El proper 24 de gener està convocada la vaga general i aquest 3 de gener la Cambra Nacional d’Apel·lacions del Treball va suspendre els efectes de la reforma laboral inclosa a cop de decret, DNU 70/2023 de Milei, aplicant la cautelar demanada per la CGT. Les dues coses es donaven després de la marxa del sindicalisme combatiu i l’esquerra i les cassolades del 20 de desembre, que ja havien forçat la CGT a cridar a una altra marxa el 27, però "simbòlica", i als Tribunals. Reproduïm l’article d’Esquerra Socialista del 21, exigint la convocatòria de la vaga general.

Al crit de "Unitat dels treballadors, i a qui no li agradi, es foti, es foti", "Vaga general" i "La pàtria no es ven", milers de persones van envoltar el Congrés ahir a la nit i a la matinada d’avui tot just conegut el decretàs de l’ultradretà Milei. El que va començar com un #ruidazo es va transformar en una gran cassolada, donant-se diferents accions a l’AMBA i a diverses ciutats del país. Es va donar una gran mobilització espontània, justa i necessària, massiva, guanyant novament els carrers, deixant de banda el protocol antipiquets repressiu de Patricia Bullrich. També, donant-se la segona derrota del govern, en aquest aspecte, ja que es venia de protagonitzar la important jornada de lluita del 20 de desembre on el sindicalisme combatiu i l’esquerra al costat de desenes d’organitzacions aconseguíem la marxa i l’acte unitari a la Plaza de Mayo malgrat les amenaces, intimidacions i repressió, un primer triomf contra el protocol repressiu.

Com a tret de l’era de gel i envoltat de funcionaris tipus bàndol militar, un Milei immutable va llegir part del decretàs de 366 articles plasmats en 86 pàgines, tirant per terra 300 lleis i modificant-ne d’altres. Sota la mentida que si no pren aquestes mesures, el país aniria a una inflació del 15.000 per cent i, recolzant-se en el desastre del govern anterior, dient falsament que no hi ha diners (quan se l’emporten els de dalt i l’FMI), el govern justifica totes les seves barbaritats al millor estil dels nefastos anys 90 del govern de Menem, que Milei reivindica.

El decretàs ataca de manera autoritària i il·legal conquestes i drets de les i els treballadors i el poble, beneficiant amb la quitació de "traves", com va dir Milei, el negoci capitalista "dels privats", llegeixi’s grans empresaris, bancs, multinacionals, laboratoris, fons d’inversió i FMI. Decretàs que va venir precedit de la megadevaluació i una inflació galopant, que fa gairebé impossible poder accedir als aliments de primera necessitat.

El mentor del decretàs -proclamat "home fort" de l’ajustament-, Federico Sturzenegger, és recordat per ser autor del megabescanvi del deute sota el govern de De la Rúa (que ens va portar a la crisi del 2001) i qui va estar en el negoci de les Lebacs, amb el govern de Macri.
La primera llei que Milei vol derogar és la de lloguers -amb contractes que es podran signar en dòlars-, quedant clar que no és per beneficiar cap llogatera o llogater, sinó per a més guanys del negoci immobiliari. El decretàs, particularment, s’endureix amb els drets laborals. En nom de la "modernització" redueix les indemnitzacions per acomiadament i augmenta el període de prova de 3 a 8 mesos, facilitant les desvinculacions i aprofundint la precarització laboral. A més, restringeix fins a l’extrem el dret a vaga, prohibint assemblees en els anomenats serveis essencials, retallant el dret a reclamar. Això no és per donar feina genuïna, com mentirosament diu Milei, sinó per beneficiar les patronals a qui també els redueixen les aportacions patronals, perjudicant les caixes jubilatòries.

El decretàs, també, converteix les empreses de l’Estat en Societats Anònimes, amb l’objectiu de privatitzar-les, beneficia les prepagues, i en derogar-se la llei d’abastiment, entre altres, donarà curs als monopolis dels aliments perquè augmentin els preus de tot, sense cap mena de control, entre tantes aberracions.

Diferents especialistes assenyalen que el decret és inconstitucional (no es poden derogar ni modificar lleis per decret). "És un intent de la suma del poder públic vedat per la Constitució", afegeixen alguns constitucionalistes. Fins i tot, es recorda la CAL (Comissió d’Assessorament Legislatiu), organisme amb què l’última dictadura militar governava per decret.

És clar que el decretàs és nul i de nul·litat absoluta des de tot punt de vista, per antiobrer i per violar les mínimes escletxes legals d’aquesta democràcia per a rics. Dit això, ratifiquem que la lluita fonamental per tirar avall aquest decretàs i el pla motoserra, més enllà de les reclamacions a la justícia i al Congrés, es donarà als carrers amb lluita i mobilització.

El peronisme segueix en la complicitat, perquè critica de paraula, però no crida a fer res. Alberto, Cristina i Massa estan esborrats. Agustín Rossi, excandidat a vicepresident de Massa, va dir: "Oposició patriòtica i responsable" (Pàgina12, 21/12). Què en seria responsable? Juguesques parlamentàries mentre la motoserra avança? No fer allò que dignament fa el sindicalisme combatiu i l’esquerra?

Els dirigents de la CGT, per la seva banda, se la passen posant draps freds. Héctor Daer va criticar el decretàs, però fins ara no ha cridat a cap mesura. "No som obstruccionistes", va dir Gerardo Martínez (UOCRA-CGT). La CGT manté el seu rol nefast que va tenir en aquests quatre anys de govern peronista, igual que el que va fer amb el govern macrista de 2015/2019, quan hauria d’estar convocant a una aturada general.

La ministra Bullrich va dir que "va ser un triomf" l’operatiu repressiu (quan va fracassar) i Ramiro Marra va piular post decretàs: "visc un dels dies més feliços de la meva vida. Visca la llibertat, carall". Això mostra un govern que vol simular fortalesa, quan el que està sembrant és baralla, lluita i molta incertesa i preocupació, fins i tot entre els seus propis votants.

Izquierda Socialista al Frente de Izquierda Unidad crida la més àmplia unitat obrera i popular per derrotar el decretàs de Milei i tot el seu pla motoserra. A fomentar iniciatives de rebuig a aquestes polítiques antiobreres, amb sorollassos, cassolades, marxes i mobilitzacions. Avui han sortit a mobilitzar-se els treballadors bancaris i aquest divendres 22 hi ha una jornada de protesta d’ATE. Cal organitzar-se a cada empresa, sindicat i barri per mobilitzar-se. La CGT i les CTA han de cridar la vaga general i un pla de lluita nacional perquè la classe obrera enfronti de conjunt les mesures antiobreres del govern fins a derrotar el pla motoserra repressiu de Milei.

Juan Carlos Giordano
 Diputat nacional electe de Izquierda Socialista/FIT Unidad
21/12/2023