El govern del PS de Costa i l’absorció de la gerigonça , provoquen un gir a la dreta i un creixement exponencial de l’extrema dreta.

1. Els de dalt no aconsegueixen governar com abans.

Les eleccions legislatives del 10 de març ja han passat, però la inestabilitat política persisteix, amb els dos grans pilars del règim - el Partit Socialista i el Partit Social Demòcrata - a prop dels empats. Feia gairebé 40 anys que el bloc central no aconseguia un percentatge tan baix de vots en conjunt (al voltant del 60%), un resultat que expressa l’esgotament dels partits tradicionals, símptoma de la crisi del règim que afecta països d’arreu del món com l’estat espanyol, França o Itàlia. Portugal va ser una excepció a aquesta regla quan el PS va obtenir una majoria absoluta el 2022 i, tot i això, no va ser capaç de portar el govern a complir els quatre anys de legislatura.

En aquesta ocasió, el descrèdit dels dos partits que es van anar alternant el poder va acabar en una major dispersió dels vots i, com a conseqüència, en una Assemblea de la República fragmentada, que portarà a un govern fràgil, ja sigui per la inestabilitat causada per les aliances que necessitarà o per la contínua pèrdua de prestigi de les institucions del règim. El PS, amb menys d’un mig milió de vots i 40 diputats menys que el 2022, va tenir un resultat similar a les eleccions de 2011, pagant així la factura dels últims 8 anys de govern. El PSD, en coalició amb el Centre Democràtic Social i el Partit Popular Monàrquic, va aconseguir pràcticament els mateixos vots que PSD i CDS havien aconseguit per separat en les últimes eleccions, la qual cosa suposa un descens d’un 1,4% tenint en compte l’augment de la participació.

Aquesta victòria marginal del PSD/CDS amb el 29,49% dels vots, no emmascara el gir del parlament cap a la dreta, amb Chega disparant els seus resultats fins al 18,06% i Iniciativa Liberal mantenint-se amb un nombre de vots similar el 2022, consolidant-se tots dos com els dos majors partits fora del centre.

Tanmateix, Montenegro tindrà dificultats per aconseguir un govern estable (...). Amb tanta fragmentació i incertesa al parlament i al govern, dues institucions centrals per al règim, la classe dominant haurà de buscar noves formes per crear un ambient estable per als seus negocis. Tanmateix, davant una economia europea en recessió i una crisi econòmica sense un final a la vista, el govern de les elits que assumeixi que no serà capaç de frenar el descontentament creixent que porta el règim i les institucions a la seva pròpia crisi de legitimació i representativitat. Ni tan sols l’excedent pressupostari previst, aconseguit a costa de la desinversió en els serveis públics, aconseguirà maquillar les àrees que estan en crisi ja des de fa anys.

2. Chega canalitza el descontentament popular

Tot i haver quedat en tercer lloc, Chega va aparèixer com el gran guanyador de la nit electoral, en aconseguir per primera vegada 1 milió de vots, passant de 12 a 48 diputats. Aquest creixement de l’extrema dreta reaccionària i xovinista és preocupant però no inesperat, i és important que l’esquerra sigui capaç de treure’n les lliçons corresponents, ja que va ser aquesta mateixa esquerra parlamentària que va abandonar el seu paper d’oposició al govern i es va encarregar de salvar la "credibilitat" i "estabilitat" de les institucions del règim en crisi, fent que Chega passi a ser vist -erròniament- com l’única oposició i com a partit "antisistema".

Així, essent cert que el racisme és un problema estructural de la nostra societat, això no significa que tot l’electorat de Chega sigui racista o feixista. (...) Va ser la seva penetració en la classe treballadora i sectors populars intermedis el que li va permetre fer aquest salt qualitatiu, com indica el relatiu paral·lelisme entre l’augment de vots de Chega i el descens de l’abstenció. El més probable és que, com a la il·lusió de molts, Ventura representi allò que l’esquerra va decidir deixar de representar: la resposta a una crisi que fa els rics més rics i els pobres més pobres.

3. L’abandonament de l’oposició esdevé catastròfic per a l’esquerra.

És innegable que els grans derrotats de la nit electoral van ser el Bloc d’Esquerres i el Partit Comunista de Portugal que, si el 2015, canalitzant el descontentament popular que venia de les grans mobilitzacions contra la troica, l’austeritat i el govern PSD/CDS, es van presentar separats i van tenir en total gairebé 1 milió de vots, amb 19 i 17 diputats respectivament, en aquesta ocasió sumen 476.000 vots entre les dues candidatures, traient 5 i 4 diputats respectivament (...).

Aquests resultats tampoc són inesperats, ja que fa molt de temps que treballadors i joves veuen que l’esquerra parlamentària va abandonar el paper d’oposició i va desistir completament de representar una veritable alternativa, enganxant-se al PS per exercir el paper de consellera de govern. (...)

Així, l’esquerra torna a confondre als treballadors i fa dels seus partits i militants un pilar fonamental per a la classe dominant del país, sense mai resoldre els problemes estructurals ni fer front al creixement de l’extrema dreta. (...) Mai van ser capaços d’arribar a un enteniment per a un programa i un govern que representés les necessitats dels treballadors, i tornen a alimentar les il·lusions que és possible un govern d’esquerres progressista "capitanejat pel PS.

4. Livre es reforça com a tap a l’esquerra del PS.

Livre va ser l’únic partit a l’esquerra que va créixer, passant de 68 000 el 2022 a prop de 200 000 vots, i d’un diputat a quatre, igual que el PCP. (...) No podem deixar d’assenyalar les enormes divergències que tenim amb la direcció de Livre i amb el projecte polític que aquest partit representa. Rui Tavares (...) és orgullosament un defensor acèrrim de la UE, que determina la política d’austeritat dels governs nacionals, condemnant cada vegada a més sectors de la població a la pobresa per continuar enriquint una elit minoritària de grans empresaris i banquers.

La mateixa UE s’amaga en un discurs de pau i estabilitat mentre adopta lleis antiimmigració i deixa morir al Mediterrani migrants que fugen de la misèria i la fam. Amb aquest projecte liberal i autoritari, el compromís de Livre és estar al servei de les classes dominants més fortes d’Europa. Amb el discurs de qui vol dialogar amb tots els partits "del camp democràtic" amaga que la major part d’aquests sectors de diàleg són part del problema, fent de la moderació que promet conciliar l’inconciliable de la seva forma de populisme. (...)

5. Les conquestes s’aconsegueixen als carrers.

Tot i que compartim les preocupacions de molts activistes i militants d’esquerres, estem lluny de considerar que aquest resultat electoral demostrés un gir irreversible cap a la dreta. Al contrari, considerem que la capacitat de l’esquerra a l’hora de mobilitzar la classe treballadora i els sectors més oprimits i explotats de la societat continua sent l’única possibilitat per sortir de la crisi en què el capitalisme imperialista ens ofega.

Davant la negativa de BE i PCP de lluitar per un govern dels treballadors, independent dels interessos de les classes dominants – és a dir, sense el PS –, és necessari construir una veritable alternativa d’esquerres, entorn d’un programa que defensi i lluiti veritablement pels interessos dels treballadors i la joventut. És necessari també reprendre les lluites en defensa de l’educació i la salut públiques, contra l’especulació immobiliària i pel dret a l’habitatge, i organitzar la lluita per l’augment del salari i de les pensions, per millors condicions laborals i contra l’augment del cost de la vida. Per aquestes tasques, podem comptar amb el MAS.

12/03/2024

Extractes de la declaració del Movimento Alternativa Socialista (MAS)
Secció portuguesa de la UIT-QI