Triomf de la massiva mobilització popular sobre la First Quantum Minerals, minera canadenca de capital internacional, extractora de coure, juntament amb or, plata i molibdè, a cel obert a Coclesito (província de Colón) que, funcionant des del 2019, ja havia generat destrucció ambiental i sobre la salut entre els pobladors. Després de dos mesos de lluita, el 28 de novembre la Cort Suprema declarava inconstitucional la pròrroga per 20 anys del contracte i declarava una moratòria minera. Entrevistem Carlos Ernesto Guevara Villa, advocat, membre de Proposta Socialista de Panamà i delegat al 8è Congrés de la UIT-CI.

CG.- A Panamà es va donar un alçament que va acabar en un triomf del moviment obrer i popular, de la joventut, dels ambientalistes, de la dissidència i de les dones, dels camperols, dels indígenes que van aconseguir tenir a la corda fluixa el govern durant gairebé 40 dies. I va acabar en un triomf, perquè el contracte de la minera canadenca First Quantum, amb capital i accionistes panamenys, canadencs, però també d’Estat. I aquesta era la ràbia, perquè també hi havia l’estat xinès i els gringos. A Panamà, la First Quantum prenia el nom de Minera Panamà, però són el mateix. Aquesta minera ja tenia prorrogat el contracte tot i que havia estat declarat inconstitucional fa cinc anys. Però la Cort Suprema no va fer mai complir la seva decisió, ni va declarar l’empresa en desacatament. I la minera va continuar traient materials sense que ningú els controlés i sense donar ni un cèntim a Panamà.

LI.- Què va passar?

CG.- El contracte miner es dona en un moment en què ja hi havia un alçament per l’abús d’una menor amb diputats de l’Assemblea de Diputat involucrats. Això fa que la joventut es mogui, sobretot la joventut vinculada amb les dones. Així, quan s’aprova per llei el contracte a l’Assemblea de Diputats i s’aprova en forma meteòrica, i el president la sanciona el mateix dia i la publica a la Gaseta Oficial, el país s’encén.

Els indígenes de l’àrea limítrofa amb Costa Rica, les províncies de Bocas i Chiriquí, tanquen les vies d’accés a Panamà. Colón, una província de ports, al centre, i la resta de províncies centrals, incloent-hi Darién, van començar a protestar. Hi havia dues grans mobilitzacions, una dels joves a través de les xarxes socials, amb l’única consigna de “Fora la mina”, i una altra del moviment obrer i popular que incloïa altres reivindicacions, com ara contra la corrupció, etc. S’hi van sumar el Sindicat Únic de la Construcció (SUD), els educadors, les persones de salut, la resta dels sindicats obrers, fins i tot l’església evangèlica, la joventut universitària, dissidències, camperols, indígenes - els Ngäbe, els Buglé, els Guna, els Emberá… en lluita a les seves àrees específiques, amb les seves associacions d’estudiants indígenes-. El Govern va intentar frenar la mobilització cridant a un plebiscit, però la gent va seguir, i es va molestar més. La protesta només va baixar a la ciutat i, així i tot, el moviment obrer va continuar fent marxes i mobilitzacions gairebé pràcticament cada dia, tancant el metro i els carrers del centre. La Universitat de Panamà va estar tancada pràcticament els 40 dies.

Una altra part important va ser la tàctica dels pescadors i pobladors de l’àrea de la mina, al centre de Panamà. És una àrea costanera perquè la mina requereix un port per poder extreure el material i processar-lo. La llei -tot i les més de 25 inconstitucionalitats de fa 5 anys- li donava el control dels recursos hídrics, del terra, del subsol, de l’espai aeri, dels ports, de les terres veïnes que eren de petits propietaris i no podien ser expropiades. Així que els pobladors estaven molt afectats pel contracte, i els pescadors de Donoso amb les seves barques van envoltar i van bloquejar el port més de 30 dies impedint que la mina es proveís fins i tot de combustible per poder mantenir la planta elèctrica. Se’ls va anomenar els “herois del mar”, perquè ho van fer sent pescadors, res més, i el govern va enviar els seus vaixells bèl·lics per poder retenir-los, però ells encara van seguir, seguir, seguir. Els pobladors també van bloquejar l’entrada terrestre i van posar altres barques bloquejant l’àrea de l’aeroport.

LI.- Sabem que hi ha hagut una forta repressió amb desenes de ferits, quatre morts i més de 1.000 detinguts. Quina és la resposta a aquesta brutal repressió?

CG.- És una de les tasques que queda perquè es vol processar penalment els que van lluitar: molts dels pescadors, obrers del Sindicat Únic de Treballadors, o de la construcció, així com indígenes.

LI.- Com valores el que s’ha obtingut?

CG.- És un triomf del moviment en conjunt. Va ser tan significatiu que les concessions que estaven en tràmit també es negaran. Com tampoc no es poden presentar més concessions: una moratòria minera. I, sobretot, la que estava pendent de la First Quantum no es renovarà. Encara que no es va aconseguir, tot i que nosaltres com a partit ho vam advertir, tancar amb una comissió independent d’experts que garantís la sortida com més aviat millor de la mina i es garantissin els drets laborals dels treballadors, perquè amb independència que se’ls utilitzés contra el moviment, tenen dret a les seves prestacions. I aquestes dues coses, no es van aconseguir.

El triomf també va ser que la gent va començar a aprendre allò que no sabíem d’economia, a veure com cauen i pugen les accions: la gent es ficava a la pàgina per veure i aprenia i ho publicava. Un aprèn a les lluites. Aquesta lluita representa un triomf: d’aquí en endavant les coses no seran el mateix a Panamà.

LI.- Qui canalitzarà el triomf?

CG.- Això va quedar obert. Perquè el govern actual del Partit Revolucionari Democràtic (PRD), és un govern democràtic, proimperialista. No és el partit populista del colpista dictador Torrijos, però encara que tinguin influència de sectors populars, segueixen sent portaveus del poder econòmic a Panamà: la família dels Mota, els Morgan –advocats de la First Quantum-, els Bay… que ho controlen tot als òrgans de poder de l’Estat, l’Executiu, el legislatiu i el judicial. I són sempre els mateixos.

Perquè cal fer saber a la joventut i als lluitadors que aquest triomf no pot ser canalitzat per la dreta ni pel centre, perquè són el mateix. I mentre que els treballadors i treballadores, els sectors populars, no governem, seguirem lluitant contra les mines a cel obert, sense cel obert i contra tot. Aquesta és la conclusió d’aquesta baralla.