El poble iranià, després de les
eleccions presidencials del 12 de
juliol, va sortir als carrers en les
principals ciutats del país per a
protestar pels resultats de
l’escrutini que donaven la victòria
al President vigent, Mahmoud
Ahmedieyad, amb el 63% dels
vots contra només el 33% del seu
principal rival, el suposat “reformista”
Mir-Hossein Mousavi. Els
estudiants, les classes mitjanes i
alguns sectors dels treballadors
van començar les protestes per
denunciar uns resultats que
consideraven manipulats; no
obstant això, les mobilitzacions en
poc temps van prendre un altre
rumb i les reivindicacions
democràtiques van substituir la
simple petició d’un nou recompte
dels vots, amb el “No al Dictador”
com a principal lema.

La resposta
del règim als protestants ha estat
brutal: des que el Líder Suprem,
aiatol·là Ali Jamanei, no donés
crèdit a les queixes de frau
electoral (només acceptà un
recompte parcial d’uns 500 mil
vots) i felicités Ahmedineyad per la
seva “victòria”, les forces de
seguretat, principalment els
Guardians de la Revolució i els
bajis (bandes paramilitars
religioses del règim) van reprimir
les protestes amb bales i pals,
detenint centenars d’opositors i
matant almenys 20 persones,
entre elles la jove Neda Agha-
Sultan, que es va convertir en el
símbol del coratge de la
resistència popular contra el règim
reaccionari dels mullahs.

Pots baixar el suplement en formato PDF.