Fa pocs dies, l’actriu i cantant Ana Belén recordava en unes declaracions que «en la Transició va morir molta gent, es va assassinar molta gent per sortir a manifestar-se» i que «l’extrema dreta funcionava com un rellotge».

Una d’aquestes víctimes de la Transició va ser Yolanda González, de 18 anys d’edat, militant del Partit Socialista dels Treballadors (PST), trotskista. Va ser segrestada a casa seva el dia 1 de febrer de 1980 per un comando del Batallón Vasco-Español, format per militants de Fuerza Nueva encapçalats per Emilio Hellín Moro.

El seu «delicte» no era manifestar-se sinó ser dona, basca i revolucionària... i destacada dirigent de la Coordinadora d’Estudiants d’Ensenyaments Mitjans de Madrid que en aquells moments estava en lluita.

Els seus assassins van ser detinguts i jutjats gràcies a la intensa campanya de la família i del PST, però el compliment de les seves condemnes es va veure alterat per les complicitats de l’aparell judicial.

En 1987, durant un permís penitenciari, Hellín va fugir al Paraguay on hi va viure fins que un periodista espanyol el va reconèixer i després d’una nova campanya, va ser extradit a Espanya el 1990. Actualment treballa com expert informàtic donant cursos a forces de seguretat i com pèrit forense en judicis, com ara el de Laura Borràs. La família i amics de la Yolanda han reclamat que no pugui treballar per les policies, ni per la justícia.

44 anys després, la memòria de la Yolanda segueix viva gràcies als seus germans i companys.

Lluita Internacionalista se suma a aquest record reivindicant la seva lluita revolucionària:

Yolanda, fins al socialisme, sempre!

Andreu Pagès