Acaba l’any 2023 i comença el 2024 amb contínues agressions brutals de l’exèrcit rus contra Ucraïna. Els majors bombardejos aeris de la guerra han colpejat tot el país i en especial les ciutats de prop de la frontera com Khàrkiv, Kherson, Pokrovsk i Rivne.

Els i les ucraïneses denuncien que l’ajuda militar arriba en comptagotes. Critiquen la debilitat de l’aliança de “les democràcies” en un moment, on al món, s’enforteixen els règims autoritaris i els seus vincles polítics i militars, com s’observa amb els míssils nord-coreans utilitzats per Rússia en alguns dels últims llançaments. Veuen amb rebuig i estupefacció les reunions del Consell de Seguretat de l’ONU i el fals enuig dels mandataris, que afirmen estar indignats i molt enfadats amb les accions russes. El representant rus a l’ONU es permet, amb cinisme, culpar de les morts de civils a l’acció de les defenses antiaèries, afirmant que tots els objectius que l’exèrcit rus perseguia eren militars.

Mentrestant, Zelenski apel·la amb una mà a la unitat nacional ucraïnesa per continuar amb la resistència contra la invasió russa: “Un any més de resistència és resistir tota la guerra”. Mentre amb l’altra mà, estreny el cinturó de les classes populars amb les lleis neoliberals que s’apliquen des del juny del 2023. Ataca directament els drets laborals del 70% dels treballadors i les treballadores d’Ucraïna sota l’argument de mesures necessàries en temps de guerra. Fins quan pot suportar la classe obrera la política de la burgesia mentre mor al front?

Entre els i les russes, segons alguns sondejos, creix el rebuig a la guerra, o més aviat, el desig de pau. Fet que s’ha deixat entreveure de manera insuficient des de l’inici de la guerra, primer amb atacs esporàdics a centres de reclutament o combois militars, i també amb expressions populars de rebuig a la guerra com les queixes d’algunes mares de soldats enviats a lluitar, que han comportat una forta repressió contra la població. Els presos polítics es compten per milers, des dels invisibles i sense nom, a les figures mediàtiques com Kagarlitsky, recentment alliberat, o el principal opositor de Putin a les eleccions del març de 2024, Navalni. Necessitem que les classes populars a Rússia facin passos endavant en contra de l’agressió del seu govern i règim autoritari i imperialista.

Solidarity Collectives ens comenten la seva determinació de seguir amb el projecte d’ajuda a combatents antiautoritaris i altres organitzacions d’esquerres. També els camarades sindicalistes ucraïnesos que estan lluitant al front expliquen les dures condicions en les quals viuen. Més enllà d’enfrontar l’enemic, el fred es fa difícils de suportar, tenen dificultats per dormir i si no vigilen les rates els roseguen dits i extremitats gairebé congelats, a més fan malbé equips electrònics. Aquest problema, que també han d’enfrontar les tropes invasores russes, sembla propiciat per l’abandonament de collites, principalment de cereals, i la fugida dels depredadors per causa de la guerra i dels projectils.

Quan la tensió mundial esclata iniciant o revifant altres conflictes com el genocidi que perpetra l’Estat sionista d’Israel sobre la Franja de Gaza i el poble palestí, les polítiques de l’imperialisme es despullen i es veuen clarament els seus interessos. La nostra única i millor arma és la solidaritat entre els pobles, ja que donem suport a la resistència del poble ucraïnès, que pateix 2 anys d’ocupació russa i a la dels pobles en lluita, com a la resistència del poble palestí, que pateix 75 anys d’ocupació sionista.

Isarn Pardes