El 4 de febrer, una delegació de Lluita Internacionalista, formada per 4 companyes (Cristina Mas, Marga Olalla, Adriana Beidenägl i Esther del Alcázar), va anar a Istanbul per participar a l’homenatge organitzat per l’IDP –secció turca de la UIT-CI- a Muhittin Karkın, mort sobtadament aquest estiu. Muhittin va ser fundador del partit turc i va militar molts anys a Lluita Internacionalista.

En una sala plena, l’acte va tenir dues taules rodones i intervencions individuals entre elles. A la primera van participar Oktay Çelik, president de l’IDP, Miguel Sorans, del Secretariat Internacional de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI) i dirigent d’Izquierda Socialista d’Argentina, Esther de Lluita Internacionalista (LI), el membre de l’IDP Kaan Gündeş, cap de Redacció de la revista “Trotskista”, i Cemre Sava de l’IDP com a moderadora. Des de la nostra delegació, Esther va destacar tant l’elaboració i la batalla política de Muhittin a la LIT sobre l’islamisme polític, com la seva sensibilitat amb les consignes democràtiques i especialment amb el tema nacional: va arribar a Barcelona en plena campanya de Bòsnia, i ens va explicar la situació del Kurdistan turc, i després va compartir la nostra política en relació amb el dret d’autodeterminació de Catalunya.

A la segona taula, van estar Marga i Cristina, de LI, així com els membres de la direcció de l’IDP Atakan Çiftçi i Görkem Duru, que van respondre les preguntes del moderador Sedat Durel, dirigent també d’IDP. A destacar el mètode àgil amb què es van desenvolupar ambdues taules, amb preguntes del moderador a cada participant. Per part nostra, Marga va fer una emotiva intervenció valorant la relació de Muhittin amb els joves, així com de les discussions que van tenir al voltant del partit i la intervenció en les lluites, i la seva relació d’amistat. Cristina es va centrar en la intervenció comuna que havíem tingut a les revolucions del Nord d’Àfrica i Orient Mitjà a partir del 2011, diferenciada de l’“esquerra” que les va abandonar per la seva teoria de camps, i en el suport incondicional a la resistència palestina.

També es van llegir les salutacions del Partit dels Treballadors de Turquia, del SEP i de l’escriptor marxista revolucionari Volkan Yaraşır. També es van reflectir aspectes molt emotius de la vida personal de Muhittin, com les paraules dels seus fills i la mare d’aquests, la carta dels seus companys i alumnes de la residència on va treballar a Barcelona o la de Maribel, la seva companya durant 22 anys. Emotiva va ser també la intervenció del company de l’IDP İlhan Yıldırım, del metall de la ciutat de Manisa, que havia vingut després de 6h de viatge amb cinc companyes més, com havien fet des de similar distància els companys d’Ankara o els militants del Kurdistan que havien viatjat 14h. Tot plegat reflex del respecte i afecte guanyat per Muhittin. Va ser per a nosaltres un honor participar d’aquest merescut homenatge:

Muhittin, fins al socialisme, sempre!!

Un vida de lluita

Muhittin Karkın, va ser un dels líders fundadors del trotskisme a Turquia. Va ser dirigent sindical als anys 70. Es va fer trotskista el 1972 i fins al 1979 va ser integrant de la IV Internacional (Secretariat Unificat-SU), encapçalada per Ernest Mandel. Va trencar amb el corrent mandelista al congrés del Secretariat Unificat (SU) de 1979, que es va realitzar a París, França. El corrent que encapçalava Nahuel Moreno, també era a la IV-SU i es denominava Fracció Bolxevic (FB). Poc abans d’aquest congrés, la FB va trencar amb la IV(SU), perquè la seva direcció, en mans del mandelisme i del SWP dels Estats Units va recolzar l’expulsió de Nicaragua de la Brigada de combatents Simón Bolívar. Expulsió realitzada, a l’agost de 1979, pel govern burgès de conciliació de classes del sandinista Daniel Ortega i Violeta Chamorro, que el mandelisme recolzava i definia com a “obrer i camperol”.
Des de llavors Muhittin Karkin va adherir al morenisme, encara que mai no va poder tenir contacte directe amb Nahuel Moreno. Aquell mateix any, Muhittin va encapçalar la fundació d’una organització trotskista a Turquia, el Front Obrer, la continuïtat del qual és avui el Partit de la Democràcia Obrera (IDP). El 1980 va ser empresonat per la dictadura al govern, per ser dirigent sindical i trotskista. Va ser condemnat a mort dues vegades, però van suspendre la seva aplicació i va quedar a la presó per 4 anys.

Després de sortir de la presó va intentar reorganitzar el moviment trotskista a Turquia. El 1992 va fundar, juntament amb altres companys, un grup morenista que editava la revista “Butlletí Internacional”, en una situació molt difícil per la repressió.
Pel seu internacionalisme va seguir la seva militància revolucionària a l’estat espanyol, durant més de 20 anys, des de la segona meitat de la dècada de 90 fins al 2017, quan va tornar a Turquia. Primer al Partit Revolucionari dels Treballadors (PRT) i després a Lluita Internacionalista (LI), avui secció de la UIT-CI. En morir el 24 de juny del 2023 era membre del Comitè Central de l’IDP i escriptor de Gazete Nisan, la premsa del partit.

Extractes de la ressenya del web de la UIT-QI