "tesis" van ser aprovades per una majoria de 71 vots, amb 38 en contra i 8 abstencions.

Si Lenin havia guanyat de forma fulminant la seva batalla política, no era només per la seva influència personal i el seu prestigi al partit. En gairebé dues dècades, amb avenços i retrocessos, i fins i tot crisis internes, els quadres i les bases obreres bolxevics s’educaven en una sòlida tradició revolucionària. (...)

El debat de Lenin el 1917 segueix actualment

Al llarg del segle XX, els partits comunistes estalinistes van fer l’oposat a la política que exigia Lenin al seu partit bolxevic: ruptura amb la burgesia i els partits que conciliaven amb ella. (...) Pocs són els que s’animen a reivindicar Stalin. Tot i això, des d’aquelles restes reciclades o els nous moviments polítics, ningú apel·la a aquell debat d’abril de 1917 per reprendre’l en un sentit leninista.

Tant els sandinistes a Nicaragua (aconsellats pel castrisme), Lula i el PT al Brasil i Chávez a Veneçuela, i més recentment a Europa, a Grècia Syriza (o a l’Estat Espanyol amb Podem –NE o Sumar-...), tots aquests partits van aplicar o apliquen la política antileninista de pactar amb la burgesia, o directament governar per a ella, rebutjant la batalla per una sortida socialista. Molts d’aquests partits actuals segurament faran homenatges diferents als cent anys del triomf d’octubre i al seu dirigent Lenin. Però la seva política és la continuïtat dels conciliadors menxevics i social revolucionaris, oposats al leninisme i que van ser derrotats. Cap d’aquests partits neoreformistes, igual que Kerensky el 1917, va complir les promeses de progrés per als seus pobles. Més aviat tot al contrari. La realitat continua donant la raó a Lenin i els intransigents bolxevics, que van ser conseqüents i per aconseguir la pau, el pa i la terra van encapçalar la presa del poder pels soviets.

Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional

NOTES
(1) (…) El 1924 Trotski va escriure Lliçons d’Octubre, donant a conèixer per primera vegada la lluita interna en la direcció bolxevic iniciada amb el retorn de Lenin. Està reeditat per Cehus, 2017.
(2) Sukhanov era un socialista sense partit, fanàtic del suport al govern burgès, meitat polític i meitat periodista, que va aconseguir estar en la conducció del soviet els primers mesos, i va escriure després les seves memòries.